tag:blogger.com,1999:blog-4453458212677906812024-02-02T14:22:02.399+01:00(para)noies miquelianes...Miquelhttp://www.blogger.com/profile/03478502919402288577noreply@blogger.comBlogger18125tag:blogger.com,1999:blog-445345821267790681.post-7738760026477737392013-02-04T12:56:00.001+01:002013-02-04T12:56:30.127+01:00El 'caviar' dels mallorquins desterrats<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYLqn6mf0St4e_VippYA9f-0i43KwHxFpcvcAmXZm87-c37LNbYwFtbiFpOAmizuR12iLJOz93T3uUdP2t8l9tdVoMO97fHDm0Dym7mw0AO1UwfbimJr7Tj0wP0Hkd6TGTGALcHWFo0Uw/s1600/pa+amb+oli.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYLqn6mf0St4e_VippYA9f-0i43KwHxFpcvcAmXZm87-c37LNbYwFtbiFpOAmizuR12iLJOz93T3uUdP2t8l9tdVoMO97fHDm0Dym7mw0AO1UwfbimJr7Tj0wP0Hkd6TGTGALcHWFo0Uw/s320/pa+amb+oli.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El que un enyora quan
és o torna de fora és un bon pa amb oli i una tassonada de vi de potada (per exemple,
de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Can Castanyer</i>). Fins i tot si ets
en algun altre lloc dels Països Catalans: a la Catalunya ferma, per exemple, no
és igual. A Madrid o a Espanya en general, ni en parlem: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">pantumaca</i>, costilleja, postre, vino o cervesa, cafè a part, 7 €”. La
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">pantumaca</b> dels cafès del centre de
Madrid és un tros de baguet al que, amb un pinzell dels de pintar, li escampen
una salsa (feta d’oli, sal i suc de tomàtiga) prèviament preparada.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Dilluns lliure, poques
feines, tornat fa uns dies del país de la piràmides i dels faraons, on en la
cuina comanda el me vell, el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">kofta</i>,
el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">falafel</i> i l’absència d’alcohol. No
som de berenar fort, els matins. Si som a casa, cafè amb llet i dues
magdalenes, només. I potser un tassó de suc de taronja. Però avui m’ha pegat
per berenar bé… És a dir, per gaudir del plat més senzill i enyorat de la cuina
mallorquina. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La gent me renya perquè
primer pos l’oli i la sal i, després, freg la tomàtiga. Com es fa un bon pa amb
oli?</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La tomàtiga ha de
ser de “penjar”, de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ramallet</i>. La
gràcia de la tomàtiga de ramallet és que és petita, bona de xapar en dues
meitats, i d’agafar-ne una d’elles amb els quatre dits més grossos per
fregar-la sobre el pa (això, amb una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tomatigota</i>
com el puny no es pot fer). La gràcia és també que no té gaire suc i, per tant,
no banya el pa, no el deixa remull, xop, sinó que només l’unta. I més encara:
té sa pell dura, de manera que quan anam fregant el pa tota la popa i el suc es
queden a la llesca mentre en els dits nosaltres només ens quedem amb la pell.
Màxima efectivitat, per tant, la tomàtiga de ramallet. Es veu que quan es va
inventar el pa amb oli hi havia fam i no es podia tudar res!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El pa ha de ser
tapit. Una llesca de pa ha de pesar ‘<i style="mso-bidi-font-style: normal;">lo que
no està escrit</i>’. Has de quedar fart de rovegar pa. Res d’aquests
experiments comercials dels Hipercentros ni de les baguets aquestes que es
venen per ficar al forn encara mig congelades: et pots empassar tota la baguet
i encara no quedes saciat. La crosta ha de ser dura, rostida, i després hi ha
d’haver un bon tros de molla, ben molla, ben esponjosa, que després et serveixi
per mullar l’oli que ha quedat dins el plat. Vos imagineu una molla dura i no
blana? Una molla amb la que, per exemple, no pots mullar en el vermell d’ou que
regalima pel plat després d’aixafar un ou estrellat amb el propi pa?</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L’oli, no cal
dir-ho, ben <i style="mso-bidi-font-style: normal;">verjo</i>. Verd. No groc,
sinó verd. Espès. Oli verjo d’en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Curolla</i>,
si pot ser, i si no pot ser, el que trobem més semblant a aquell. Ara, amb el
fred, ha de formar grums d’aquests blanquinosos que no ens fan mengera però que
són prova de la seva virginitat: és com aquella mel que amb el fred torna
sòlida o fa grums, i no fa gens de mengera, i que per fondre-la cal posar-la
devora sa xemeneia o devora alguna cosa calenta, però que allò és prova de la
seva autenticitat, del saber fer de les abelles. Amb l’oli, tres quarts del
mateix.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per untar hi ha
diverses opinions. Jo primer pos la sal, dues espipellades, i l’oli, que va
arrossegant la sal amb ell a mesura que s’escampa sobre la llesca i va entrant
per dins els forats que donen esponjositat al pa. La torrentada d’oli escampa
la sal per tota la superfície de la llesca i la fica dins els forats. Després,
amb la tomàtiga, escamp més uniformement encara tot l’oli i la sal. És a dir, us
la tomàtiga no només per untar el pa, sinó per repartir l’oli i la sal en tota
la llesca. Us la tomàtiga com a pinzell o espàtula. Sempre començ a untar la
tomàtiga per la vorera, per fer-la roçar amb un tros de crosta, per així
‘castigar’ la popa <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i començar a
arrabassar-la, a destrossar-la, a capolar-la, a fer-la més escampadissa (en
canvi, si comences a escampar per la molla, es possible que no arribis a
‘encetar’ la popa de la tomàtiga, especialment si la tomàtiga no es ben madura,
i pitgis fort per aconseguir-ho, i et carreguis la molla de la llesca de pa i
li facis un forat). </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tanmateix, som
conscient que molts ara me renyareu. Primer la tomàtiga i després l’oli i la
sal, direu la majoria. Per descomptat tothom fa el que li dona la gana, faltaria
més, i endavant. Ara bé, ja vos dic que jo us la tomàtiga com a espàtula, com a
pinzell per repartir bé l’oli i la sal, i per tant necessit usar-la al final.
Vosaltres, en canvi, primer repartiu uniformement la tomàtiga, colorejant la
llesca, i després hi aboqueu un poc d’oli i sal a damunt, que quedarà
exactament en el mateix punt on ho heu abocat. Si tens uns <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ditots</i> d’homenot de feina feixuga, possiblement hi haurà bocins més
oliosos i salats que altres, i per tant no totes les mossegades tendran el
mateix gust.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Bon profit.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">- </span></div>
</div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/03478502919402288577noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-445345821267790681.post-26115823569698718232012-12-24T20:57:00.003+01:002012-12-24T20:57:58.682+01:00Les arrugues i la barba blanca.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:none;
text-autospace:ideograph-other;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-font-kerning:1.5pt;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="Standard">
<br /></div>
<br />
<div class="Standard">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:none;
text-autospace:ideograph-other;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-font-kerning:1.5pt;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
</div>
<div class="Standard">
<span lang="CA" style="font-size: 18.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Les arrels de Julieta tornen per Nadal o per sempre?</span></div>
<br />
<br />
<div class="Standard">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEin85mujevKXbtnONaWQBb9UM_ydiqhrujoIJQG7HtXm2-_89PaRB4Tma6-mbTSJMDwSslBdZN9PEvWMyVHya5YYbGXezDUmvcWdffCWpyFcfOeVIxiMi7mz7LiXXaJ6Ilmgt2ury0kDlk/s1600/bohemi+rom%25C3%25A0ntic.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEin85mujevKXbtnONaWQBb9UM_ydiqhrujoIJQG7HtXm2-_89PaRB4Tma6-mbTSJMDwSslBdZN9PEvWMyVHya5YYbGXezDUmvcWdffCWpyFcfOeVIxiMi7mz7LiXXaJ6Ilmgt2ury0kDlk/s320/bohemi+rom%25C3%25A0ntic.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #999999;"><i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Perquè aquest
és un sentiment que res té a veure amb els estels (tot i que ella ho cregui),
sinó amb les arrugues del voltant dels ulls. </span></i></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L’altre dia de
pagès, recent tornat d’Egipte, feia un tallat (llarg de cafè i curt de llet,
com sempre) en el Bar Cristal de Palma, amb una amiga meva de fa temps que
havia vingut a Mallorca en una de les visites periòdiques que sol fer per veure
la seva família de part de pare. Amb els anys les <b>arrugues</b> de vora els ulls se
li han començat a fer visibles, però tanmateix l’afavoreixen més i tot,
donant-li un aire ‘intel·lectual’ que jo mai no li havia notat. I li ho vaig
dir, no sé si vaig fer bé. Ella me contestà amb un somriure i me digué que cada
vegada que me veia jo tenia també més barba blanca. I té raó. Ja tenc com a
mínim la meitat dels pèls ben blancs.</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ella fou una de
les meves ‘Julietes’. Vull dir, una d’aquelles persones del sexe contrari que,
un moment donat, et fan plantejar coses i et fan veure diferent el món. No fou
la que més m’ha trasbalsat, ni la que durà més, però tampoc fou només un
<b>flirteig</b> o una alteració només hormonal (és una manera elegant de dir que no
només fou ‘sexe’). En resum, no va ser una aventura d’una nit, per així dir-ho,
encara que tampoc arribà (arribàrem!) a res seriós. Però n’ha quedat una bona
amistat i, cada cert temps, tot i la distància, ens veiem. No passeu ànsia, no
penj aquestes coses amb tanta alegria que podria semblar ara, i ella sap
d’aquest text i, de fet, l’ha revisat (i el més important, també li ha agradat
ser avui la protagonista!). Tanmateix ni tan sols no viu a Mallorca i, per
tant, ni la coneixeu. De fet, potser ara mateix també llegeix això de nou.</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ella és una mescla
a parts semblants de forastera, mallorquina i valenciana i, tot i que jo no
crec amb aquestes coses dels estels i planetes, una <b>cranca</b> perfecta.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Els que sí que sabeu d’aquestes coses, dels
efectes dels estels i planetes sobre la personalitat d’una persona, sabreu que
la cranca és dona de casa, d’arrels profundes, de necessitat de pertinença a un
lloc. I potser per això part de la conversa va anar del sentiment de no
pertànyer enlloc que, segons me contava, ara no la deixava dormir del tot bé.
Per determinades raons ella viu en un lloc, però té arrels esteses en massa
indrets de la geografia i, segons me deia, arriba un moment que un o una s’ha
de decidir.</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ella segurament
quedarà finalment a València, que és on té ara més família i més coneguts. Allà
té ‘el cotxe que arriba tot sol a ca seva’ quan torna de gresca: ‘no se com
encara no m’he matat’ diu. I la madona del forn que ja li treu la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">baguette</i> integral i amb pipes quan la
veu entrar pel portal. I la merda del ca gras de la dona aquella que sembla una
bruixa i fa por, que sempre caga davant el portal de ca seva. I amb una
telefonada té a casa seva la seva amiga confident (una a la que els assumptes
de ‘<i style="mso-bidi-font-style: normal;">novios</i>’ no li van molt bé, i es
dedica a fer mig de ‘<i style="mso-bidi-font-style: normal;">mamà</i>’ i mig de
consultora a les seves amigues –segons me contà–, talment les adolescents<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>–vaig pensar jo–). I jo, per donar-li una pisca
de complicitat a la conversa, li vaig contar que el que me va fer decidir
vendre el meu niu de Palma (fita que encara no he aconseguit) i tornar a Sineu
fou, precisament, tot això. Els ‘<i style="mso-bidi-font-style: normal;">uep, com
anem?</i>’ ben automatitzats quan et trobes algú pel carrer, el diari que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">na Bel</i> ja sap que compraràs –i que per
això quan els diumenges<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>et veu entrar ja
et prepara la revista que hi va inclosa–, el saber tot quan passa pel poble
només pel fet de parlar amb aquella o amb aquell, l’anar a Can Castell o a s’É
a fer un cafè i saber que trobaràs algú amb qui moure conversa (de fet, mirant
quins són els cotxes aparcats ja saps qui hi trobaràs), demanar ‘qui és el
mort?’ quan sents repicar les campanes –conscient que sa tia o mon pare m’ho
sabran dir i jo potser sabré qui es–<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i,
fins i tot, el lladrar de la cussa de la veïnada cada dia a les vuit del matí
(com un rellotge) o la xafardera del cap de cantó que sap millor que ma mare a
quina hora arrib i a quina hora me’n vaig. Això són, de fet, les arrels, la
llar, allò que és en els gens i que mai no es troba enlloc més. Allò és el que
té <b>embullat</b> ella, la meva amiga, i a mi ara ja no m’hi té.</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per tant, es quedi
on es quedi ella, s’assenti on s’assenti, jo, sense ser cap cranc, també vaig
entendre aquest sentiment de què he parlat abans, de <b>pertinència</b>. Perquè aquest
és un sentiment que res té a veure amb els estels (tot i que ella ho cregui),
sinó amb les arrugues del voltant dels ulls. O de la <b>barba blanca</b>, en el meu
cas.</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La barba blanca
t’ensenya que el món és ple de Julietes, que cap Julieta és perfecta, que les
Julietes també <b>es desenamoren</b>, que el que val la pena d’un lloc són aquells ‘<i style="mso-bidi-font-style: normal;">uep, com va?</i>’ asèptics, saber qui és el
mort, i el costum del renou que fa la cussa de la veïnada<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cada dia a les vuit del matí. I als experiments
els comences a agafar respecte i les brusquedats emocionals et comencen a fer
por. I per això, tot allò que tenia d’emocionant ser més <b>bohemi</b>, viure pel món
(sigui a Palma, a London o a Sharm El-Sheikh), i enamorar Julietes, amb el
temps la barba blanca (o les arrugues del voltant dels ulls) t’ho tornen
angoixós. I la gent torna a casa, i als seus. No només per Nadal...</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ah, per cert,
això. <b>Bon Nadal</b>. A tot Sineu i a totes les meves arrels. I a les que heu estat
en algun moment ‘Julietes’. I també, òbviament, a la resta de gent que rebeu
aquesta rara felicitació en forma de reflexió. Enguany m’ha pegat així. La
culpa la té la protagonista d’aquest escrit. Per cert, gràcies pel teu permís.
Molts d’anys a totes i a tots.</span><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"></span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Miquel, desembre
2012</span></div>
<div class="Standard" style="text-align: right;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: left;">
<br /></div>
<br />
<div class="Standard" style="text-align: left;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:none;
text-autospace:ideograph-other;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-font-kerning:1.5pt;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
</div>
<div class="Standard">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><u>NOTA:</u> Algunes i
alguns rebíeu abans alguna felicitació meua. Una postal normalment. Això si,
artesanal. I amb el missatge personalitzat. És a dir, que tothom rebia una
felicitació diferent. Però els temps canvien i crec que l’any passat ja no vaig
fer res. Vos pas aquesta felicitació, fruït d’un cafè amb una amiga, fa unes
setmanes, i de la meva ‘escriguera’. Feia més d’un any que no actualitzava
aquest <i style="mso-bidi-font-style: normal;">blog</i> (ja sabeu que ara vaig –anem!
– de cul amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Díngola</i></b>, i aquesta també té web, <a href="http://www.dingola.net/">www.dingola.net</a>, on m’espàs les ganes d’escriure).<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Valgui el relat com a felicitació per a tots
i, especialment, per a totes. </span></div>
<div class="Standard">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">- </span></div>
<br />
</div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/03478502919402288577noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-445345821267790681.post-86167779218467257572011-11-29T11:32:00.005+01:002011-11-29T11:45:11.523+01:00Lo Muc fa tremolar Sineu i Mallorca<span style="color:#000000;">:</span><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMgse0Ywrb_mN9PdfCvR2ESHjlO9Fu8QF4Sz98BMRUukQW50-O92Hya7EZw4AIX2u4d3EJSNr7OdNEkM1zAWlH4ZL6aggkk7Ie1F9SAR9QWvRuRQc6xK-f4oeTu4G7saDKRjsGeV5nBwg/s1600/muc3.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 255px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5680365452786541234" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMgse0Ywrb_mN9PdfCvR2ESHjlO9Fu8QF4Sz98BMRUukQW50-O92Hya7EZw4AIX2u4d3EJSNr7OdNEkM1zAWlH4ZL6aggkk7Ie1F9SAR9QWvRuRQc6xK-f4oeTu4G7saDKRjsGeV5nBwg/s320/muc3.jpg" /></a> <br /><div><span style="font-family:verdana;font-size:85%;color:#000000;">.</span></div><br /><div><span style="font-family:verdana;font-size:85%;">Tothom es pensava que no seria res. Que en dos dies ho hauria curat. Però no. El virus del passat 20 de novembre, un virus <strong>molt virulent</strong>, color blau, que ataca tot allò de la terra i de l’esperit, va afectar de manera greu la salut de l’habitant més mític de les coves de baix del <strong>Puig de Reig</strong>.<br /><br />En Gustavo, el metge de Ciudad Real que el va atendre a l’Hospital Comarcal d’Inca, ja ho va dir. “<em>Serà greu</em>”, foren les seves paraules. Això era el dilluns 21 de novembre, el dia després de l’explosió (previsible) del brot víric. Tres membres de la <strong>Prohomonia dels Donants de Suc</strong> l’havien hagut de dur escapats a urgències. Un d’ells havia anat a visitar-lo a sa cova del Puig de Reig el diumenge vespre i l’havia trobat molt fotut, i per això decidí passar la nit allà, i el dia després demanà ajuda a la Prohomonia per dur-lo a veure en Gustavo.<br /><br />Però després, amb els dies, li va espassar un poc. I tothom, absolutament tothom, pensà que ‘<em>no seria res</em>’ i que els efectes del virus blau acabarien desapareixent. El període d’incubació hauria estat curt, però també la durada de la simptomatologia.<br /><br />Tanmateix, ahir de matinada, li va tornar pegar de tot. Tenia una diarrea enorme, i devers la una i un poc de sa nit <em>va rebentar en pets i merda</em>, i tot va tremolar. El renou dels pets i la tremolor que aquests provocaren es sentí fins i tot a Sant Joan. Pel tremolor que arribà a Sineu, l’estàtua de <strong>Jaume II</strong> va perdre totes les barres de l’escut: ni tres ni quatre, cap ni una en té ara.<br /><br />A Sa Plaça de Sineu (aquella que serveix com a <em>pàrquing públic</em> del poble i on es serveix <strong>Cafè amb Llet Repsol</strong> –és aquell que es pren amb un cert <em>toc</em> de fum de carburant–) ahir matí no es xerrava de res més. El <strong>Barrufet Tomeu</strong>, mentre s’empassolava un bon rebentat de cassalla <em>Tres Caires</em>, digué que la nit anterior es va aprofitar bé dels <em>petarros</em> del Muc. Per tothom és sabut que ses banyes del Muc no son de bromes. Tothom sap que sa Muca arria <em>polvos</em> amb tot allò que es mou i té forma fàl·lica. Idò <strong>sa Muca</strong> i el Barrufet Tomeu en aquelles hores arriaven un ‘<em>bolero</em>’ davall d’una mata de per devers Son Pastereta. I al Barrufet, que estava molt molt cansat, li va anar <em>com l’anell al dit</em>: amb el tremolor que venia del Puig de Reig ni tan sols s’havia de moure (sa Muca pensava vaja membre que té el Barrufet aquest, quines vibracions, sembla que li han endollat un compressor dins el cul).<br /><br />Bé, resumint, el fet és que el nostro Muc està ben fotudet. I no només per ses banyes que li arria sa nimfòmana aquella, sa Muca, que tot lo dia va amb ses mames defora (basta veure-la dia 14 d’agost, cada any, patrona major a Sineu, tot lo dia amb el pitam a l’aire). No, no només per això. Està ben fotut pel virus blau aquell del 20 de novembre. Esperem que ho curi aviat.<br /><br />Si sentiu cap tremolor del trespol aquests dies, no ho dubteu: es que el Muc ha tornat esclatar en diarrea i pets!!!. </span></div><br /><div><span style="font-family:Verdana;font-size:85%;"></span></div><br /><div><span style="font-family:Verdana;font-size:85%;"></span></div><br /><div><span style="font-family:Verdana;font-size:85%;"><strong>NOTA</strong>: <em>+info</em> a <a href="http://ib3noticies.com/20111128_170087-la-casa-va-tremolar.html">http://ib3noticies.com/20111128_170087-la-casa-va-tremolar.html</a></span></div><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><br /><div><span style="color:#000000;">.</span><br /></div></span>Miquelhttp://www.blogger.com/profile/03478502919402288577noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-445345821267790681.post-86629552813302192612011-11-02T10:01:00.006+01:002011-11-02T10:38:37.791+01:00amor i sexe, des d’un punt de vista animal (o real). Dr Serigot dixit.<span style="color:#000000;">.</span>
<br />
<br />
<br />
<br /><em><span style="color:#c0c0c0;">S’altre dia, sense fer-ne comptes, vaig poder veure ‘cartetes’ d’aquestes que envies quan estàs pels núvols respecte a una ‘cotorrita’, i me’n vaig adonar de quan temps feia que, per exemple, no actualitzava aquest blog. Bé, les cartetes eren de fa mil segles, però bé, igualment m’envaí aquella sensació d’enyorança i allò de dir... “que som de beneïtets quan esteim flipats” i “com n’és de bonic però com n’és d’ingenu tot allò”.
<br /></span><span style="color:#999999;">
<br /></span><span style="color:#c0c0c0;">D’acord, posem-nos freds.</span></em>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br /><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 190px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5670327454885163746" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLARHSPXiDp_4S7q-ko4nT3raHslbmpD6nOw0_29KVsVVBMGJdkqpszub9r4wvuL5ZbmmFrLfmRvJTxagdU_n6pZ6v_NS98EGxu_vg2N7e8IsGd9VhfNMxmpyMNu-FqKnj-kRdsKbZAXc/s320/amor.bmp" />
<br />No és l’objectiu del <em>blog</em>, ser freds. Ja ho sabeu tots i, especialment, totes. Siguem realistes i sincers (ja sabeu que jo, <strong>sincer</strong>, si ho soc): el <em>blog </em>és un <strong>calaix</strong> per guardar-hi les meves <em>paranoies</em>, per publicar-hi algun poema o alguna beneitura, o per amollar-hi les meves dèries <em>sentimentaloïdes</em>. Amor i sexe són els <em>#trendingtopics</em> més habituals en aquest blog (ara que s’ha posat de moda això dels <em>trendingtopics</em>), o si ho voleu més senzill, les paraules clau o els temes amb <strong>més suquet per mullar</strong>. Per tant, sol ser <strong>calentet</strong>, aquest blog. Avui però, me vull posar fred.
<br />
<br />Fred i... políticament incorrecte.
<br />
<br />
<br />
<br /><span style="font-size:180%;color:#ff0000;">feminisme, ciència i amor
<br /></span>
<br />En la dècada dels 80 se solia creure que la major part del comportament era après i, per tant, modificable (per la societat, pels altres). Ara sabem tanmateix que gran part del nostre comportament ens ve predeterminat (per la naturalesa, pels padrins). Això no vol dir que estiguem sotmesos només als desitjos de la genètica/biologia: òbviament la <strong>psicologia</strong> hi té una part a dir, però el que vull dir és que en el cervell humà no tot ho és psicologia i, encara que podem escollir, les nostres decisions es solen basar en l’estructura primitiva / animal que conformen les nostres neurones i les nostres <strong>hormones</strong>.
<br />
<br />Els al·lots i les al·lotes tenim diferents perspectives pel que fa a <strong>amor</strong> i <strong>sexe</strong>, senzillament perquè és ‘<em>normal</em>’ que sigui així. Encara que en la societat actual s’ha posat de moda (i és políticament correcte) dir que les dones i els homes cerquen el mateix en una relació, en el vostre interior sabeu que <strong>això no és cert</strong>.
<br />
<br />Els animals tenen sexe per <strong>perpetuar l’espècie</strong>. La idea (inconscient) dels homes també és la de perpetuar els seus gens, la seva descendència. La idea de les dones, també. En <em>Serigot</em>, per exemple, algun dia voldrà que en el món hi hagi <em>serigotets</em>. Com ens ho fem, aleshores?
<br />
<br />
<br />
<br />
<br /><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5670327652306762274" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3hv12_p_EBC7nX6uLq1_KAsqgUt-6KfeKq740HRkygVRbzsWx4Cc-4zYXn_d_AGUE5RoQXX2Z8vdZODml70kTBOxqXO9eDSpswC7sIMRTzwJkuKFP3AE48T_3UlMBFIiH0U-UhNNHmR8/s320/nuit-passion.jpg" />
<br /><span style="font-size:180%;color:#ff0000;">què volen les tíes i que volen els tíos?
<br /></span>
<br />En realitat res ha canviat d’ençà de fa milers d’anys. O d’ençà del nostre passat de simis. Només s’ha disfressat, s’ha camuflat, s’ha fet políticament correcte. Els homes es senten atrets pels signes denotatius de fertilitat, bellesa i joventut, mentre les dones es senten atretes pels signes denotatius de fortalesa, independència, poder i compromís. I això és ben ‘<em>normal</em>’: els homes ‘<em>cerquen</em>’ inconscientment <strong>dones més joves</strong> (per això va sorgir fa dècades i ‘<em>inconscientment</em>’ la moda de <strong>depilar-se</strong>, per semblar més ‘<em>nenes</em>’), dones <strong>molt femenines</strong> i amb un cert cos (lo d’”<em>estar bones</em>” no es cap tonteria: els malucs més amples que la cintura denoten que la noïa tindrà capacitat per dur-hi un fetus, i les mametes dretes i turgents denoten capacitat per amamantar les cries). Les dones es senten atretes ‘<em>inconscientment</em>’ per unes bones espatlles (signe de fortalesa i, per tant, capacitat de protegir-les a elles i a les criatures recent parides), per una casa pròpia (perquè això denota independència i oferiment d’un ‘<em>niuet</em>’ per a la prole), per un ‘<em>bon partit</em>’ (si té doblers, tindrà poder i independència), i pel compromís (les dones <strong>necessiten</strong> que l’home es quedi, per ajudar-la amb la prole, i no que se’n vagi d’altres femelles: per això els homes solen cercar més ‘<em>polvos d’un vespre</em>’ que no les dones, que cerquen més compromís i amistat a l’hora de ‘<em>pegar un polvo’</em>). Ja dic, tot això és molt general, i òbviament hi ha vegades que una noïa també cerca només sexe, i un home també cerca també amor... faltaria més!!! Cas contrari no hi hauria parelles!!!
<br />
<br />Per tot això que he posat al paràgraf anterior, generalment als homes els agraden les noies més joves que ells i, al revés, elles es senten atretes per <strong>mascles més madurs</strong>. Ja dic però, això és la tònica, només. Milers de dones de quaranta s’enamoren d’al·lotets de vint, i també tots els mascles quan hem tingut quinze anys ens hem masturbat pensant amb qualque <em>tia bona</em> de trenta.
<br />
<br /><em><span style="color:#c0c0c0;"><strong>Resum:</strong> els tíos cerquen una tia que estigui bona, i si pot ser intel·ligent (per així tenir una descendència perfecta), i les ties cerquen tíos que els donin una estabilitat que no poden aconseguir per elles soles (i que això, en un futur, els permetrà tenir cries i cuidar-les).
<br /></span></em>
<br />
<br />
<br /><span style="font-size:180%;color:#ff0000;">què és l’enamorament???
<br /></span>
<br />Ok. Si has llegit fins aquí es que estàs mínimament interessada (o interessat) en el tema. Així que seguiré donant la ‘<em>tabarra</em>’. Què és l’enamorament?
<br />
<br />Les substàncies alliberades pel cervell durant l’inici d’un nou gran amor resulten en una varietat de sensacions com son: pèrdua de gana (això a mi no em passa, en sèrio, jajajaja), pensar constantment en l’altra persona, fer coses per atreure l’altra persona cap a tu, passar de l’altra persona (per fer-te l’interessant o la interessada, i sentir com si fos l’altra el que ‘<em>va de tu</em>’ i no tu d’ella), eufòria (sempre estàs content), poc rendiment a la feina (per pensar massa en l’altra persona), poc dormir, etc. John Marsden, un neurofarmacòleg anglès, que vaig estudiar a 5é de carrera, diu que l’enamorament és com un ‘<em>xute</em>’ de cocaïna, però suau i que dura uns mesos. L’enamorament és per mi i per quasi tots els que llegiu això, com una <strong>muntanya russa</strong>. No es té el control de la situació, però ens agrada. No pots fer res, quan hi has pujat, i hi ha pujades i baixades i, sempre, molta <strong>adrenalina</strong>. Ja dic, com una muntanya russa.
<br />
<br />El cervell d’ells treballa només per aconseguir l’estimada: per això, quan ens agrada una <em>nina</em>, estem més creatius (podem escriure <strong>poemes</strong> o <strong>cartes d’amor</strong> que serien impensables si l’altra persona no ens agradés), si som del tipus de mascle <em>més sensible</em>. I si som del tipus de mascle menys sensible, podem córrer una <strong>marató</strong> (sempre que l’estimada ho sàpiga, <em>of course</em>), cosa que no faríem per nosaltres mateixos. Els que no destaquen en res, faran també altres coses per destacar. Per exemple passar de tot, per ‘<em>anar de sobrats</em>’. I sinó, no es mengen una <em>rosca</em>. Ho sento, no ho dic jo, ho diuen els gens vostres, els femenins. I és que així és com trieu quan la cosa ‘<em>va de veres’</em> i no és només un <strong>rotllo d’un vespre</strong>. Ho diuen els experts, ho diuen els estudis, ho diuen les estadístiques, i ho diuen els vostres gens.
<br />
<br />Hi ha una dotzena de varietats de <em>tio</em>: uns més sensibles i uns menys, uns que ploren si hi ha un terratrèmol amb estimada i altres només per la butxaca, uns que corren maratons i altres que escriuen poemes (i uns pocs que fan ambdues coses!!!) i molts que no fan cap de les dues coses, uns que fa anys que tenen casa seva i altres que encara viuen amb ‘<em>sos papis’</em>, uns més ‘<em>intel·lectuals’</em> i uns més <em>payasos</em> i fins i tot n’hi ha que ni una cosa ni l’altra,... Però tots (tots!!!) cerquem el mateix. No vos equivoqueu. <strong>No tots els homes són iguals</strong> (en això aneu errades), però si cerquem tots el mateix. <strong>Com voltros, ben igual.</strong> Així que ja podeu enterrar lo de tots els <em>tios</em> iguals. O lo de les <em>ties</em> cercant coses diferents.
<br />
<br />Per què el desig no perdura? Sento ser tan cruel, nines i nins, però és ben senzill i fred: és culpa de les hormones i de la biologia. Després d’un any o dos, les hormones canvien (menys <strong>serotonina</strong>, la mateixa hormona del <em>trastorn obsessiu compulsiu</em> –i és que l’enamorament inicial ho és, com un trastorn obsessiu). Les hormones disminueixen ja que idealment el mascle i la femella ja han aconseguit el seu objectiu biològic, tenir cries. Per això, quan dos enamorats es diuen que ‘<em>sempre</em>’ es sentiran igual que ara (jo també ho he dit eh!!!), només diuen <em>dois</em>. És impossible això. Estem programats per estar ‘<em>drogats</em>’ una temporada, tenir ganes de sexe tot lo dia, i després caure en l’abisme (separació) o en la rutina. Ok, si no es cau en l’abisme, després queda l’<strong>amor</strong> (que en el fons és una amistat molt forta, una complicitat), però això ja serà motiu d’un altre capítol.
<br />
<br /><em><span style="color:#c0c0c0;">P.S. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. No tot el que diu la ciència és matemàtic. Aquí he xerrat de biologia, però ja he dit que després hi ha una part de psicologia que s’ha de tenir en compte. L’amor és la cosa més imprevisible de l’univers.
<br /></span></em>
<br /><span style="color:#ff0000;">to be continued...</span>
<br />
<br />
<br />
<br /><span style="color:#c0c0c0;"><em>Quin dimecres avui!!! i jo haver d'anar a treballar... Bon dia, nenes i nens.</em></span>
<br />
<br />
<br /><span style="color:#ff0000;"><em></em></span>
<br /><span style="color:#ff0000;"><em>EN CLAU MASCLISTA / FEMINISTA:
<br /></em></span>
<br /><em><span style="color:#c0c0c0;"></span></em>
<br />
<br /><em><span style="color:#c0c0c0;">Què és fer l'amor? És el que fa la dona mentre l'home se l'està tirant.</span></em>
<br />
<br /><em><span style="color:#c0c0c0;"></span></em>
<br />
<br />
<br /><em><span style="color:#c0c0c0;">El sexe és com l'aire: no se li dóna importància fins que et falta.</span></em>
<br />
<br /><em><span style="color:#c0c0c0;"></span></em>
<br />
<br />
<br /><em><span style="color:#c0c0c0;">Quina és la diferència entre un home i una dona? La dona vol que un sol home satisfaci totes les seves necessitats. L'home vol que totes les dones satisfacin la seva única necessitat.</span></em>
<br />
<br /><em><span style="color:#c0c0c0;"></span></em>
<br />
<br />
<br /><em><span style="color:#c0c0c0;">Si alguna vegada heu dit que estaveu 'boig' per algú, ho heu encertat.</span></em>
<br />
<br /><em><span style="color:#c0c0c0;"></span></em>
<br />
<br />
<br /><em><span style="color:#c0c0c0;">Un nen de tres anys s'estava mirant els testicles a la banyera: "mama, això és el meu cervell"; "no fillet, encara no".</span></em>
<br />
<br /><em><span style="color:#c0c0c0;"></span></em>
<br />
<br /><em><span style="color:#c0c0c0;"></span></em>
<br />
<br /><em><span style="color:#c0c0c0;">No et fiis maï d'un animal que fa sang quatre dies i no li passa res!!! (Xisco de Can Castell dixit).</span></em>
<br />
<br />
<br /><p><span style="color:#ff0000;"><span style="color:#000000;">.</span></p></span>
<br />
<br />
<br />
<br /><span style="color:#ff0000;">
<br />
<br /></span>
<br /></span>Miquelhttp://www.blogger.com/profile/03478502919402288577noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-445345821267790681.post-54445171107745171792011-03-14T16:05:00.006+01:002011-03-14T16:23:52.011+01:00supervivència en l'hostilitat: sigués una ovelleta blanca!!!<span style="color:#000000;">.<br /></span><span style="color:#999999;"><strong><em>M’agradaria no sentir-me desgraciat per haver tingut sexe amb una noia tan guapa i tan buida. M’agradaria ‘maquinar’ les meves relacions, manipular sentiments, saber mentir, enterrar la sinceritat, i tenir ànsies boges de ser infidel.</em></strong><br /></span><br /><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5583954257823178962" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfU5g7e53wBebRSeXXuTrH0Jbeh782e-NUEw2j4l4p-7xTczSI25TNrO43tdemzYiChzf6iWhrAaju5kGbmwmDiN2De8qWILY-Z-3DL-F8TGLE_V1L-HpnwsVB_ZokrD4wILe8TZW8ews/s320/REBAO_%257E1.JPG" /><br /><strong>INSTRUCCIONS DE SUPERVIVÈNCIA PER A ROMÀNTIQUES I PER A UTÒPICS<br /></strong><br />És la reflexió de sempre. Cada cert temps, reneix aquest dubte. Surt de dins i me fa tornar plantejar si jo i una guarda d’acòlits meus i de somniadores compulsives anem bé.<br /><br />Me demano si no he nascut en una <strong>època històrica hostil</strong> per a la meva personalitat o caràcter. I ho he parlat amb aquestes altres persones, que crec que, en aquest sentit son iguals que jo, i més o menys creuen el mateix. Altres, fora d’aquest meu món, em diran egocèntric, narcisista, <strong>romàntic</strong>, o fins i tot il•lús.<br /><br />No parlo de crisi econòmica, si això pensàveu quan heu llegit lo d’època històrica hostil. Parlo de crisi de valors, si. Però tampoc tant. Parlo més de crisi d’il•lusió, de crisi participativa, de crisi en l’autoestima col•lectiva, de crisi en la seguretat d’un mateix, etc. Parlo de <strong>vides molt fàcils</strong>, que sovint envejo. Parlo de no tenir cap problema ni un si ets <em>suficientment influenciable</em> com per ser una ovella més de la guarda, et deixes portar, i no t’has aturat mai a pensar amb criteri propi.<br /><br />Ara fa dues o tres setmanes que li torno donar voltes, i <em>plas</em>!!!, tornen els dubtes existencials. Viuria millor, jo, sense pensar? Estaria millor amb mi mateix, si no volgués canviar el món? No me puc conformar, jo, en ser una ovella més de la guarda, sense liderar res, sense destacar les meves creences, sense creure que el món que jo penso és un món millor per a tothom, sense fer-me ‘palles mentals’, sense seguir pensant en una pel•lícula tres setmanes després d’haver-la vist, sense aplicar-me cada lletra de cada cançó que tingui un component poètic o sentimental implícit, sense cercar amors tan profunds pel que fa a la visió de la vida i de la manera de veure-la, sense etc., etc., etc...?<br /><br />M’agradaria que els meus caps de setmana fossin sempre de sortir ‘<em>a matar</em>’, de gresca, de superficialitat, d’alcohol, i que, quan caigués un premi, el dia següent no me’n sentís culpable. I el dia després, amb un dia preciós, dormir tot lo dia: quina importància té, que faci bon dia?. M’agradaria abocar tota la meva (poca) creativitat al <strong>Facebook</strong>, com fa tanta gent, sense anar-me’n per les bardisses i sense “<em>voler fer coses</em>” pel bé del món, i sense tenir temptacions de publicar-hi enllaços com aquest. M’agradaria viure pendent de l’<strong>estètica</strong> de la vida, i no del seu interior. M’agradaria poder follar amb ties que <strong>només estan bones</strong>, i no tenir mai una conversa mínimament interessant amb elles, i així i tot, trobar-ho lo més natural del món (que, alerta, ho és!!!) i no sentir-me desgraciat per haver tingut sexe amb una noia tan guapa i tan buida. M’agradaria ‘<em>maquinar</em>’ les meves relacions, <strong>manipular sentiments</strong>, saber mentir, enterrar la sinceritat, i tenir ànsies boges de ser infidel amb mi mateix (existencialment). M’agradaria ser un ‘<em>forofo</em>’ d’aficions frívoles, i gaudir-ne; i també, m'agradaria voler una casa de sis habitacions, i saber molt de cotxes i motos, i cavil•lar sobre com treballar menys. I m’agradaria ser igualment feliç sense necessitar blogs, <strong>díngoles</strong>, obres culturals, esquerres, i altres herbes, i sense llegir un llibre primet en dos anys, i sense gastar-me cap euro darrera cap diari ni que sigui tendenciós, i mirant programes ‘basura’ per la tele.<br /><br />M’encantaria.<br /><br />Vos ho jur.<br /><br />Voldria ser ovella, i ben blanca.<br /><br />Els que ho sou, ovelles de la guarda, <strong>blanquetes</strong> i obedients, vos admir. No sé si sou més feliços, tampoc ho crec. Però sí crec que heu de menester poc. I de fet, és feliç qui ha de menester poc. I jo, repassant això que ara he escrit, me’n adono que he de menester molt. Dec ser un capritxós.<br /><br />Com tu (si has llegit fins aquí).<br /><br /><p><strong><em><span style="color:#ff0000;">pa negre<br /><br /></span></em></strong>És de les que toca veure. Si et sents identificada amb el text d’abans, aquesta toca... Ja me contestaràs.</p><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 233px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5583955623474586050" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih1kWcsRdp0kMnXfr7He3wlkzrMfZOxYHW7enxS7JWihBsnpPpIhhFs9jkm0YjJM2IJj1xEzmJsz6zynbz38zfV3-MqMfLL7JElNQUY7jZHfmI0wF_wVbIvzz_7TIU7ImrmzIIw2KfL_k/s320/pa-negre.jpg" /><br /><p><br /></p>Miquelhttp://www.blogger.com/profile/03478502919402288577noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-445345821267790681.post-21169227157120008552011-01-12T14:07:00.006+01:002011-01-12T17:30:36.230+01:00carpe diem, Nadal...<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtWHBfNCZpk2aiP7NBQ5vKI9hsc77wje1ueHWA0pADzqUDEcqD5RZdDTH9P_GMuf8PSJhg5bV4Ob7yVqGqnfft9Wac0OXx4WsYQ0z2QocICXxrxAnRIsJWhNummG5voDcyEOuDoscNfsQ/s1600/165539_1756870891400_1527832668_1789992_4657334_n.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 213px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtWHBfNCZpk2aiP7NBQ5vKI9hsc77wje1ueHWA0pADzqUDEcqD5RZdDTH9P_GMuf8PSJhg5bV4Ob7yVqGqnfft9Wac0OXx4WsYQ0z2QocICXxrxAnRIsJWhNummG5voDcyEOuDoscNfsQ/s320/165539_1756870891400_1527832668_1789992_4657334_n.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5561287278733731122" /></a><br /><br />Les persones arrelades formen part d’un paisatge. Hi ha gent que mai formarà part d’un paisatge, que mai serà del lloc, per molt que hi tresqui o hi visqui. En canvi hi ha persones que, sense fer res especial, vivint a la seva bolla, hom els identifica inequívocament amb un lloc. En Nadal no hagués sabut viure de cap altra manera.<br /><br />Nadal era una icona del poble. Era una icona dels joves. És fàcil recordar-ne alguna imatge, amb la bicicleta rosa (els darrers temps ja sense gomes) pels voltants de Can Castell, contant alguna història (real o fruit de la fantasia, qui sap) a una taulada de joves; o dins Son Cleda amb la cervesa en la ma i demanant un cigarret. Si havia trescat, es posava a cantar ‘<em>guantanamera</em>’ als estrangers que seien en la terrassa i, si no li feien cas, agafava tapins i partia cap al Pou Lleoner, es seia en un banc, i tocava l’harmònica per a ell totsol, com si res en el món tingués cap importància. <br /><br />La majoria deien que, de beneït, no en tenia res. Mon pare me va contar que, ja fa molt de temps, en Nadal havia anat una setmaneta a treballar de manobre amb ell. I el dilluns següent li va dir que no hi tornava. Les seves paraules foren: “<em>saps que?, com que he vist que tenc tants de duros fent feina com sense fer-ne, m’estim més no fer-ne</em>”. Es veu que el cap de setmana havia pesat més que la possibilitat d’estalvi. La definició absoluta del ‘<strong><em>Carpe Diem</em></strong>’.<br /><br />Ens semblarà rar no tornar-te veure més.<br /><br />Et mereixies una portada, Nadal.<br /><br /><em>(foto: M. Antònia Llull)</em>Miquelhttp://www.blogger.com/profile/03478502919402288577noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-445345821267790681.post-6451000495490531682010-09-16T10:11:00.011+02:002010-09-16T10:49:58.350+02:00de nafres i fel·lacions... 37 coming soon<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiNTThhyh6dfrtAacpveu1qh62QlY8piTUXN0pWZ8NQapyTP0HsjRdCbdiicmoTdUAeRygTWKGrJbXm7ohWa5eNx6_EKptw_6I-qtPfSAf-5aBqJOQEpj4rVFXc2LYZ4JELJW-3zZOz-U/s1600/727px-69ing_svg.png"></a> <div><span style="font-family:verdana;font-size:85%;">-</span><br /><span style="font-family:verdana;font-size:85%;">De fa un temps que les meves paranoies només es plasmen en forma de <em>pseudo</em>poema... estic perdent facultats!!! (això es l'edat, encara que enguany no hi haurà el terratrèmol <a href="http://miquelpuiggros.blogspot.com/2009/09/endorfines-per-na-claire-i-en-miquel.html">que hi va haver</a> -feu clic- l'any passat). Aquí en van dues, tretes d'algun rebost de ca meva.</span><br /><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"></span><br /><span style="font-family:verdana;font-size:85%;">L'un, el primer, un poc d'alegria, ara que els dies es fan més curts i més grisos. No apte per a menors. Allunyau-los!!!. Dos rombes.</span><br /><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"></span><br /><span style="font-family:verdana;font-size:85%;">L'altre, de dins sa sang... Succeeix que de vegades no qualsevol bena estronca una nafra coenta.</span></div><div><br /></div><div></div><div><br /></div><div><span style="font-family:Verdana;font-size:85%;">(NOTA: l'acces a aquesta pàgina des de facebook es retringit, i només certes persones hi poden accedir)</span><br /><br /></div><div><br /><strong><span style="font-size:180%;color:#ff0000;">69 </span></strong></div><div><strong><span style="font-size:180%;color:#ff0000;"></div></span></strong><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 302px; DISPLAY: block; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5517425330009271986" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1j5GTIW4G4U6-I5DUjV_r9LDJImsd2mRvtPEEpgRXMO4jxGIwv_bT04tvJ84kVSAcF9s-P9MCmkX_xDQZktHrwl4so1Cm52_T1rcLCDIgxkrf_7hebTkZqy0lsz8JHjLnObiyKpI1QX0/s320/727px-69ing_svg.png" /><br />Tanca els ulls i sent…<br /><br />Figa adolescent lliure de pilositats<br />Humitat amagada entre plecs gustosos<br />Llengua exploradora que recerca tot racó<br /><br />Clou la boca i xucla…<br /><br />Pebre vermell de venetes inflades<br />Puja i baixa, rítmica, la teva boca<br />Untant-ne de saliva tot el fruit<br /><br />Toca’m el cuir, de pollastre plomat…<br /><br />Revinglades mútues que ens ho enrampen tot<br />Singlotades de brou pecaminós<br />Que ens engolim com a afamats<br /><br />Enviem-nos l’essència més nostra…<br /><br />Escolta les darreres espetegades làcties<br />I mira’m la nineta dels ulls, mai serà tan grossa<br />I mira’m els llavis dient T’estim, mai seran tan gruixuts.<br /><br /><br /><div><br /><span style="color:#ff0000;"><strong><span style="font-size:180%;">dolça llaga</span></strong> </span></div><div><span style="color:#ff0000;"></div></span><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 300px; DISPLAY: block; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5517426794277197346" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxYICYWliVKij4iC3Ie0lAM4CVVdJSdTAX2y5jeGtQIXkwBtT89UXkKimN1chnZQRivqiBZKfiAg3D3-7oQPp7lrRShvTampdiDqXm4bwYX6Dn3SRLf8rwY8i1UGcPCaJ_1E_40GKa9ac/s320/corazon-herido.jpg" /><br />Ets una llaga que del tot mai es vol tancar<br />Quan en lluna nova temperes la teva coentor<br />Ingenu jo, tenc fe d’haver-me curat<br />I quan de sobte perversa et tornes a badar<br />Talment un pebre de cirereta tornes a fiblar<br /><br />No hi ha benes en el poblat<br />per estroncar la sang que raja del teu tall<br />Ja n’he cercades i no n’he trobat,<br />cutícules primes que ma pell no percep<br />Que només tu pots cloure aquest esquerdat<br /><br /><br /><br />-Miquelhttp://www.blogger.com/profile/03478502919402288577noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-445345821267790681.post-72690117398931207922010-07-21T10:50:00.004+02:002010-07-21T11:01:21.127+02:00l'amor es una mala guerra<div><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"></span></div><div><span style="font-family:verdana;font-size:85%;">(per qui me segueix, això es només un esborrany)</span></div><br /><div><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"></span></div><br /><div><span style="font-family:verdana;font-size:85%;">Caiguda de la tarda<br />Ones que venen i van<br />Ones dolces, ones punyents<br />Ona singular que me derrota<br />I no veig manera d’atrapar<br /><br />Van i venen, venen i van<br />I guanyo jo o guanyen elles<br />Lluita eterna per atrapar-les<br />Se m’ha acabat el temps d’heroi<br />Jo ja no vull batallar més<br /><br />Que l’amor d’heroi es una guerra<br />I jo ja cerc la pau<br />Que no m’arriba l’ona singular<br />Aquella que, sense fer renou<br />Vol compartir l’espasa amb mi<br /><br />Caurà la nit plàcida<br />Quan l’ona singular me doni pau…<br />Guardarà la meva espasa<br />Però m’haurà ferit el cor<br />Mort l’heroi, s’acaba la guerra<br /><br /><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 312px; DISPLAY: block; HEIGHT: 239px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5496281872937745682" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4YWwDbcISfrNAFQbSPTzOPnytJMZbULcKvIsBcgDPgh-LdAoQXe20TsfeppTeu74eWhgdNgq7q0GMK8FpJk7Qz3jYg2IfCMlC2q5AlRHbifk1GrT8f-px3gt9tFNyCTzu18VMtIrMTzU/s320/amanecer.jpg" /><br /><span style="color:#999999;">Estic rar. Creure que l’amor es una <span style="color:#ff9900;">guerra</span> no sembla que sigui cosa meva. Però després de reflexionar-hi (i algú que m’hi va fer reflexionar), no se si ja me’n queda dubte. Càstig etern, lo de la guerra de l’amor, quan el que somnio jo es pau. Hi ha amor pacífic? On es la meva <span style="color:#ff9900;">ona singular</span>? On s’acaben les anades i tornades, i la mar queda en calma?<br /></span><br /></span><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"></div></span>Miquelhttp://www.blogger.com/profile/03478502919402288577noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-445345821267790681.post-7746036127667043552010-07-09T12:17:00.003+02:002010-07-09T12:26:32.476+02:00bugadejant calaixos sineuers... compareix Eros....<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJIWzuVgvMD1u5Kulx5r1ISDlB13R9OeRdJeEVEmVk3yKH40URmIGCGTBgq3s9WGf2GELTCoN8Osymg64cwQY5pwalB_8ZhBYN8yGPHy9lCPPymgcC2J7sJBnvxY8DIhsZj4amoWlD5lo/s1600/bernini_proserpina3.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 210px; FLOAT: right; HEIGHT: 288px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5491850806444863410" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJIWzuVgvMD1u5Kulx5r1ISDlB13R9OeRdJeEVEmVk3yKH40URmIGCGTBgq3s9WGf2GELTCoN8Osymg64cwQY5pwalB_8ZhBYN8yGPHy9lCPPymgcC2J7sJBnvxY8DIhsZj4amoWlD5lo/s320/bernini_proserpina3.jpg" /></a><br /><div><span style="font-family:verdana;font-size:85%;">Bugadejant per coses meves que encara tenc per Sineu, dins de llibres antics m’he trobat fulls escrits a ma, quasi grocs pel pas del temps, i he retrobat al mateix temps part de la meva <em><strong>essència</strong></em> de fa un grapadet d’anys… M’ha agradat!!!<br /></span></div><br /><div><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><br /><strong><span style="font-size:100%;color:#ff0000;">Recordes, quan Eros ens va deixar?<br /></span></strong><br />Recordes aquella tremolor<br />de la primera vegada que ens besarem<br />en aquella caleta rocosa<br />quan el Sol ja era a dormir?<br /><br />Recordes les meves cartes<br />declarant el meu amor<br />com si et volgués convèncer<br />d’allò que tanmateix ja sabies?<br /><br />Recordes els esclafits de rialles<br />darrera dels vidres entelats pel baf i la calentor<br />quan dins d’aquell cotxe cap postura era còmode<br />per pujar a l’olimp dels sentits?<br /><br />Recordes aquella il.lusió<br />de quan fèiem plans de futur<br />com els arquitectes de somnis<br />fan amb les fantasies estel.lars?<br /><br />Recordes aquells calfreds<br />de quan ens abraçàvem<br />i ens envaïa el silenci<br />amb els ulls clucs?<br /><br />Recordes quan et vaig dir<br />que tot principi tenia un final<br />i que Eros deixaria de cuidar-nos<br />algun dia que ja ens coneguéssim massa?<br /><br /><br /><span style="color:#ff0000;"><strong><span style="font-size:100%;">Ara que no ens sent ningú...</span></strong><br /></span><br />Ara que no hi ha ningú<br />Serem confidents un de l’altre<br />I tu rient me picaràs l’ullet<br />I jo a cau d’orella te contaré secrets<br /><br />Ara que hem apagat la tele<br />Ens mirarem massa d'aprop<br />I mentre tu em respiraràs l'alè<br />Jo et mossegaré els llavis<br /><br />Ara que estem a les fosques<br />Començarem a jugar<br />Tu me tocaràs aquí<br />Jo te tocaré allà<br /><br />Ara que el llençol ens tapa<br />Xiuxiuejarem fluixet com si algú ens pogués sentir<br />I tu me diràs coses que només me dius a mi<br />I jo te menjaré allò que només jo te se menjar<br /><br />I quan tu no hi siguis o jo me'n vagi<br />Ens trobarem a faltar i ens sentirem buïts<br />Que només tu acluques els ulls quan beses<br />Que només jo se abraçar-te en silenci<br /><br /></div></span>Miquelhttp://www.blogger.com/profile/03478502919402288577noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-445345821267790681.post-23237526009081487732010-06-15T16:42:00.006+02:002010-06-15T17:21:33.627+02:00sant jordi, amb retràs<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5FBjZgd9Ie_Ild5067mJgwUUP5A14nO1cq43NuQTe74vKL6godqM15pvEX5jt282i6wZJHSPLCoaN61xWf7j00ADT0PjRKyQC8WKeqZM7ACNTEwITmbQtrdNVHXmn5X8bQWVrsA8zgys/s1600/amor-imposible.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 270px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5483018797723476194" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5FBjZgd9Ie_Ild5067mJgwUUP5A14nO1cq43NuQTe74vKL6godqM15pvEX5jt282i6wZJHSPLCoaN61xWf7j00ADT0PjRKyQC8WKeqZM7ACNTEwITmbQtrdNVHXmn5X8bQWVrsA8zgys/s320/amor-imposible.jpg" /></a><br /><span style="font-family:verdana;font-size:78%;">Fa uns mesos algú me va demanar que li expliques que entenia jo per <strong>amor</strong>. Li vaig dir que allò era impossible d’explicar. Que l’amor no s’explica, hi es i punt. Que es intangible i indefinible. Que es com la fe. Però bé, donat el dia que fa, i sabent tots com les condicions meteorològiques ens influeixen, m’he animat a explicar-ho, més o menys per escrit. La persona que m’ho va demanar segur que ho veurà, i els/les demés, res, que feia temps que tenia abandonat això del <em>blog</em>, i avui m’he animat. Res idò, bona tarda, <em>people</em>.</span><br /><span style="font-family:verdana;"></span><br /><span style="font-family:verdana;"><br /><span style="font-size:78%;"><strong><span style="font-size:100%;"><span style="color:#ff0000;">Enamorament (si t’ho explic una nit d’estiu)</span><br /></span></strong><br /></span></span><span style="font-family:verdana;"><span style="font-size:78%;">Es una recopilació de lletades de felicitat en moments còmplices. Es així mateix un cúmul de necessitats urgents sota perill de caure mort si no s’acompleixen aviat. Un descobridor d’orgulls i de gelosies mai sospitades. I un feix ben fermat d’èpoques de no servir per a res. Es allò que, si acaba com als contes, pots seguir-ne la definició més avall, a Amor que ha endolcit. Pastilla addictiva de felicitat (preneu-la sols sota prescripció).</span> </span><span style="font-family:verdana;"><br /><br /><strong><span style="color:#ff0000;">Enamorament (si t’ho explic en dia de núvols)<br /></span></strong><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-size:78%;">Es el producte de frustracions. De llàgrimes vives que fabriquen torrents salats damunt les galtes. D’excursions de l’ego cap a l’abisme. Es allò que, si no acaba com als contes, t’entaferra tal bufetada que després se’n va inexorablement al poal dels fems pels segles dels segles. Malaltís.</span><br /></span></span><br /><span style="font-family:verdana;font-size:78%;"><strong><span style="font-size:85%;"><span style="font-size:100%;color:#ff0000;">Amor que ha endolcit</span><br /></span></strong><br />Es veure la vida com una successió de records. De records de dies fetitxe que voldríem conservar en pols en un potet petit guardat dins el comodí, per olorar-los de tant en tant. Son ànsies de tornar enrere, reviure el que es va viure, volent ser incrèduls respecte a allò ben sabut de ‘<em>segones parts mai foren bones</em>’. </span><span style="font-family:verdana;"><br /></span><br /><span style="font-family:verdana;font-size:78%;"><strong><span style="font-size:85%;color:#ff0000;"><span style="font-size:100%;">Amor que ha espinat</span><br /></span></strong><br />Es un sembrat de penediments. De penedir-nos de no haver-li dit a Ella aquella paraula que volíem dir-li. O es un sembrat de malediccions. De maleir-nos de no haver tingut por de xiuxiuejar a cau d’oïda allò que tanmateix li havíem de xiuxiuejar. Si, potser es un feix de reprimendes per haver tingut tants collons i haver-se concagat quan encara hi havia temps de fer-ho.</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;font-size:78%;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-size:100%;"><strong><span style="color:#ff0000;">Amor (fer l’)</span></strong><br /></span><br /></span>A prop. Olor. Ensumar. Pell. Gemec. Fluix. Fort. Intens. Xiuxiueig. Orella. Llavi. Cabell. Humit. Còmplice. Pell. Brusc. Braços. Cos. A prop. Tocar-se. Dents. Suau. Fusionar-se. Ser un. En vull mes. Erecte. Banyada. Fusió. Volcà. No te’n vagis... Assossec,... Es tard. Surt el sol. Entra un raig de llum. Es sent el cantar de les caderneres. Farà un bon dia... </span><br /><br /><span style="font-family:verdana;font-size:78%;"><span style="font-size:85%;"><strong><span style="font-size:100%;color:#ff0000;">Amor (fer l’)</span></strong><br /></span><br />Repetim?<br /></span><span style="font-family:verdana;font-size:78%;"><br /></span><span style="font-family:verdana;font-size:78%;"><br /><strong><span style="font-size:85%;color:#ff0000;"><span style="font-size:100%;">Viure</span><br /></span></strong><br />Es lluitar constantment contra els elements, i posar-los de la teva part, o en contra teva. Es esquivar les <em>putejades</em>, i seguir el camí com si no hagués succeït res.</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;font-size:78%;"><span style="font-size:100%;color:#ff0000;"><strong>Saber viure</strong></span><br /><br />Es saber posar-te els elements de la teva part. Es anar amb els elements, i no contra ells.<br /><br /><br /><em><strong><span style="color:#c0c0c0;">Conserv dins el comodí un potet petit de records en pols.<br />En obrir-lo surt l’essència dolça de moments fetitxe<br />O potser la pudor a ranci de quan cau la llàgrima viva.</span></strong></em></span><br /><br /><span style="font-family:verdana;font-size:78%;"><strong><em><span style="color:#c0c0c0;">Miquel</span></em></strong></span><br /><br /><br /><span style="font-family:verdana;font-size:78%;"></span><br /><br /><br /><span style="font-family:verdana;font-size:78%;"><br /><br /><br /><br /><br /><br /></span><span style="font-family:verdana;font-size:78%;"></span><span style="font-family:verdana;font-size:78%;"></span><span style="font-family:verdana;"></span>Miquelhttp://www.blogger.com/profile/03478502919402288577noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-445345821267790681.post-13751815199405426702010-02-02T21:58:00.022+01:002010-02-03T01:02:08.497+01:00pirotècnia de carícies a les gemes dels dits...-<br /><strong><span style="color:#999999;">GENER</span></strong><br /><br /><div><div><div><div><div></div><div><strong>FOC DIRECTE</strong></div><div><strong><span style="color:#000000;">.</span></strong></div><div></div><div><strong></strong></div><div><strong></strong></div><div></div><div></div><div></div><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLlYwAtNXX_ZEWESevsMfKVER7Maq9vWUQGcPh7H78WfYNaleeKrjHqOP4EptZNVNpMmxUHI59nyX-L2qAIshGA2vViqe1GYmd0CErlemwBOjuQXYg-Rs9GeKq6bOdkH3qIPRsFYbK_vk/s1600-h/Foto0105.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 240px; FLOAT: right; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5433776408149722994" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLlYwAtNXX_ZEWESevsMfKVER7Maq9vWUQGcPh7H78WfYNaleeKrjHqOP4EptZNVNpMmxUHI59nyX-L2qAIshGA2vViqe1GYmd0CErlemwBOjuQXYg-Rs9GeKq6bOdkH3qIPRsFYbK_vk/s320/Foto0105.jpg" /></a>Per dins la sang me bull. Sent la música de les tonades <em><strong>santantonieres</strong></em> fins i tot quan no sonen.<br /><br />Per defora tot es foc, catalitzador de la metamorfosi d’uns tions que poc a poc esdevindran caliu. Damunt d’aquest, en la lentitud de la calentor, els budells que dibuixen la forma dels botifarrons i llonganisses s’encongeixen mentre desprenen un autòcton aroma matancer que desperta les glàndules salivals de tot mallorquí de soca-rel.<br /><br />A <strong>Artà</strong>, centenars d’individus amb samarreta blanca condimentada amb mocador vermell, ballen al voltant de dimonis de banyes entorcillades i barram esportellat al so de “<em><strong>l’Assistiu</strong></em>” (feu clic <a href="http://arta.balearweb.net/get/1173/assistiu_banda1.mp3">aquí</a>). </div><div><br />A <strong>Sa Pobla</strong>, tanmateix, l’activació de les neurones de país que m’hauria de disparar el “jo i un pastor” (feu clic <a href="http://www.youtube.com/watch?v=dNWZlQFRRg8">aquí</a>) es dilueix quan un formiguer d’<em>esnobs</em> palmesans es fa present i omple els rectes i quadriculats carrers poblers. I es que <strong>Sant Antoni</strong> no vol ser <em>esnob</em>. Sant Antoni es <em>de poble</em>, es du dins la sang, i es símbol de festa i germanor. Ho sento, però un individu urbà excessivament <em>esnob</em> mai <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjIPCesKoK_Z9mrIUdxUTkmZgOlBhShDFuQcfjGDsax4FJ7A7g8ahHD8kn1hXSFBKwa40rrM0kvZ9ARVXsme7xr1S-HME0FTjGGp0mnuORtXYUSYC0bKHgGC5WKH0-w7UoCX174DVFfZg/s1600-h/a%2520dimonis1.bmp"></a>podria entendre allò de “<em>es du dins sa sang</em>”. Basta veure un pessic de <strong>Sant Sebastià</strong>, on damunt una graella es torrava <em>xistorra </em>mentre de fons sonava na Luz Casal. Que no, poblers, que no es això!!!. Ja es hora de triar entre la multitud i la fama, o la sang i el país. <span style="color:#ff0000;"><strong>Badau, i no hi sereu a temps.</strong><br /></span><br />No se on, un dimoni <em>balla</em> amb una cinquantena més, baix d'una pluja d’espires de foc. El dimoni bela. Dec ser jo. Jo, bel molt, quan ballo baix del foc. Bel fins a cremar tota l’adrenalina acumulada, enmig dels xiulos llargs de les<em> carretilles</em> seguits dels respectius trons, <em>piiiiiuuuuuuuiiiiuuuuiiiiuuu...</em> (silenci de mig segon)... <em>pluf!!!</em>. <strong><span style="color:#ff0000;">Només es comparable l’explosió d’una bona <em>lletada</em> un dia que no esperaves <em>mullar</em>. </span></strong></div><div></div><div></div><div><strong><span style="color:#ff0000;"></span></strong></div><div><strong><span style="color:#ff0000;"></span></strong></div><div><strong><span style="color:#ff0000;"></span></strong></div><div></div><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 242px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5433778978123268562" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6NG7J8B4Fy81nD1aEpZMWVCTM0MX8O7QNquGH1ecu6W3nCC1uypuCmYtcmt_4eYbjvRPqKNlVTAkLnynRXaNzkAxOjRS47fygoXWHKy5dcHJzsuZJgPhSW2mSZOFxhQIJzdE4rC74saA/s320/21553_1353942452099_1337564722_31035833_3326264_n.jpg" /><br />Vergonya hauria de fer als nostres polítics, lo d’inventar festes fictícies que no sent ningú (dia 1 de març, per exemple), quan Sant Antoni podria ser la nostra diada. Pel que fa a sentiment, Sant Antoni aquí es lo que al Principat es <strong>Sant Jordi</strong>: participació i sentiment.<br /><br />Un mallorquí de la terra necessàriament ha de sentir el país i la festa aquesta setmana de Sant Antoni. Si no ho sent, que vagi al metge. <span style="color:#ff0000;"><strong>Potser ha de menester operar.<br /></strong></span><br /><br /><strong>FUM EN DIFERIT</strong><br /><br />Un bidó tallat per la meitat horitzontalment, amb caliu i carbó comprat a <strong>Carrefour</strong> i una graella damunt. I torrant-se damunt, les peces de l’"<strong><span style="color:#ff0000;">especial torrada san sebastian</span></strong>" (<em>morcilla</em>, <em>xistorra</em> i un tros de llonganissa ‘<em>mallorquina</em>’ elaborada a Murcia) que venen al <strong>Mercadona</strong> els dies abans, en envàs al buit, amb número de lot i data de caducitat, i sense <em>gluten</em>. Al costat, uns peninsulars als que la societat no ha integrat, han fet d’un tros de la Plaça Major el seu territori particular, i amb un fogó i una bombona blava de butà torren les <em>baguettes</em> amb llom (<em>pepito de lomo</em>, se’n sol dir), mentre esperen la Luz.<br /><br />Al Born, una multitud de nenas embetumades de <em>L’Oreal</em> o <em>Lancome</em> s’acosta entre empentes a l’escenari, per veure millor un Pau Donés que fa segles que canta a ‘<em>la flaca</em>’ i que diu que tot ‘<em>depende</em>’. Un fa una <em>instantània</em> del moment amb la seva càmera digital barata, i la compara amb una de les que té de les <strong>festes de la Mercè</strong> de l’any passat a Barcelona, i amb la del darrer concert que va anar a <em>Madriz</em>, i son idèntiques. La mateixa foto. </div><div><br /><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 203px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5433781241792748370" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirC4BjflNsyfhnK4A1WYCqki1XwqRicB8VrGaT-XxvSAh8rbB1Jzo_qgRU4dVggK-nRGstpC8GbunHAPsf_uUFjsPxouZblTPesZYbKf9t8jYlpPtNI4rTPokF066erHXomVgD-i_cTSo/s320/torrada-san-sebastian-2010.jpg" /><br />Ni l’espectacular baixada de 600 dimonis des de Sa Faixina cap a l’infern; ni l’<em><strong>Annuntiato</strong></em>, veu celestial de ‘<em>La Puresa</em>’ <strong>Bàrbara Femenies</strong>, a qui conec personalment d’ençà de fa uns anys, cantada ben enmig del llac de davall La Seu, davant desenes de milers de persones en l’<strong>aTIÀrFoc</strong>, salven el despropòsit <em>santsebastianer</em> que ja ve de lluny.<br /><br />Festes autèntiques?. <strong><span style="color:#ff0000;">Que no, ciutadans, que no es això!!!</span></strong>. I no ho diu en Miquel <em>dos de set</em> (Sineu), ho diu en Miquel <em>cinc de set</em> (Palma); part de <em>mea culpa</em>, doncs, també.<br /><br /><br /><strong>EN BIEL, COM L'AIGUA</strong><br /><br />Record perfectament aquella entrada, amb les dues padrines assegudes a la camilla vora la persiana oberta al carrer del sant banyut (com diu en Biel, amic d’infància de món pare), lo que les deixava saber que passava i no passava pel carrer, i xafardejar tant com volien. Una era sa mare, Maria, sa <em>mestressa Sabatereta</em> li deien la gent d’edat, si mal no record. L’altra era la meva padrina manacorina, <em>madò Joana</em>. Record que hi vaig jugar molt, en aquella entrada de casa antiga. Record sa padrina Joana com a <em>teta</em>, que me venia a cercar cada dia a les cinc a s’escola i me duia cap a ca seva, a la <strong>barriada del Pou d’en Rebassa</strong>, fins el vespre, que me tornava a mon pare i ma mare al Carrer Major, on vaig viure la meva infància. Record que sa padrina era sempre a ca <em>sa mestressa</em>, allà, en aquella entrada, en aquella camilla vora la finestra, segurament xafardejant tot lo dia. Record ses renyades de totes dues, sa padrina Joana quan m’arrossegava per enterra i m’embrutava el xandall nou, <em>sa mestressa</em> quan li entrava pel corral i li espatllava el julivert (sense ser-ne conscient).<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNDH88ydU4BeV-rVo_4JaeUekQQuRbIk0RcfkCSfxMiQ3ysPtdyLHA1svjBeCjOlLiN4UJWj1ruKaDr1j8FtRQw4dyOw5Vls5tpZe6QwHm_AJxjeFYp9cjIAwbhAt1WsxczlAYWKGPJps/s1600-h/IMGP1112b.JPG"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 254px; FLOAT: right; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5433782901048293746" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNDH88ydU4BeV-rVo_4JaeUekQQuRbIk0RcfkCSfxMiQ3ysPtdyLHA1svjBeCjOlLiN4UJWj1ruKaDr1j8FtRQw4dyOw5Vls5tpZe6QwHm_AJxjeFYp9cjIAwbhAt1WsxczlAYWKGPJps/s320/IMGP1112b.JPG" /></a>Ara i ja fa molt, jo som habitant del barri (<em>dos de set</em>, al manco), i en Biel també viu allà, al barri, a la casa de la camilla al costat de la finestra, tornat de Cala Gamba després de mitja vida (llegiu ‘<em>Amor Principal</em>’, pàg. 31). L’entrada, la casa, ja no son com fa trenta anys. La camilla ja no hi es. Però dia 20, Sant Sebastià, ja que en parlàvem abans, en Biel va presentar el seu dotzè poemari a Sineu. “<strong><em>Com l’aigua</em></strong>”. I un dels poemes (que jo ja havia llegit dies abans) me va fer tornar a la memòria aquella casa com era abans i aquelles renyades. I es, de fet, ‘<em>Agonia</em>’ (pàg. 28), un poema que en Biel va escriure a sa mare, sa <em>mestressa Sabatereta</em>, el <em>dia abans</em>.<br /><br /><em><strong><span style="color:#ff0000;">Ningú et va dir que això era l’infern<br />I ara ja es massa tard per aprendre</span></strong></em> [...]<br /><br />En <strong>Biel Florit i Ferrer</strong> <em>Sabateret</em> (vegeu <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Gabriel_Florit_Ferrer">aquí</a> entrada que jo mateix vaig penjar a la <em>viquipèdia</em> ja fa temps) usa un llenguatge i uns registres en consonància amb tot el que <em>he amollat</em> a alt, quan xerrava de Sant Antoni. Cerca (<em>recerca</em> diria jo) el vocabulari més autèntic, del Pla de Mallorca, deixant de banda l’excessiva l’estandardització (<em>barcelonització</em> fins i tot) a la que ens acostumen molts escriptors mallorquins, i que ens fa perdre aquelles paraules que segurament <em>madò Joana</em> i <em>sa mestressa Sabatereta</em> empraven fa trenta anys quan xafardejaven, assegudes allà a sa camilla, veient tot el que succeïa en el carrer.<br /><br />Biel, gràcies per fer-me tornar una estona al costat de sa camilla de devora sa finestra de s’entrada de ca teva, i veure ses dues madones xafardejar.<br /><br />Destacaré això, com podria destacar tota la resta...<br /><br /><em><strong><span style="color:#ff0000;">Et vaig dedicar totes les paraules,<br />però poc a poc, que l’amor no s’engreixa<br />d’una sola panxada<br /></span></strong></em><br />(‘<em>Erem tan joves</em>’, pàg. 10)<br /><br /><strong><em><span style="color:#ff0000;">El gerani trescava el vermell<br />com l’home el batec de la vida<br /></span></em></strong><br />(‘<em>Calendaris caducats</em>’, pàg. 16)<br /><br />[...] <span style="color:#ff0000;"><em><strong>I guardo com tresor<br />pirotècnia de carícies a les gemes dels dits</strong></em></span><br /><br />(‘<em>Mai he dit</em>’, pàg. 40)<br /><div><br /></div><div><strong></strong></div><div><strong>MÉS FOC, UDOLANT...<br /></strong><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-lMdGo_FzDECyaA1Ct4Qg8HtvpNZ8gBs1T4QJA2kT53NisMNC8_l22dvNbf6ypP9guS0V7mzr_flkvNAzWSg47QxP5FoXQjo-_vBnBilJBs0Kd6RqiTvDWnHrf9hCjZoKLvvNMio3qGE/s1600-h/presentac..%5B1%5D.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 226px; FLOAT: right; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5433786564223502002" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-lMdGo_FzDECyaA1Ct4Qg8HtvpNZ8gBs1T4QJA2kT53NisMNC8_l22dvNbf6ypP9guS0V7mzr_flkvNAzWSg47QxP5FoXQjo-_vBnBilJBs0Kd6RqiTvDWnHrf9hCjZoKLvvNMio3qGE/s320/presentac..%5B1%5D.jpg" /></a>I ja que estic amb el foc de Sant Antoni... més foc.<br /><br />La setmana abans de la presentació del llibre d’en Biel, <strong>Joan Alfons Marí i Torres</strong>, convidat per l’Obra Cultural Balear de Sineu, presentà el seu primer poemari, “<em><strong>La terra encesa</strong></em>”, a l’acollidor hotelet d’interior <strong>Son Cleda</strong>. Minuts abans, es devia <em>cagar</em> amb els sineuers i<em> la mare que ens va parir</em>, i motius no n’hi faltaven. Aquí fallarem, els de l’Obra, per primera vegada, i hi va haver falta de coordinació total, i na Marta i jo (que ens havíem preparat una presentació <em>que te cagas</em>) varem haver de donar la cara i varem estar a punt de suspendre l’acte.<br /><br />Finalment però, va ser una vetllada ben agradable. Familiar, quasi íntima. Set persones i el poeta, asseguts en una taula mentre fèiem unes cerveses, i un <em>espècimen</em> de bevedor compulsiu d’esperit a la barra. Mitja llum i ambient un poc bohemi, com sol ser a Son Cleda. Un moment el poeta s’aixeca de la cadira i ens avisa que no ens esglaiem, que començarà a belar. I en efecte, bela. La seva poesia incita a belar. A belar per la boca i a belar interiorment. N’Alfons, <em>pesemero</em> des de ben jove, amolla les seves dèries i frustracions nacionals en el paper, i els seus versos semblen crits enfurismats, més que udols de llàstima o autocomplaença. A moments, son versos <em>gore</em>, com han de ser quan descriuen una terra encesa...<br /><br />Gràcies Alfons. Segur que llegir-te me va suposar una embranzida més pel bulliment de la sang <em>santantoniera</em>, del que xerrava a alt.<br /><br /><em><strong><span style="color:#ff0000;">Clou el puny amb ràbia, i pren<br />la torxa fumejant per veure<br />el dantesc espectacle dels cossos mutilats,<br />i olora alhora el perfum penetrant<br />de la carn muda en atroç oprobi.<br /></span></strong></em><br />(pàg. 23)<br /></div><div><br /><br /><strong>NEURONES EN OFF</strong></div><div><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmuZCt0Unw3L4rpWa6ZJLG1vq6kSIRefvNBR83Kn8XlZxp4xbI3Pu-hYlAK-u3-f89UKtbix-T9lRI6pza4O6c9caQCeKAJL6fYsOUaC0TotRD1XT-W97yT-Kns0hkNkiFKaSHkFPX2FY/s1600-h/Foto0187.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 240px; FLOAT: right; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5433789627713844930" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmuZCt0Unw3L4rpWa6ZJLG1vq6kSIRefvNBR83Kn8XlZxp4xbI3Pu-hYlAK-u3-f89UKtbix-T9lRI6pza4O6c9caQCeKAJL6fYsOUaC0TotRD1XT-W97yT-Kns0hkNkiFKaSHkFPX2FY/s320/Foto0187.jpg" /></a>De vegades va bé posar <em>pause</em> (encara que jo no en sabré mai), però això no ha de significar caure en lo banal. Si voleu deixar de pensar massa (si sou dels que sabeu fer-ho) sense caure en l’estupidesa, vos recomano “<strong><em>La Familia Sans</em></strong>”, d’<a href="http://www.estudizeroteatre.com/inici.php">Estudi Zero Teatre</a>, al <strong>Cafè-Teatre Sans</strong>. Estic quasi empegueït, a mi que m’agrada anar <em>de cultureta</em>, com sabeu els que me coneixeu, <em>jajajajaja</em>, que després de 25 anys d’Estudi Zero Teatre encara no hagués posat els peus allà. Això darrer ho he dit per emprenyar segons qui, segur.<br /><br />Zero convencional. Llenguatge ingenu, diàlegs caòtics, personatges contradictoris i macabres, una bonica madame refinada i salvatge alhora, i el que me va agradar més: interacció constant amb el públic. Gairebé tota la sala es l’escenari, i quasi et pots trobar bevent el tè o una copa de cava devora els protagonistes. Insisteixo: gens convencional. A tenir en compte!!!.<br /><br />Teniu fins el <span style="color:#ff0000;"><strong>14 de febrer</strong></span> (per cert, <strong><span style="color:#ff0000;">dia gens especial</span></strong> per mi, encara que estàs enamorat).<br /></div><div></div><div></div><div></div><div><br /><strong>NOTES, O JO QUE SÉ...<br /></strong><br />- Manteniu aquesta pàgina allunyada de nens i nenes. Poden veure les meves <em>para(noïes)</em> <a href="http://miquelpuiggros.blogspot.com/2008/01/fsic-barbie-si-fos-una-dona-de-carn-i.html">més perverses </a>de quan encara no tenia el cap damunt les espatlles.<br /><br />- Picapedrers i joves sense feina, no vos preocupeu. Als primers, heu de saber que en ZP vendrà a ajudar-vos a carregar amb els sacs de ciment quan ja aneu amb gaiato i continueu treballant un juliol calorós com si res. Als segons, que dir-vos?, o encara teniu esperances de treballar, abans de la jubilació?; <strong><span style="color:#ff0000;">qualsevol dia la terra tremolarà i ens enviarà a la merda a tots</span></strong>.<br /><br />- Ni cel ni infern. Ni subjectiu ni objectiu. Ni blanc ni negre. Ni efímer ni etern. Ni plors ni rialles. Ni tendre ni orgàsmic. Això d’avui ha estat un experiment. <span style="color:#ff0000;"><strong>No acostumo a escriure estant als llimbs</strong></span>.<br /><br />- Rectifico. Encara no tenc el cap damunt les espatlles. <span style="color:#ff0000;"><strong>Veig</strong></span>.<br /><br /><strong><em><span style="color:#ff0000;">Esgotat de cansament i impotència<br />Empraré les darreres forces per sortir a la llum<br />I ara seré jo que em disfressaré, i serà de cavaller.</span></em></strong><br /><br /><em>Jo</em> (2009)<br /></div><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 220px; DISPLAY: block; HEIGHT: 220px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5433790352566608066" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK9i7ghZ_J7IqR4KvAjgJUZgUIwkWHdgQ-iduMgfNoFes9lYq6-Hpvm9F7paX0_3nA0TP7nbOG60j1NDsWgzo0LBG21BfxGeKD-cueXmpvfFo9aQAy3mOSnYaLL4D59DPPXFWpdXtHWDs/s320/19331_289442761100_289441556100_4872518_1512304_n.jpg" /><br /><span style="font-size:78%;"><strong>NOTA:</strong> Algunes imatges tenen llicència </span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by/2.0/deed.es"><span style="font-size:78%;">creative commons</span></a><span style="font-size:78%;">. Les fotos aparegudes en aquest post varen ser realitzades per Miquel Puiggròs Noguera, exceptuant la segona, extreta del perfil de Macià Puiggròs Noguera de la <em>xarxa social</em> </span><a href="http://www.facebook.com/"><span style="font-size:78%;">Facebook</span></a><span style="font-size:78%;">.</span> <div><span style="font-size:85%;"></span></div><div></div></div></div></div></div>Miquelhttp://www.blogger.com/profile/03478502919402288577noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-445345821267790681.post-50793807321931916622009-09-24T00:25:00.008+02:002009-09-24T01:15:42.979+02:00endorfines per na claire i en miquel<span style="font-family:verdana;font-size:85%;">-</span><br /><span style="font-family:Verdana;font-size:130%;">Bioquímica i Geologia per incrèduls i inconformistes</span><br /><br /><span style="font-family:Verdana;font-size:85%;"></span><br /><span style="font-family:verdana;font-size:85%;">Devia ser devers les set del matí del passat diumenge, 20 de setembre, que el meu rellotge biològic va marcar els 36. Cap vegada que dit rellotge havia marcat l’hora (o l’any, millor dit) el terratrèmol emocional havia estat tan potent. Semblava que jo si que podia amb tot: el pas dels anys, el defugir d’assentar el cap deixant-ho per a mes endavant, la realitat social que hem creat i a la qual he fet front durant dècades, etc. Ni en els aniversaris que solen despertar més les emocions existencials més profundes (els 18, els 20, els 25, els 30, els 33, els 35,...) havia tingut jo cap mena de consideració cap al pas dels anys.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ7HPwn6cT9Sl7lkFQLNN4FAYsWqv9E-fmJbRImgBJZPUPUZO3XmkLCcQDO6xonFaIO3er_kQgBthJnN74DBPAKBvKthNbD7a0reFFfBFpiz2tg0EAXA73r0aosymK11a-VuBgesOT-2c/s1600-h/terratremol+36+anys.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5384802203960120658" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 230px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ7HPwn6cT9Sl7lkFQLNN4FAYsWqv9E-fmJbRImgBJZPUPUZO3XmkLCcQDO6xonFaIO3er_kQgBthJnN74DBPAKBvKthNbD7a0reFFfBFpiz2tg0EAXA73r0aosymK11a-VuBgesOT-2c/s320/terratremol+36+anys.jpg" border="0" /></a>Però els dies anteriors a dia 20 de setembre de 2009, i potser algun de posterior (encara em dura un poc el <em>shock</em>), el nivell d’<strong>endorfines</strong> dissoltes dins dels meus vasos sanguinis degué baixar fins a límits preocupants. I si no hi ha endorfines no hi ha ganes de res.<br /><br />Però clar, les forces de la natura no son tan dolentes com pensem, i de vegades tot es conjura a favor teu, sense fer-ne comptes, sense esperar-t’ho, i sense saber per quina raó. I va succeir. Dues cridades el diumenge i una el dilluns reactivaren l’activitat de la <strong>hipòfisi</strong>, que començà a secretar endorfines com una metralladora dispara projectils. Devia ser que, subconscientment, volia, desitjava, aquestes cridades. Aleshores em vaig sentir veritablement orgullós de ser un inconformista, i de vegades antisocial, de 36 anys. Les endorfines creen <strong>felicitat</strong>, senzillament, i de vegades ens fan veure beneïtures. Es com quan veus un que està emprenyat o fet pols, i després de dues hores el te trobes amb un somriure d’orella a orella i penses “<em>que cony li ha passat a aquest/a ¿?, està sonat/da.</em>” Algú/alguna, sense saber-ho, li ha activat l’hipòfisi.<br /><br />De totes maneres, i com que el pas d’un terratrèmol sempre deixa enderrocs i destrosses, la tornada a ‘<em>la felicitat</em>’ perduda per uns dies no es immediata. I com que de terratrèmols existencials al llarg de la vida n’han esdevingut alguns (per sort o per desgràcia), n’hem anat aprenent i ara de <strong>geodinàmica</strong> ja en sabem molt. Ja sabem reconstruir millor que fa deu anys. Ja sabem allò que no cal ni tocar ni intentar refer (sort del terratrèmol que ho ha esbucat). Ja sabem allò que volem quedar-nos, que volem conservar, que ni ens ho toquin, que es meu, que ho estim, que ho vull. I ja sabem també allò que hem d’anar canviant de la nostra existència, o al manco polint-ho.<br /><br />El terratrèmol de fa uns dies no fou un terratrèmol sentimental. No estaria escrivint ara això; la reconstrucció dels enderrocs dels terratrèmols sentimentals a mi me dura una eternitat. O millor dit, no fou un terratrèmol causat per algú, per dir-ho clar. Perquè tots els terratrèmols si tenen quelcom de <em>sentimental</em>. Potser fou creat per una <strong>situació</strong>, la meva, que ja no se fins quan tindrà vigència, i de la qual fins ara <em>fardava</em>.<br /><br />La posterior tornada a la normalitat en el nivell d’endorfines m’ha permès consolidar més que mai allò de ‘<strong><em>love it, change it, or leave it</em></strong>’. Jo ho matiso més encara, i li don més rotunditat: “<em>estima-ho amb molta convicció, canvia cap a un altre lloc, o deixa-ho i abandona-ho</em>” (o també “<em>estima-la amb tota la passió, canvia d’objectiu, o deixa-ho córrer</em>”). Crec que si, que el meu <em>psique</em> ho té més que assimilat, i veig canvis suaus (però positius), encara que només els percebi jo. Lo que fan les endorfines!!!.<br /><br /><span style="font-size:130%;">dolça tendresa<br /></span></span><br /><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><br /><object width="320" height="265"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/V4W6pO9UXzE&hl=es&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/V4W6pO9UXzE&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="320" height="265"></embed></object><br /><br /><a href="http://www.leandre-claire.com/index.php?lang=cat">Claire Ducreux </a>es una ballarina francesa que la primera setmana d’aquest mes va actuar a Capdepera (Mallorca)... <em>i jo sense saber-ho!!!</em>. Les seves representacions son sempre a l’aire lliure i fa servir un únic objecte com a acompanyant i escenari (un banc per seure, un cercle,...), i cerca sempre la <strong>complicitat</strong> entre la seva mirada i gestos, i el moviment d’un cos fràgil i delicat com el seu –i això jo vaig poder viure-ho una setmana després–.<br /><br /><a href="http://www.tangosumo.com/english/pages/contents.html">Olivier Germser </a>es un coreògraf de la companyia francesa <strong>Tango Sumo</strong>, una companyia d’art multidisciplinar només composta per homes.<br /><br />La <em>Plaça de les Nacions sense Estat</em> es una plaça lletja de <a href="http://www.firatarrega.cat/">Tàrrega</a> (com quasi totes les places de Tàrrega). A les sis de la tarda del dia de la <em>diada nacional</em> hi devia haver unes 500 persones assegudes al terra esperant que s’esdevindria en uns moments. Només una porta com a escenari. Ella, fràgil, estilitzada, prima –jo diria que <em>bonica</em>, però no seria imparcial, ja que jo en vaig quedar enamorat; enamorat dels seus moviments–. Ell, ben fet, fibrat, com una estàtua grega. Comença una dolça música, i es fa el silenci entre els 500. Al principi, com sempre, tot es bonic, en qualsevol relació. Els braços i el cos d’Olivier serveixen de suport als moviments del gràcil cos de Claire, per oferir-nos una dolça i tendre història d’amor. Fins que l’amor s’esvaeix. Aleshores el drama cau sobre la plaça de les nacions, i hi cauen les gelosies, les banyes, els plors, els remordiments, les portades.<br /><br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5384798883147843746" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 279px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZtl5lCB5snOYb_ZZwndDHAddl3cKMLYO5qLaRmQ-vGOlj7Pg_My3bRuIs9HXCQWpn-nmoZtO9O55ICYmZhzHtz7m85P-vIQoMC-DrNPz_BRwhnSE9Gdi9cqOD3F7Uy2ceU9FoZUHJIks/s320/claire_olivier_allotjament.jpg" border="0" /><br />‘<strong>Adiosss</strong>’ es un espectacle de dansa o teatre visual (mut), fruit de la fussió entre els dos conceptes: <a href="http://www.freeart.es/?lang=es&section=news&new=333&tipus_new=&cerca_new=&initial_new=&strip=">Claire Ducreux i Olivier Germser</a>. Mitja hora de <em>pell de gallina</em> (o no se; potser es que, com he dit abans, era que jo estic molt sensible).<br /><br />Si algú sap on tornen actuar, m'apunto (crec que per novembre son a Castelló).</span><br /><br /><span style="font-family:verdana;font-size:85%;color:#999999;"><strong>[per escoltar el video, desactiva el so de fons del blog, a baix de tot de la pantalla -baixa amb el cursor-]</strong></span><br /><strong><span style="font-family:Verdana;font-size:85%;color:#999999;"></span></strong><br /><strong><span style="font-family:Verdana;font-size:85%;color:#000000;">.</span></strong>Miquelhttp://www.blogger.com/profile/03478502919402288577noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-445345821267790681.post-32869035328381680792008-06-16T19:04:00.022+02:002008-12-10T17:13:39.644+01:00cubets de gel per tenir els collons ben fresquets i baixar el nivell de testosterona.<div><div><div><div><div><div><div><div><div><div><div><div><div><div><div><div><br /></div><div><span style="font-size:130%;"><span style="font-size:180%;"><strong>Psicobiologia masculina d’asseguts davant Can Castell.</strong></span> <strong><em>una explicació per a elles, sobre la sabonera que treuen ells</em></strong><br /></span><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-_K3xDM33HTwE8JkwfLpAP7uU4Hbco04f4RjhdUwsRnSfv6d_cddKJ2Q_OaUVU_uziRAkowf_VoAqpa8JQ3aqJnlrNwZ6AmTtyD7dCeAL1r7L31zYtz7qk5bXB1bHfj4HRmVKJEOGRGA/s1600-h/lleo+i+lleona.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5212539692648593330" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-_K3xDM33HTwE8JkwfLpAP7uU4Hbco04f4RjhdUwsRnSfv6d_cddKJ2Q_OaUVU_uziRAkowf_VoAqpa8JQ3aqJnlrNwZ6AmTtyD7dCeAL1r7L31zYtz7qk5bXB1bHfj4HRmVKJEOGRGA/s320/lleo+i+lleona.jpg" border="0" /></a>Es regla general dels mascles de l’espècie humana posar-se veritablement malalts ara especialment. Ara que fa més hores de claror, que arriba el bon temps, i que sembla que envaeix una sensació general de felicitat, i que per tant tothom hauria d’estar més sa que una cama-roja. Doncs no, els mascles de la nostra espècie fem tot el contrari: agafem unes malalties que conteu-li.<br /><br />Tota la culpa la teniu voltros. Ses <em>femelles</em> de l’espècie humana. Als <em>mascles</em>, veure <strong><em>carn</em></strong> ens fa perdre els papers. I jo, en particular, no hi puc fer res. Ho se, que perdem (i perdo) els papers, quan una fèmina vestideta amb quatre ‘<em>trapitos</em>’ se’m fot a davant i me xerra com si res. Això si, a mi no se’m nota. (jejeje)<br /><br />Generalment no ens posa malalts la parella (quan en tenim), que veiem nua cada dia des de fa una eternitat. Ni ens posa malalts anar a una platja nudista (de fet, trobo que es lo més <em>anti</em>eròtic que hi pot haver, una platja nudista). En canvi ens posa malalts la <em>insinuació carnal</em>: estar acostumats a un hivern més o manco llarg, en el que estem avesats a veure na <em>fulanita de tal</em> vestida elegantment però més o menys 'tapadeta', i de sobte, un dia, per exemple un dissabte 14 de juny, la te trobes no se on i ve a saludar-te i el primer que veus es que d’un dia per s’altra ha canviat totalment de vestimenta i ara només du posat això que he dit abans, quatre ‘<em>trapitos</em>’. I ella tan tranquil·la. <em>Alé!!!</em> Mira-te-la, sa fresca!!!.<br /><br />Es interessant en aquestes ocasions intentar veure-ho des de fora. Es a dir, observar els demés mascles de l’espècie una estona. Les seves actituds davant l’<em>enverinament carnal</em> estival. Mirar-te la <em>fortor</em> dels altres des de fora.<br /><br /><strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtXKTssvqIy-AdW8m_hAZn4g1p-XYcyB_YKg2net0j5gOePgexDUKuOHy96d_qNAWVgcs7MpkPq2zDmin7aIDmIN7OBKIjxQ9ULKsUkZsNxWDagobPx2c6Iqn_uYGa3Zr9hNSc-EJTmZc/s1600-h/ombligo.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5212540195810077842" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtXKTssvqIy-AdW8m_hAZn4g1p-XYcyB_YKg2net0j5gOePgexDUKuOHy96d_qNAWVgcs7MpkPq2zDmin7aIDmIN7OBKIjxQ9ULKsUkZsNxWDagobPx2c6Iqn_uYGa3Zr9hNSc-EJTmZc/s320/ombligo.jpg" border="0" /></a>Ets mascle i tens aquest problema?.</strong> La solució es fàcil. Primer de tot has de tenir a ma una bossa de cubets de gel, d’aquestes que venen a ses benzineres o a Can Castell o a s’Aprop, o a un lloc d’aquests. Te la poses damunt els collons, millor sense roba, uns minuts, fins que els tens ben congeladets i inservibles per res. Els <em>ouets</em> i sa <em>perdiueta</em> a uns quants graus sota zero. Aleshores la sang ja no bull tant, ja no surt foc pels queixals, i les hormones tornen al seu lloc, i així es pot ser un simple espectador de la realitat. Quan després vegis els altres masclets per allà <em>a lloure</em> fent <em>trastades</em>, veuràs coses que no veies abans quan tu també anaves més fort que un mànec de càvec o que un mac de torrent. Per exemple, veus una <em>troupe</em> de mascles asseguts a ses cadires de davant <strong>Can Castell</strong>, amb els peus damunt sa cadira que tenen a davant, i tots fent sabonera per sa boca.<br /><br />Tu, mentre tant, amb els collons congelats ets més angelical que en <strong>Joselito</strong> quan cantava en aquelles pel·lícules que mirava sa padrina. No fas <em>baves</em> per la poca i quan tens una <em>txati</em> davant tu que et parla pots seguir la conversa sense haver de mirar els pins de Es Fossar.<br /><br />Haurem de proposar-nos això, els mascles. Dur a dins el cotxe una bossa de cubets de gel per refrescar-nos els collons quan entren en ebullició.<br /><br /><em>Paraula de Déu. Vos ho demanem senyor. Amén. </em><br /><br /><br /><span style="font-size:180%;"><strong>Agrairia si algú del PP té l’email del cosí d’en Rajoy<br /></strong></span><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgARx5PN8wo06xjKmpwP1dcfk3TjzO9kk_Y9GkmMPRuzou7vEubllZfxwL2ZwQ74sNqbALuF2oFNq11upwbNC_rKBsm8KdP0Ie_GY5cHyy17nja-iE-RzkYujBH4VPSCKBpllsM-jlSMTA/s1600-h/IMGP0068.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5212539465489195298" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgARx5PN8wo06xjKmpwP1dcfk3TjzO9kk_Y9GkmMPRuzou7vEubllZfxwL2ZwQ74sNqbALuF2oFNq11upwbNC_rKBsm8KdP0Ie_GY5cHyy17nja-iE-RzkYujBH4VPSCKBpllsM-jlSMTA/s320/IMGP0068.JPG" border="0" /></a>Agrairia molt que algú tingués el mòbil o l’email del cosí d’en <strong>Mariano Rajoy</strong> (el que encara es president del PP, no se si per molt temps) i me’l pogués passar. Recordeu, el <em>primo</em> de Sevilla, aquell físic que va dir que no hi havia <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Canvi_clim%C3%A0tic">canvi climàtic</a>, que tot el que li succeeix a la meteorologia actualment era una cosa normal.<br /><br />La foto que acompanya aquest escrit es feta ahir, diumenge, 15 de juny, en una caseta de prop de <strong>Sineu</strong>. El temps de bolets es a la tardor: les condicions d’humitat per les primeres pluges, així com la temperatura suau dels mesos de setembre i octubre, activen els mecanismes biològics que fan brotar <em>blaves</em> i <em>esclata-sangs</em>.<br /><br />Es veu que, degut a aquest temps tan rar que ha fet (des de sa fira de Sineu ha plogut sis caps de setmana seguits!!!), les ‘hormones’ fúngiques d’aquests bolets s’han fet un <em>kaos</em> mental i els han fet creixer.<br /></div><div><br /></div><div>Després n'hi ha que diuen que el canvi climàtic es un <em>doi</em>.</div><div><br /></div><div><br /><br /><span style="font-size:180%;"><strong>Vull viure <em>ye–ye</em><br /></strong></span><br /><strong><em>Objectes habituals quan jo era nen, i que ara ja no hi son, o han canviat i perdut personalitat. Objectes que quasi ja s’han extingit però que me criden l’atenció:<br /></em></strong><br /><strong><span style="color:#ff9900;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCe_hQqi64te1OqRxMGI0yZ3ChB8Xr41D6_S3bpqAyN2qPX1FoJ5apP3hbzhdbafw1vGNuBegOzGROtMi7iAlVVlSzGDZDplBMUuu57a8wd7IbJKv8VzYpqQwX1lQIElEO3bTf9pGIHx8/s1600-h/producto-01.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5212536845651565938" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCe_hQqi64te1OqRxMGI0yZ3ChB8Xr41D6_S3bpqAyN2qPX1FoJ5apP3hbzhdbafw1vGNuBegOzGROtMi7iAlVVlSzGDZDplBMUuu57a8wd7IbJKv8VzYpqQwX1lQIElEO3bTf9pGIHx8/s400/producto-01.jpg" border="0" /></a>Cafetera Italiana.</span></strong> D’Italia de mitjans segle passat van entrar moltes coses, per exemple la cafetera. Tres peces metàl·liques configurant un rudimentari sistema per fer passar l’aigua bullint a pressió a través del cafè molt.<br /><br /></div><div><br /><br /><br /><br /><br /></div><div><span style="color:#ff9900;"><strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI4cDPkuzrn-wZED4ho82wtJedsXiJ5-YU4ROO4kMBV5YO1QcfB00IxF3n2RFAt1srFzrJaKTq7flYZ-LOU38w0mnkr2_5ZFFt0W_Zhx2uOlPZg0L_ifnaMF9MLYTsDvShK0prqyp9mI8/s1600-h/calendario-lambretta-02.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5212536355220264082" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI4cDPkuzrn-wZED4ho82wtJedsXiJ5-YU4ROO4kMBV5YO1QcfB00IxF3n2RFAt1srFzrJaKTq7flYZ-LOU38w0mnkr2_5ZFFt0W_Zhx2uOlPZg0L_ifnaMF9MLYTsDvShK0prqyp9mI8/s200/calendario-lambretta-02.jpg" border="0" /></a>Lambretta</strong></span> i <span style="color:#ff9900;"><strong>Vespa</strong></span>: També italianes, suposaren una revolució pels nostres pares. Amb aquella forma i renous característics, qui tenia una Lambretta lligava més que qui no en tenia. A la Mallorca de les sueques que venien buscant el <em>latin lover espagnol</em>, els <em>picadors</em> del poble no sabien res de Yamaha ni Kawasaki. Només hi havia Mobilette, Vespa i Lambretta.<br /><br /></div><strong><span style="color:#ff9900;"></span></strong><div><br /><br /><br /><br /></div><div><strong><span style="color:#ff9900;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNEZlzBEvx1AFUYmHTXnWe2VxHYpWKUZIjSFZPyyxeDws_5q24UAw1kBTmlVMaNPSByhYMRVQf27Jw-4OOxBj07FZkxVzwLnMRMNVCUYC6HRVKyF4aImzavUSF9NntG_kv0aRPhE1kJFM/s1600-h/20080129-lluelles%2520b.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5212535997701286946" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNEZlzBEvx1AFUYmHTXnWe2VxHYpWKUZIjSFZPyyxeDws_5q24UAw1kBTmlVMaNPSByhYMRVQf27Jw-4OOxBj07FZkxVzwLnMRMNVCUYC6HRVKyF4aImzavUSF9NntG_kv0aRPhE1kJFM/s200/20080129-lluelles%2520b.jpg" border="0" /></a>Minipimer.</span></strong> De disseny italià, com no podia ser d’altra manera. Ara hi ha <em>robots</em> de cuina. No es el mateix. La <em>mini-pimer</em> de tota la vida no tenia res automàtic ni programable i no era de color negre o metàl·lic, sinó de color beig o cel fluix, i només tenia un botó (encesa o apagada).<br /><br /></div><div><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></div><div><strong><span style="color:#ff9900;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFFR-nEepTAqybtcKkwFxDak0-H7CD6yn8kXV7RbjTDl5YQKQPSgs9rYvBtqlMyGDT08CzOOT_8IA4Sbsh_3X3W9koKr5EW0EEfRgwxq7yo_e5II7YkiIuN0IhpkABwiar4eHd4QW_4YQ/s1600-h/600_1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5212535808453553410" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFFR-nEepTAqybtcKkwFxDak0-H7CD6yn8kXV7RbjTDl5YQKQPSgs9rYvBtqlMyGDT08CzOOT_8IA4Sbsh_3X3W9koKr5EW0EEfRgwxq7yo_e5II7YkiIuN0IhpkABwiar4eHd4QW_4YQ/s200/600_1.jpg" border="0" /></a>Seat 600</span></strong> o <strong><span style="color:#ff9900;">Seat 850</span></strong>. Recordo encara amb nostàlgia el 850 de mon pare. Me demano com podien <em>pegar un polvo</em> dins d’un d’aquells minúsculs cotxes. Me demano com podien arribar vius de Sineu a Cala Rajada, un 15 d’agost (el dia que tots els sineuers <em>anaven a la mar</em>), anant a 60 km/h, amb quarta i sense aire condicionat.<br /></div><div><br /><br /><br /><br /><br /> </div><div> </div><div><strong><span style="color:#ff9900;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXqIVHyrZD9JQLQVzsamywHG2mpxzxSb6jmlt0-nitsJ4Zvb7TNi_BJ1uxc7N44tTyQIs12UqP8735HAzrkxc0EzT9uO63nPyqK34SvWJlE5tg_Mxq4FaI0tiA6MeVHIRvJpHmadePllg/s1600-h/maquina_coser_evita.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5212540944936528034" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXqIVHyrZD9JQLQVzsamywHG2mpxzxSb6jmlt0-nitsJ4Zvb7TNi_BJ1uxc7N44tTyQIs12UqP8735HAzrkxc0EzT9uO63nPyqK34SvWJlE5tg_Mxq4FaI0tiA6MeVHIRvJpHmadePllg/s200/maquina_coser_evita.jpg" border="0" /></a>Màquina de cosir.</span></strong> Mai he entès perquè a totes ses cases hi havia sempre una màquina de cosir. Invariablement, la gent tenia màquina de cosir, com ara tenim tots un DVD.<br /><br /></div><strong><span style="color:#ff9900;"></span></strong><div><br /><br /><br /><br /><br /> </div><div><strong><span style="color:#ff9900;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV8gElx0R08t7_lYdQnIX_e9Ld_9HTQRExg85TB5RyBW_lhbQ2qYFjQjGvY-KEKA3F1Fae5T9Qqd8tFN5S4FVAhly2UQvONhqPQPxOC7f7nuaYhFiwMIavedjt3HIP0-LUj2fIVU3kRo8/s1600-h/MarilynMonroeFBI.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5212534864803404754" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV8gElx0R08t7_lYdQnIX_e9Ld_9HTQRExg85TB5RyBW_lhbQ2qYFjQjGvY-KEKA3F1Fae5T9Qqd8tFN5S4FVAhly2UQvONhqPQPxOC7f7nuaYhFiwMIavedjt3HIP0-LUj2fIVU3kRo8/s200/MarilynMonroeFBI.jpg" border="0" /></a>Antonio Ozores</span></strong> i <strong><span style="color:#ff9900;">Alfredo Landa</span></strong>. Crec que totes les pel·lícules d’aquests dos son sempre iguals. Aquests si que van <em>forts</em>!!!. El que no entenc es com es podien tirar na <strong>Lina Morgan</strong>. Els americans tenien més sort amb el sexe: tenien na <strong><span style="color:#ff99ff;">Marilyn Monroe</span></strong>. I els francesos, oh!!! els francesos, tenien la <strong><span style="color:#ff99ff;">Brigitte Bardott</span></strong>. Ara entenc els gironins, quan creuaven la frontera per anar a veure cinema <em>de destape</em> a França. I es que, qui pot comparar la <a href="http://www.brigittebardot.com/">Bardott </a>(que actualment també estaria igualment <em>bona</em>) amb la Lina??? Una els feia <em>bavar</em>, i l’altra els feia riure!!!.<br /></div><div><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHHPuyX7ouqDu6ErXvUFDjOpuutN237eIfC4QmzaP5GrzEkIEdBZWa6dkPTx63XiEDQUGQZQJZITQahT2frLxMgTfW1tAV1KGDdIFf1rah7aXcwMcngnX2YgavAPfCu3Du6QuQn7fFV6M/s1600-h/039_68526~Brigitte-Bardot-Posters.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5212535125020004786" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHHPuyX7ouqDu6ErXvUFDjOpuutN237eIfC4QmzaP5GrzEkIEdBZWa6dkPTx63XiEDQUGQZQJZITQahT2frLxMgTfW1tAV1KGDdIFf1rah7aXcwMcngnX2YgavAPfCu3Du6QuQn7fFV6M/s200/039_68526~Brigitte-Bardot-Posters.jpg" border="0" /></a></div><div><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></div><div><strong><span style="color:#ff9900;"></span></strong></div><div> </div><div><strong><span style="color:#ff9900;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRaKEQC0ExcdDaPEeVMkdGRAquOJkTKmV6YLO4TbZje7ZJ10IxVF73PCBuWMqweAnjrxMg5_luM5UHtloEeiYRr_2qs2iD3DLiB1xpFC1mdv1AUCVhv67KuQobj2jVDCSOaY53s-GCXQE/s1600-h/polaroid_collection.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5212534319470438114" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRaKEQC0ExcdDaPEeVMkdGRAquOJkTKmV6YLO4TbZje7ZJ10IxVF73PCBuWMqweAnjrxMg5_luM5UHtloEeiYRr_2qs2iD3DLiB1xpFC1mdv1AUCVhv67KuQobj2jVDCSOaY53s-GCXQE/s200/polaroid_collection.jpg" border="0" /></a>Polaroid.</span></strong> No se si a ca meua encara hi ha hagut cap Polaroid, no ho record. Però si es cert que hi va haver una època que tothom tenia màquines Polaroid, d’aquestes que ja et sortia la foto (de malíssima qualitat, òbviament) al minut d’haver-la feta.<br /><br /></div><div><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /> </div><div><strong><span style="color:#ff9900;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghTLFg5FzozW4xFrs2lMK56ILAFMlGulRodazQv12q_k-Dafv_Hz0UE7ln4AUrtUaM9MRE9nCf_dZBrKi-5THWRMwGxlK-1glRHLtnNZGK4mSG_mWkWS8gSRGQFNWUICfl54J_zB5qMg0/s1600-h/vinilo_macca%255B1%255D.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5212534101639437074" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghTLFg5FzozW4xFrs2lMK56ILAFMlGulRodazQv12q_k-Dafv_Hz0UE7ln4AUrtUaM9MRE9nCf_dZBrKi-5THWRMwGxlK-1glRHLtnNZGK4mSG_mWkWS8gSRGQFNWUICfl54J_zB5qMg0/s200/vinilo_macca%255B1%255D.jpg" border="0" /></a>Toca-discs.</span></strong> Ara hi ha equips <em>hi-fi</em> (<em>high fidelity</em>), amb <em>Dolby Surround</em>, altaveus que amplifiquen els <em>baixos</em> fins fer tremolar les parets, lector de CD, i vuit-centes coses més. Encara conservo però els discs LP de <strong>Dire Straits</strong>, <strong>Supertramp</strong>, <strong>Status Quo</strong>, <strong>Scorpions</strong>, i demés, que comprava quan vaig començar a s’institut (ara que hi penso, 20 anys ja fa!!!).</div><div><br /><br /><br /> </div><div><span style="color:#ff9900;"><strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIvsqS45R-yveKxpWRHY2SZcDb_DbEZE7VW_YyAJSeSCRTNDCqiWKx8tdH1e9TpEJhjuz3r4OxM1z3NCTBsDOy2jEGBOvp8ysqFakveiDqxfxFHusFkSmphTkoVGMViGca4OPXUXjacAE/s1600-h/hula+hop.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5212533114899452178" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIvsqS45R-yveKxpWRHY2SZcDb_DbEZE7VW_YyAJSeSCRTNDCqiWKx8tdH1e9TpEJhjuz3r4OxM1z3NCTBsDOy2jEGBOvp8ysqFakveiDqxfxFHusFkSmphTkoVGMViGca4OPXUXjacAE/s200/hula+hop.jpg" border="0" /></a>Hula Hop.</strong></span> El recordeu? El 'julajop'. Que poc que ens bastava per entretenir-nos!!!. Un Hula-hop, un <em>patinete</em>, una baldufa, unes bolles (<em>canicas</em>). Ni <em>nintendos</em> ni mòbils de tercera generació.</div><div><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><span style="font-size:130%;color:#ffff00;">P.S. Vull anar a l’apartamentet de Cala Rajada amb un Seat 850 descapotable i na Brigitte Bardott al costat (amb una càmera Polaroid penjada del coll). Vull arribar, deixar el cotxe, i anar a la platja, jo i la Bardott, amb sa vespa, i després anirem a fer un cafè (fet amb cafetera italina) al Bar Los Chunguitos, on hi ha un barman peninsular que fa cocktails de coco i licor amb la minipimer, i que posa música de n’Antonio Machín en discs de vinil.</span></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div>Miquelhttp://www.blogger.com/profile/03478502919402288577noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-445345821267790681.post-206727043039107402008-04-23T20:21:00.015+02:002008-12-10T17:13:40.318+01:00Sant Jordi. Tria el menú: aroma a cafè recent, sexe felí, o carta 'clandestina'???<span style="font-family:courier new;font-size:180%;color:#c0c0c0;"><strong></strong></span><br /><span style="font-family:courier new;font-size:180%;color:#c0c0c0;"><strong>Calma...</strong></span><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4djpBDnttkos0c6GbNYMAeWQMAyL6vg80kI8nRKhHWZWs_s9ASLhIi2MobOoNP6ULv7K4Mxmzep9BdJUCdc0W-iILq87Cf6CSIg590X0u8EyOwANf_mrZo9WoKqM02kdgj9omZ57EC0s/s1600-h/taza-de-cafe-para-blog[1].jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5192544975318459842" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4djpBDnttkos0c6GbNYMAeWQMAyL6vg80kI8nRKhHWZWs_s9ASLhIi2MobOoNP6ULv7K4Mxmzep9BdJUCdc0W-iILq87Cf6CSIg590X0u8EyOwANf_mrZo9WoKqM02kdgj9omZ57EC0s/s320/taza-de-cafe-para-blog%5B1%5D.jpg" border="0" /></a>Arriba a casa. Tanca la porta darrera seu, es treu la jaqueta i la corbata, tirant-ho tot sobre una cadira del rebedor. Va cap a la sala d’estar mentre apaga el mòbil. Després entra al dormitori, es dirigeix a la tauleta de nit, i despenja el fixe. Aprofita per treure’s les sabates. Es dirigeix descalç, quasi arrossegant els peus, cap a la cuina. Es prepara aquella cafetera italiana de les que ja en queden poques (ca seva encara conserva aquests petits detalls: encara hi ha una cafetera italiana, a part de la cafetera elèctrica) i la posa al fogó. Apaga la <em>tele</em> (que s’ha deixat encesa el matí quan ha hagut de partir corrent quan ha comprovat que feia una hora tard a la feina). Es seu al sofà, tot just davant de la tele apagada. Tomba el cap cap enrere i acluca els ulls.<br /><br />Es caga de nou amb el jefe i els <em>putos marrons </em>que sempre li toquen a ell. Mentalment es caga per darrera vegada amb el nou de Catalunya, aquell que han contractat fa poc i que ell mateix es va encarregar de formar: avui li ha embolicat el dia. Hi ha dies que, les feines, val mes fer-les un mateix i no delegar absolutament res.<br /><br />Però ara es sent relaxat. No hi ha mes <em>Mon</em>: el sofà, el silenci, la frescor del trespol als peus descalços, i el renou de la cafetera quan el cafè comença a sortir. Li arriba un profund aroma a cafè recent fet. Això el relaxa encara més. Es sent bé, molt bé. Per primera vegada en tot el dia...<br /><br /><br /><br /><span style="font-family:courier new;font-size:180%;color:#c0c0c0;"><strong>Fluids...</strong></span><br /><br />Sílvia* es el tipus de <em>tia</em> que tothom mira. Es d’aquelles ties que, quan passen per devora un grup d’altres ties que estan parlant entre elles, la miren de coa d’ull i diuen entre elles “<em>mira-la, que puta</em>” o “<em>ara va a encalentir sa polla al jefe</em>”. Segurament si fos un <em>petardo</em> això no li passaria, però clar, si una tia <em>està bona</em>, a lo que està més exposada es a les llengües viperines de les altres. Això ho sap tothom.<br /><br />Avui ell s’ha aixecat al seu costat. Al costat de Sílvia. Mai no s’enamoraria de Sílvia, però (com a tots els tios) haver tingut una aventura sexual amb la tia més bona de sa feina li suposa un goig que no es pot pagar ni amb tots els doblers del Mon. No sap exactament que va passar. Només recorda el sopar d’empresa. Lo bo que era l’<strong>Ànima Negra</strong> (el vi que te l’etiqueta dissenyada pel <a href="http://www.miquelbarcelo.org/">Miquel Barceló</a>). Les copes posteriors. Aquells primers <em>garitos</em> dels carrers de darrera Es Born i de Jaume III.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisZKkkd3f_tLbGLVHpr9ZgOhJFWAwXMZha39m8NHfbyrh4nuJ288ok1-O9RA_-Cjr6PR2cixmz3-mQB2lnkCGibTtZrivglrQMx7qJ6dJTnJaYhRHhN8R-jaLzcpMVi13aoRvKfm4jDPc/s1600-h/LENdiablesa01BIG.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5192545237311464914" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisZKkkd3f_tLbGLVHpr9ZgOhJFWAwXMZha39m8NHfbyrh4nuJ288ok1-O9RA_-Cjr6PR2cixmz3-mQB2lnkCGibTtZrivglrQMx7qJ6dJTnJaYhRHhN8R-jaLzcpMVi13aoRvKfm4jDPc/s320/LENdiablesa01BIG.jpg" border="0" /></a>Recorda com tothom anava partint i despedint-se (son uns morts!!! pensava ell). Recorda que esperava que la Sílvia marxes també (i aleshores ja no quedaria cap al•licient i ell també marxaria cap a casa). I després té un lapsus de temps mental. No recorda res fins que te just davant dels seus ulls les cuixes llarguíssimes de Sílvia, la mini que se li escurça pel moviment que està fent al so de no recorda quina música, sobre aquella taula del pub, mentre tothom la mira. I després la recorda en un altra local, vestida de diableta, amb unes banyetes i una coa, i molt poca roba, també ballant mentre tothom la mirava. I després recorda el cotxe, que ella mateixa conduïa, encara vestida de diableta, i ell assegut al seient del passatger. I també recorda que ella li prengué les claus de casa, i recorda també que caminaven pel carrer Joan Miró i reien (a la Sílvia, encara vestida de diableta, tots els cotxes li pitaven). I recorda que arribaren a casa, ell i la Sílvia disfressada de diableta, quan encara era fosc però no faltava molt perquè despertés el dia. Anava molt gat, com demostra el mal de cap que te ara.<br /><br />Entraren a casa i tancaren la porta, i es començaren a besar i llepar (com a gatets). I la Sílvia es tragué alguna cosa del <em>bolso</em>. Les seves mans femenines, suaus, envoltaren el cos d’ell, posant-li les mans a darrera, sobre les natges, i ell va sentir una frescor metàl•lica als seus canells i, després, un ‘clic’. Quan ella es separà d’ell, ell se’n adonà que la diableta li havia fermat les mans amb uns grillons. Com anava de gat, torna a pensar ara, mentre el cap sembla rebentar-li. Després s’hi tornà acostar, l’estirà de la camisa amb les mans fins que li va esgarrapar, i li descordà els pantalons de mala manera. L’empengué cap al sofà, on caigueren els dos junts, ell engrillonat i ella aferrada com una pantera al seu coll, amb les banyetes vermelles de diableta brillant en la penombra. Sentí una llengua tocant la seva. Sentí després com la pantera li mossegava els llavis. Sentí l’humitat de l’altra saliva, felina. Sentí com ella comença a mossegar-lo (fort) pel coll, els mugrons, i cap avall fins arribar als testicles. Tan gat com anava, degué passar una eternitat abans de <em>lletar</em>. O no. Potser tan gat com anava l’enravenada li degué durar molt poc, pensa ara. No ho sap, ni recorda res mes.<br /><br />I avui, ara, se l’ha trobada al seu costat. Potser fa unes hores ha estat <strong>el polvo del segle</strong>. O no. No ho sap. El problema es ara. Que fa ell, 34 anys, <em>mando intermig </em>de l’empresa i ja amb algunes canes, amb Sílvia, la becària que ell mateix va contractar fa uns mesos, 24 anyets, vestida de diableta (amb banyetes vermelles i coa negra), dormint com un <em>angelet</em> al seu costat??? Que farà ara amb ella??? L’intercanvi de fluids, mossegades, gemecs i pulsacions, suposa inexorablement el final del període de pràctiques???<br /><br />Ell es demana tot això mentre sent l’olor de la pell i els cabells de Sílvia, ajaguda allà al costat, quasi a sobre seu. No es sent els grillons. Ja no els porta. En girar la vista un poc cap avall els descobreix penjant d’un dels canells de Sílvia. Definitivament, potser va ser el polvo del segle…<br /><br /><em>(*) Sílvia es, òbviament, un nom inventat.</em><br /><br /><br /><br /><span style="font-family:courier new;font-size:180%;color:#c0c0c0;"><strong>Paper prohibit…</strong></span><br /><br />Ha maleït l’email i el mòbil tot el dia. I es que, en el sector més ‘mallorquí’ de l’oficina, tothom ha rebut <em>emilios</em> o sms de felicitació. Quina falta de sensibilitat en bon dia de Sant Jordi!!!. A ell li agradaven les cartes en paper, l’olor del sobre i del paper, tocar la carta, sentir el regruix del solc del bolígraf sobre el paper (en canvi, la impressora làser no deixa regruix), imaginar-la a ella dedicant una part del seu temps escrivint allò,…<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvKJpV5Q9Fx2yXhTFpCzgtz5HbtwYOm97aAo2mf5-iyQG_yHinSZu0LPd8ShGgX9NwuiOL-aXULRp9Oq06NdFGGhedy7kXP02gavRtG-cVu6XTTqp6Ce4trxXiitiq-w8t5ty03wvmhVA/s1600-h/470236695_acf74c97c1_o.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5192545580908848610" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvKJpV5Q9Fx2yXhTFpCzgtz5HbtwYOm97aAo2mf5-iyQG_yHinSZu0LPd8ShGgX9NwuiOL-aXULRp9Oq06NdFGGhedy7kXP02gavRtG-cVu6XTTqp6Ce4trxXiitiq-w8t5ty03wvmhVA/s320/470236695_acf74c97c1_o.jpg" border="0" /></a>Sant Jordi es, diuen, el dia dels enamorats. Al manco aquí, a aquests llocs on parlem aquesta estranya llengua. De fet, hi havia una fira dels enamorats al segle XV, i d’aquí ve la <a href="http://www.gencat.cat/catalunya/santjordi/felicitacio/2008/index.html">diada de Sant Jordi</a>. El color vermell de la rosa es símbol de passió, i l’espiga de blat es símbol de fecunditat. Ell sempre ha vist Sant Jordi com una exaltació del romanticisme, per allò de regalar la rosa, i de la cultura, per lo de regalar llibres. En canvi, per ell, <a href="http://miquelpuiggros.blogspot.com/2008_02_01_archive.html">Sant Valentí</a> es, a banda d’una festa forana, una festa materialista. Darrerament però també hi veu Sant Jordi, materialista. Basta veure lo dels emails i els sms que ha rebut tothom del sector ‘autòcton’ de les oficines. Falta de sensibilitat, ha dit ell…<br /><br />Quan ha arribat a casa i ha obert la bústia, la del correu de veritat, no la del correu electrònic, un petit sobre vermell li ha donat l’alegria. Amb la cal•ligrafia de la lletra ja ha sabut de qui era. Feia temps que no sabia d’ella. Una ‘<em>ella</em>’ de l’altra costat del bassiot, de l’altra costat del mar. Fou una cosa passatgera, una <em>aventureta</em> (com li agrada dir a ell), i a més era prohibida, <em>clandestina</em> (darrerament li agrada molt usar aquesta paraula). L’ha sorprès gratament la carta. L’ha degustada. Una <strong>carta d’amor </strong>o semblant sempre ens activa tots els sentits. Absolutament tots. Hi ha algu que no quedi de pedra davant d’una carta d’amor?. Aquesta no era una carta d’amor, sinó una carta de complicitat. D’allò que va ser, o potser del que hagués pogut ser i no fou, o jo que se!!!. L’ha llegida deu vegades seguides, amb una mescla de malenconia, de benestar, i de rialla d’orella a orella. “<em>Sovint ens equivoquem. Sovint ens ferim. Sovint som infeliços. Però estimem, d’una manera o altra. Potser d’aquí uns anys ens girarem cap enrere i direm: he patit sovint, m’he equivocat de vegades, però he estimat: he viscut!!!</em>”. Així acabava sa carta…<br /><br /><br /><span style="font-size:130%;color:#ffff33;"><em><strong>Felicitats a totes les enamorades i a tots els enamorats. </strong></em></span><br /><span style="font-size:130%;color:#ffff33;"><em><strong></strong></em></span><br /><span style="font-size:130%;color:#ffff33;"><em><strong>Per a la resta, com jo, jo que se!!! Després de tot no estem tan malament, no??? Jeje… C’est la vie. I ‘la vie’ s’ha viure amb totes les emocions, sentits, olors, colors, sabors, textures, desenganys, amors i desamors. Per tant, també felicitats.<br /></strong></em></span><br /><br /><strong>NOTA:</strong> <em>Que ningú hi vulgui veure res "autobiogràfic": s'acabaria d'embullar.</em><br /><br /><br /><br /><span style="font-family:courier new;font-size:180%;color:#c0c0c0;"><strong>L'INFERN DE SA COVA D'ES FOSSAR</strong></span><br /><br /><a href="http://massayialtresherbes.blogspot.com/">El meu germà</a> me va passar el vídeo promocional de la colla dels <a href="http://covafossar.balearweb.net/">dimonis de sa cova des fossar</a> de Sineu, que es distribuirà a ajuntaments i demés entitats per si ens volen contractar. Mirau-lo. Val la pena:<br /><br /><embed src="http://www.youtube.com/v/fJNoBFKsmwc&hl=" width="425" height="355" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent"></embed><br /><br />(NOTA: per escoltar el so del video, atureu la música del bloc, al botó de pausa, dins del caixò "Renous que m'acaricien l'Ego", a baix de tot d'aquesta pàgina).Miquelhttp://www.blogger.com/profile/03478502919402288577noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-445345821267790681.post-62229952166590954522008-04-07T19:25:00.023+02:002008-12-10T17:13:42.388+01:00Es Can Castell un bon lloc per quedar amb qui et vols lligar o per dur es 'jefe' a prendre algo???<div align="left">Imatges preses en les meues visites d'inspecció a hotels o altres llocs. Son imatges de cartells dels vestuaris de personal o dels passadissos de servei. Sense comentaris.<br /></div><div align="center"><br /></div><div align="center"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5186556770665079522" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcm0W2AvcITOF6rVJo1WctIWOJ46bt-iaTa8I8JL_9XJnj9Cb9859RG0v4f9WqaKf6B4otidI39psbmoZlOeE5V7z4k7UnPAJFUGz0XQ9LDexTVHBbJfMvMb7_rntEAn6eZuh2qhp6IOs/s320/PIC_0843.JPG" border="0" /></div><div align="center"><span style="font-size:85%;"><em>Una picadeta per entrar en gana. </em></span></div><div align="center"><span style="font-size:85%;">Origen: un hotel de l'Eixample de Barcelona.</span></div><div align="center"><br /></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5186556525851943634" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit6UEavMryzR_CntdBlqtU0jMu07_nATGId_UDK5Sh8yEUsU-pMy4B2ur-0O_RdWvCbtjsWpiBiSk8eDBddX31TyjRfIK-ZrUyCoxZKbMFvhRwqi-MLiR4Dy4Br8TA3igLvLe6WYfqwDw/s320/PIC_0820.JPG" border="0" /> <div align="center"><span style="font-size:85%;"><em>Primer plat, suau.</em> Aquí ja van a la butxaca!!!<br />Origen: un restaurant de banquets i noces de Salou (Tarragona).</span></div><div align="center"></div><br /><br /><div align="center"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5186557277471220482" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9sewP5ay4T5qfeuyy7KM-RFdfJDb0GhZ_ok-YlJ8hyphenhyphenUvAe33BGIfyxO3_kzWSE_ltvfbpmxt3HH_IKTarIN0Zn5X_gP9EpOv0xjEk64GT3o1c_bubEerbGDp2cktmRWiZAM5wDWC-fVw/s320/PIC_1249.JPG" border="0" /><span style="font-size:85%;"><em>Segon plat, ja per quedar plens.</em> El nivell d'elaboració ja es més alt.</span></div><div align="center"><span style="font-size:85%;">Origen: un hotel de Torremolinos (Màlaga). </span><br /><br /></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd1QNdMb_aNwc_oEhmeNfeSlHJZPQTWng73QC7p9S6a_vzA0xOeV8umnXuWtBYs4C8fKrm5TybSNUDUes9GiodLid06iyw53_eAcloE6IbpGWI0NRVlqfiATcmdPCsPrbGx4IguJSPXOA/s1600-h/PIC_0815.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5186556311103578818" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd1QNdMb_aNwc_oEhmeNfeSlHJZPQTWng73QC7p9S6a_vzA0xOeV8umnXuWtBYs4C8fKrm5TybSNUDUes9GiodLid06iyw53_eAcloE6IbpGWI0NRVlqfiATcmdPCsPrbGx4IguJSPXOA/s320/PIC_0815.JPG" border="0" /> <p align="center"></a> <span style="font-size:85%;"><em>Les postres, que no tenen despreci.</em> </span><br /><span style="font-size:85%;">Origen: el mateix restaurant de banquets i noces de Salou (Tarragona) d'abans.</span><br /></p><br />O potser vos pensau que els cuïners i cambrers no fan tot això també? Es com la <strong>Claudia Schiffer</strong>: també pixa i caga, encara que sigui dificil imaginar-la asseguda a <em>la trona</em>.<br /><br /><br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5186583515426431778" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4ZkVKInIzSemCZ8F9KozhoUGXW527rkJD_p0vOjL8EfZZWCrbANTeWLiHQJ5DCA9KgOQZSdfpswAfApvZQ46SOXZ4Ut75P6UK793CQP7EgI83C8FJP-xdX4oDBKtozh-ZINvKvelEVzQ/s200/Ficha+29b+neg.jpg" border="0" /> <img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5186584812506555202" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwO5LUH08XSPY45hZq3e5OcbtJq15bvmhRuFrpxm40xi9WIDRrD_HgJcHhRh1ldRD-znn2ftUO2-mEaDq1m405oPuSgRiXYtnEt8OK_XmkOzK6wA5PfZ4BbsWksItT84bcP7dahQbjcHs/s200/Ficha+33+neg.jpg" border="0" /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;color:#ff9900;">Can Castell, homenatge a un local involuntàriament <em>kitsch</em> i <em>retro</em>...</span></strong> <strong><span style="font-size:130%;">*</span></strong><br /><br />Can Castell –Son Bordils– es un bar, un cafè, amb personalitat. Segurament ningú li negarà a <strong>Can Castell</strong> la personalitat. Com les persones, els llocs i en especial els bars tenen personalitat. Com en les persones, la personalitat d’un establiment ens pot agradar o no, ens pot atreure més o menys, però el sol fet de tenir-ne li dona un caire especial. Altres bars, altres llocs, no tenen personalitat, no tenen res que els faci singulars. Fer un cafè o una canya en un lloc sense personalitat ens permet només assaborir el cafè o la canya; fer un cafè o una canya a Can Castell ens permet assaborir el batec del poble i del canvi generacional.<br /><br />Sabem de bon de veres que si Can Castell fos d’una altra manera perdria aquesta singularitat. I sabem de bon de veres les sineueres i sineuers que això, lo de Can Castell, només ho pot entendre qui fa anys que rossega per Sineu.<br /><br />Ens hem fet grans. La major part dels qui llegiu aquest bloc hem tornat més majors. Sovint ja ens avorreix allò de, en haver sopat, un dissabte qualsevol, fer les primeres copes en un lloc tan poc <em>estudiat</em> o <em>dissenyat</em> per ser un lloc d’encontre ‘<em>pre-marxa</em>’. De fet, segurament ja no es el que era, el lloc. I això que no ha canviat gens. Hem canviat noltros.<br /><br />I es que Can Castell es un <em>bareto</em> rural, d’homes d’edat –i dic homes, pq dones majors se’n veuen poques, si exceptuem sa madona, <em>madó Xisca</em>–. Només darrerament, aquesta darrera dècada, s’ha esdevingut el fenomen misteriós de ser lloc comú de joves i vells. No es un lloc per dur-hi ningú de fora poble, exceptuant si es algun <em>esquerranós</em> radical –i aleshores si que es el lloc ideal, per allò de que vegi com d’”<em>autèntics</em>” que som els sineuers–. No es un bareto on s’acostumi a portar els ‘<em>ligues</em>’ –per això hi ha altres llocs a 30 minuts de cotxe–. Però es el bar de Sineu que té més caràcter.<br /><br />Un horabaixa de dia feiner es quan s’aprecia millor aquesta essència. Cadires “<em>recents</em>” –de fa només uns anys, quan les van canviar totes– que ja semblen velles, i totes amb alguna taca que ja no fuig o algun forat de cigarro. Taules pesades que una nina que no hagués berenat bé no podria moure, un quadre immens d’un trist i decadent paisatge ocupant mitja paret, publicitat la resta de les parets –carreres de cavalls, míting d’Esquerra, classes particulars, i un que lloga cases als alemanys–, la màquina escurabutxaques –a la que sempre juguen els mateixos–, na <em>Bel</em> darrera sa barra –sempre amb una rialla d’orella a orella, com una nena malcriada; no se si conec ningú que transmeti tanta proximitat com na Bel–, i l’<em>amo en Biel</em> entrant un caixó de coca-coles amb aquell caminar característic que té i amb una fesomia que recorda el <strong>Frankenstein</strong> de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mary_Shelley">Mary Shelley</a>, acaben de completar la part principal de l’escena. A la barra, un home molt major s’empassa una copa de cassalla d’un glop, i a les cadires de fora un grupet de ciclistes estrangers fan la xerradeta abans de tornar a partir. Més tard el local s’omplirà dels incondicionals del joc, que manejaran quantitats marejants de bitllets com si d’un casino es tractés.<br /><br />Una nit de dissabte el físic no canvia. Però canvia l’esperit. Es fins i tot ‘<em>tendre</em>’ veure les diferents <em>pandilles</em> o grups fent teulades grosses, després de venir de sopar, a fer els primers <em>cubates</em>. I també tots aquells que ‘<em>no han quedat</em>’ amb ningú. Ja saben que, a Can Castell, hi haurà tothom. La major part dels que després es trobaran al pub, fan primer un caramull de combinats a tres euros i mig a Can Castell. Xerren, fumen, i mengen pipes o cacauets, tirant les llosques i les peladures al terra. Comencen a posar-se alegres, amb mitja rialla, i un moment donat tothom comença a cridar al mateix temps, perquè no se qui acaba d’entrar per la porta, o perquè una nina guapa va a l’escusat. Altres, amb dues copes de més, fan tot un discurs filosòfic a la <em>penya</em> o a la nena guapa que se l'escolta.<br /><br /><object width="425" height="355"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/qxl1un6TJ6U&hl=en"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/qxl1un6TJ6U&hl=en" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="355"></embed></object><br /><br />Totes les ciutats tenen aquells establiments emblemàtics, de tota sa vida, que surten a les guies turístiques, i a on quedes amb tothom que no es de la ciutat. El <strong>Bar Cristal</strong> o el <strong>Bar Bosch</strong>, a Palma, o el <strong>Bar Zurich</strong>, a la Plaça Catalunya de Bcn, tenen aquesta funció. No son llocs <em>cool</em>, <em>fashion</em>, sofisticats, <em>chic</em>,... Son el baretos de tota la vida, els llocs on encara els palmesans i barcelonins vells, els veïns de tota la vida del centre de la ciutat, van cada matí a fer el cafetet o el <em>cortado</em> descafeïnat i a llegir el <em>Marca</em> o s’<a href="http://www.ultimahora.es/">Ultima Hora</a>, i a fumar un <em>Celtes</em> ara que sa dona no els veu. Can Castell té <em>algo</em> d’això, però no. Tampoc no es això. Can Castell no figurarà mai en cap guia turística ni serà lloc de trobada amb algú que no es de Sineu. Can Castell es, senzillament, diferent...<br /><br /><span style="font-size:130%;color:#ffff33;"><em><strong>Si ets sineuera o sineuer, i només si es així, hauràs entès tot això. O potser no?.<br /></strong></em></span><br />NOTA: n'hi ha un que ha de fer un llibre sobre noltros (<em>Nosaltres els sineuers</em>, per exemple). Mira, l’escena, el decorat principal, ja el te...<br /><br />(*) <em>dedicat a aquells que ja ens hem fet grans, que ja no anem tan sovint a aquest lloc, però que compartiu amb mi aquesta visió tendre del lloc...</em><br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5186636910459855698" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVxXzAUJ4xWFEhjWnhzKgHko0m_5r7ppOS-VZYVm8ZLCqso3CDePTtiM_uv-i9nRuVBQpIYBGS6gLdEaVVRCzp1l_bY0inlrjq2LMxHfrnI8nXoME6L-RfNT-qQEK4zfz7hvjEV8Qju-s/s400/el+bar+dels+poetes.jpg" border="0" /><br /><p> </p>Miquelhttp://www.blogger.com/profile/03478502919402288577noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-445345821267790681.post-23861692026487560562008-03-21T21:05:00.019+01:002008-12-10T17:13:43.482+01:00Variat de Paranoïes diverses sense connexió: feminisme, felacions polítiques, i cartells publicitaris... i al final, una llepadeta de mel<span style="font-family:verdana;font-size:85%;">Darrerament he anat molt ocupat i poc inspirat, a part de que aquest mes he estat només una setmana a Mallorca, i no m’ha retut escriure. Disculpeu-me, els xafarders que espereu impacients les meves (para)noies, I, especialment, disculpeu-me les meves ‘<em>fans</em>’ virtuals o reals, jejeje...<br /><br />Vaig dir que procuraria escriure els dies de ressaca. Potser perquè el dia anterior a una ressaca ha d’haver estat necessàriament un dia inspirador. Doncs no. Es Divendres Sant a la tarda. I no es que ahir fos massa encisador, a pesar de la ressaca que porto. El Dijous Sant d’enguany no passarà precisament a la meva història de les grans nits. Beure, gastar, i no <em>lligar</em> ni els cordons de les sabates (perquè no duien cordons). Si parlem de sexe, ahir això era quasi una utopia. La ressaca degué ser culpa dels xupets de <em>Jägermeister</em>.<br /><br />A pesar de que la nit d’ahir no fos especialment encisadora, compliré el propòsit d’escriure avui, dia de ressaca. Total, per la tele només donen pel·lícules de romans, de Moisses, del bon Jesús, de l’arca de Noé, i dels egipcis, com cada any per aquestes dates (es com per Nadal amb les pelis del Pare Noel o de Disney). </span><br /><div><br /><div></div><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><div><br /><span style="font-family:courier new;"><span style="font-size:180%;color:#c0c0c0;"><strong>Sense comentaris</strong></span></span></div><div></span><br /></div><div><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em></em></span></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5180291289553543778" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW_qIUd9xZj50PyOLesCBKiyNaGYAsln4nFWvtClKHzPm4eI-NAVfeo6o0hFd7nQ5ZAl7vUuuwQVjsHvmjj0MOGSLltfolAgkMSVIhKa4Om_BRWeasjQqliaXW0UcyDzqdbd4xDH1PS0Q/s320/feminista+fea.jpg" border="0" /> <div align="center"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>(les dones no som objectes decoratius)</em></span></div><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><div><br />Hi ha cap comentari a fer???<br /></div><div><br /></div><div><span style="font-family:courier new;font-size:180%;color:#c0c0c0;"><strong>Mamades en eleccions</strong></span><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzbdsTaucDboZkVZRkhFH2SC7fi-V9F4hP1SR1q7UOSHgbi4kPpIsCSQZOKMd_xlMg-1tq3KZ9ZE99iZgnjQfYInYScoWvdy_vxc8nvJF8-PUk9eeXpiPrxpTfLYdsgV-Qk4fjWBP1NfI/s1600-h/candidata+porno+2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5180295618880578194" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzbdsTaucDboZkVZRkhFH2SC7fi-V9F4hP1SR1q7UOSHgbi4kPpIsCSQZOKMd_xlMg-1tq3KZ9ZE99iZgnjQfYInYScoWvdy_vxc8nvJF8-PUk9eeXpiPrxpTfLYdsgV-Qk4fjWBP1NfI/s320/candidata+porno+2.jpg" border="0" /></a>En les properes eleccions municipals de Sineu hi haurà un nou partit, del que encara no es coneix el nom. I ja comença a fer feina. De fet, estan cercant la que ha de ser la cap de llista.<br /><br />La ideologia del partit serà bastant alternativa, i la base del seu discurs serà la promoció de l’amor i el sexe, al vell estil hippye.<br /><br />Si ets tia i estàs interessada en anar primera de files, cerquen una noia jove (20 – 30 anys), que estigui bastant bona, i que estigui disposada a fer un mínim de 150 mamades. I es que, durant la campanya, aquest nou partit està disposat a anar per tot Sineu, casa per casa, porta per porta, oferint als mascles de la casa una mamada d’uns 10 minuts totalment gratuïta. Una vegada realitzada la mamada, la noia lliurarà personalment les paperetes de vot a qui ha complagut. Ja no saben que han de fer per promocionar-se!!!<br /><br />Ara bé, el que vol fer aquest partit sineuer no es res nou. Es copiat. Deixant el <em>catxondeo</em> i la broma, hi ha hagut en altres llocs candidatures polítiques que oferien mamades a <em>tutiplen</em>.<br /><br />El partit belga NEE va fer el mateix, en les passades eleccions al senat. La seva líder, <strong>Tania Dervaux</strong>, va anar més lluny i va oferir no 150 fel·lacions, sinó 40.000. Tania era una estudiant de màrqueting de 24 anyets. <a href="http://www.nee-antwerpen.be/index-eng.htm">La seva web </a>aconseguí més visites que les webs de qualsevol dels altres partits tradicionals. Podeu llegir la noticia fent clic <a href="http://www.elpais.com/articulo/gente/Sexo/oral/cambio/votos/elpepugen/20070516elpepuage_4/Tes">aquí</a>. </div><div></div><br /><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5180293402677453426" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrxmG_pGzP8R3yFbPm7-h6tTMfA_wcCZg0ULTFVrPAIF4atHaUXn9KrTIWA3Zj46fiqbkp8tqKHNVC_zW9qAw9X0r8_M4wmeI3OregFXtXw1PNtKPctXREdEo6E3JWspYiEB6QGDhAjNc/s400/20070516elpepuage_15.jpg" border="0" /><br />I si recordeu, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Cicciolina">Cicciolina</a>, el nom artístic de la conilleta italiana <strong>Ilona Staller</strong>, actriu eròtica que sempre portava un <em>osset de pelutxo</em> amb ella, també es va presentar a les eleccions parlamentaries i quan assistia als mítings es baixava el jersei per mostrar les tetes al públic i després es deixava tocar i ficar ma per qui volgués.<br /><br />I es que es veu que els partits tradicionals no en sabem. Vistos els resultats, i vist el passotisme dels joves cap a tot allò polític, alguna cosa s’haurà de fer. Ja es poden anar preparant <a href="http://www.esquerrasineu.blogspot.com/">Esquerra</a> i <a href="http://www.sineuersindependents.wordpress.com/">Sineuers Independents</a>, per oferir als electors quelcom més suggestiu. Al manco pels tios.<br /></p><br /><p><br /><span style="font-family:courier new;font-size:180%;color:#c0c0c0;"><strong>Publicitat impactant</strong></span> </span></p><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5180296099916915362" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1o2fQ5lRmRDAq0cHkSxSJiG6_qHT9ZqXqxCDONK76-H8WltLNwg9n7Drcrl5r2_YvyDznI8SSKHwoUNoBTxoOJR7bNSQNB9SXB0H5d2qPKNJadcd4GZKnNW7QlA7SEm3dCO9uK7aAXIg/s320/antitaurina.jpg" border="0" /><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"></span></div><div><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"></span></div><div><span style="font-family:verdana;font-size:85%;">No m'importaria practicar lo de la foto amb <strong>El Cordobés</strong>... Per exemple enmig de Sa Plaça de Sineu... algú s'apunta???</span></div><br /><div><span style="font-family:Verdana;font-size:85%;"></span></div><span style="font-size:85%;"><div><br /></span></div><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><strong><span style="font-family:courier new;font-size:130%;color:#c0c0c0;"><span style="font-size:180%;">Tornar grans ens fa perdre el cor i jo no vull</span><br /></span></strong></span><div><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><br />En aquest bloc <span style="color:#ff9900;"><strong>dono una imatge</strong></span>. Potser es una imatge que ara he triat, perque ara vull que tengueu aquesta imatge. Ho se i ho sabeu.<br /><br />Fa uns anys tenia èpoques d’aquelles en que em podia tornar <strong>veritablement boig per una nina</strong>, estimar algú fins al punt que trencar em suposava un greu col·lapse emocional de mesos de durada (encara que jo tot normalment ho porto bastant intern i exterioritzo poc), o fins i tot <a href="http://www.dreamagic.com/poetry/noguera.html">escriure coses com aquestes</a> (fes clic).<br /><br />Quan ara ho miro, m’adono que he canviat moltíssim. M'adono de les beneïtures que som capaços de fer. I de com de tontets semblam quan ens ho mirem des de la llunyania del temps. </span></div><br /><div><span style="font-family:verdana;font-size:85%;">Com lo de les hormones, <a href="http://miquelpuiggros.blogspot.com/2008_02_01_archive.html">quan parlava de Sant Valentí el mes passat</a>, tot torna ser qüestió de biologia (potser es que tinc massa deformació professional). A mesura que <em>ens feim grans</em>, ens tornem més pragmàtics i menys utòpics, més racionals que espirituals, usem més el cervell que el cor. Es com la diferència entre un moixet jove i juganer (com la gateta del meu jardí de Palma) i un moix vell i malsofert.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmzxyvl8CAvrDY-kUhUDUDj-GpH_bh3xVOkIFcjKY-QjlNWpomPmIluqVznot_Duez6-eqg3g-tkZabCwdzNAG1S8fx0qzC4cXcVwGaw-o4ofErF9UtV3_9bAvcVamrIvLkxRVChD7K44/s1600-h/cor.gif"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5180547501532619442" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="164" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmzxyvl8CAvrDY-kUhUDUDj-GpH_bh3xVOkIFcjKY-QjlNWpomPmIluqVznot_Duez6-eqg3g-tkZabCwdzNAG1S8fx0qzC4cXcVwGaw-o4ofErF9UtV3_9bAvcVamrIvLkxRVChD7K44/s320/cor.gif" width="161" border="0" /></a>Hi ha persones a les que veus (i vols) somniadores, utòpiques, que es tornen boges per algú (encara que sigui uns mesos), que assaboreixen els petits detalls de la vida, que somnien <em>petaneres</em> tot el dia, i que volen <em>arreglar</em> l'univers. Fa uns anys renyava a les que, sent així, utòpiques, romàntiques, especials, es començaven a fer grans i a tornar-se com totes les demés. Ara no se si m’hauré d’aplicar la mateixa renyada a jo mateix.<br /><br />L’altra dia vaig rebre una trucada d’una de les grans protagonistes emocionals de la meva vida. Em va cridar perquè si. Perquè li feia ganes, me va dir. Fa un temps aquesta trucada m’hagués deixat destroçat. En canvi ara, no me va deixar empremta més enllà de les dues o tres hores posteriors. Me va contar sa vida, la d’ella i el marit, i la de la petita criatura que varen tenir no fa molt, i les classes d’economia que ara donava a no se quin institut, i sa seva sogra que no se que, i la seva germana que no se on, i no se que més. I vaig descobrir que a ella, això de fer-se grans li havia afectat molt més...<br /><br />...I em vaig adonar que jo encara conservava un pessic d’aquell esperit romàntic i sensible del que vos he parlat abans. Però que ella ja l’havia perdut totalment, com toca ser, segons la pura biologia.<br /><br />Mirau-lo, l’<strong>èxit biològic</strong>: que ella (quatre anys més jove) ja té descendència i jo encara no. Que ella ha transmès els seus gens, que es l’<span style="color:#ff0000;"><strong>objectiu final del sexe</strong></span>, i jo potser no ho faci mai. Que ella ja emprava molt el cervell i jo encara massa el cor. Així li vaig dir i així ho escric. O no, nina???.</span></div><br /><div><span style="font-family:Verdana;font-size:85%;"><em>Que tengueu bona setmana de penitència, jejeje...</em></span></div><br /><div><em><span style="font-family:Verdana;font-size:85%;"></span></em></div><br /><div><span style="font-family:times new roman;font-size:130%;color:#ffff66;"><em><strong>Ni contigo ni sin ti, contigo porque me matas, sin ti porque me muero...</strong></em></span></div><div><span style="font-family:Verdana;font-size:85%;color:#c0c0c0;">(copla popular castellana)</span></div><br /><div><span style="font-family:times new roman;font-size:130%;color:#ffff66;"><strong><em>...y matarme contigo si te mueres, y morirme contigo si te matas, porque el amor cuando no muere mata, porque amores que matan nunca mueren...</em></strong></span></div><div><span style="font-family:Verdana;font-size:85%;color:#c0c0c0;">(Joaquín Sabina)</span></div><br /><div><span style="font-family:Verdana;font-size:85%;"></span></div><br /><div><span style="font-family:Verdana;font-size:85%;"></span></div><div></div>Miquelhttp://www.blogger.com/profile/03478502919402288577noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-445345821267790681.post-83733469622060230792008-02-09T19:30:00.002+01:002008-12-10T17:13:45.489+01:00Enamorament, Amor, Sant Valentí??? Per qui vulgui, aquí una dosi de 'matadura' pels enamorats...<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbUF_cCxN7ITIxBjyvK5pogWq8oxCyY_jRqKenlwAdTTtH60yq2Y_rLkizdFnOXcsvkSBn-KamjqTfE18zrzflwSssNlzr4xTsmB9IUSJLPI5Vby9UHBoosE78QKK2bejK8hIPulUB9Lk/s1600-h/bloc.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5165064460152290210" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbUF_cCxN7ITIxBjyvK5pogWq8oxCyY_jRqKenlwAdTTtH60yq2Y_rLkizdFnOXcsvkSBn-KamjqTfE18zrzflwSssNlzr4xTsmB9IUSJLPI5Vby9UHBoosE78QKK2bejK8hIPulUB9Lk/s320/bloc.jpg" border="0" /></a><strong><em><span style="color:#ffff00;">Quieres sorprender a tu pareja en San Valentín?<br />Suscríbete ya!!!<br />Envía alta _ amor al 7271 y contribuirás a que nos forremos<br /></span></em></strong><br /><strong><span style="color:#ff6600;">Sant Valentí</span></strong> em fa una sensació semblant a la que m’esdevé quan s’acosten les festes de Nadal. Tothom ha de ser extremadament feliç, obligatòriament. No t’atreveixis a dubtar de l’encant i alegria de les festes nadalenques, que seràs considerat un rar o una rara. Sant Valentí (i <span style="color:#ff9900;"><strong><span style="color:#ff6600;">Sant Jordi</span></strong>,</span> no sigui cosa que m’acuseu de sucursalista) es també especial, al manco per a totes aquelles parelles enamorades.<br /><br />Dijous dia 14 els membres de les parelles que disfressen el dia a dia amb certes dosis de romanticisme es faran regalets mútuament, aniran a sopar en algun lloc íntim, es miraran fixament als ulls amb un somriure, i brindaran pel seu amor. Que bonic. Potser avui es discutiran, o dia 15 es tiraran els plats pel cap, però això no té cap importància ja que dia 14, el <em>dia de Sant Valentí</em>, estaran enamoradíssims i seran la mar de feliços. Com també seran la mar de feliços <strong><span style="color:#ff6600;">El Corte Inglés</span></strong>, les joieries, les perfumeries, els hotels i les agències de viatges, que <em>tornaran fer l’agost en ple febrer</em>. Negoci molt lloable, ja que es en favor de l’<strong><span style="color:#ff6600;">amor</span></strong>. No???<br /><br />Jo en canvi brindaré ‘<em><span style="color:#ff0000;"><strong>por las mujeres que derrochan simpatía</strong></span></em>’, com diu la cançó de <a href="http://www.los-rodriguez.com.ar/">Los Rodríguez</a>, per les ‘<em>meves</em>’ noies (sense <em>para-</em>) que m’entenen, i posats a escriure, ara criticaré els que brinden pel seu amor (quan brindeu, critiqueu-me també a mi, i ja estem en pau).<br /><br />Per cert, dedico aquest escrit especialment a la <a href="http://namuga.spaces.live.com/">Natalia</a> de Bcn, amb qui sovint acabo sempre parlant del mateix... <em>noia</em> (pseudo)meva i <em>(para)noia</em> meva... i potser també la meva <em>musa</em>. No me matis!!!, jajajajaja... Ja me renyaràs després.<br /><br />(en tot cas no es una carta destinada a ella; òbviament no la posaria aquí!!!, però es tracte d'una sèrie de reflexions sobre coses d'aquelles que sempre acabes xerrant; a veure les/els altres que en penseu de tot plegat)<br /><br /></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><strong><span style="font-family:courier new;"><span style="font-size:130%;">Negoci, hormones i regal de reis</span><br /></span></strong><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX19j_iFxq3EDe39DUQ8PizuRx6_390D3-uYukCCCbnYsyorItmutFLN7t2JBj7YjtwPXCKAMVndp1fjdzb0askQTgLHIMdODV0XIE-vdEcfuJsWoZPhrZ4bEixb0O6ycTd_Q2xQpSdMs/s1600-h/53755,1147453816,1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5165065770117315522" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX19j_iFxq3EDe39DUQ8PizuRx6_390D3-uYukCCCbnYsyorItmutFLN7t2JBj7YjtwPXCKAMVndp1fjdzb0askQTgLHIMdODV0XIE-vdEcfuJsWoZPhrZ4bEixb0O6ycTd_Q2xQpSdMs/s320/53755,1147453816,1.jpg" border="0" /></a>Les parelles avui en dia duren el que dura una sobrecàrrega hormonal. Fins fa uns anys hi havia quelcom de metafísic en tot això de l’amor, però ara la biologia ha agafat el poder i son els estrògens, la testosterona, l’adrenalina i altres molècules que volten per la sang les que marquen les pautes (i la duració) de les relacions de parella. El consumisme (també en lo sentimental), el capitalisme neoliberal (has de triomfar, has de tenir èxit, has de ser millor que la resta de parelles anteriors que ha tingut el teu o la teva parella, etc.), la innocència (avui s’estila que la gent té una mentalitat unidireccional, mai sotmesa al mínim debat, ni que sigui intern), i la beneitura de la gent, es sumen a aquestes hormones, i la química resultant es explosiva. I una reacció explosiva dura poc, es ràpida, a diferència d’una combustió lenta i gradual. <strong><span style="color:#ff6600;">Química pura</span></strong>.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhas4PaWb7bGV8z6RcMGYQNvrMY7MXGeJJuuDa8uvw_ulLIQvCqyh5110rte37Plwmq5OMEVudsI28WZ_HoL9Edg1pZHFuxQLqtBKhAIR1NnP-Rhx5MVT4Em2vTROgd83pbvqlWs7lCbLY/s1600-h/corazon+fidel.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5165071370754669538" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhas4PaWb7bGV8z6RcMGYQNvrMY7MXGeJJuuDa8uvw_ulLIQvCqyh5110rte37Plwmq5OMEVudsI28WZ_HoL9Edg1pZHFuxQLqtBKhAIR1NnP-Rhx5MVT4Em2vTROgd83pbvqlWs7lCbLY/s320/corazon+fidel.jpg" border="0" /></a><strong>El problema es que la gent es casa per amor</strong>. O s’ajunta per amor. O inicia una relació per amor. I clar, després desapareix l’amor i ja l’hem cagada. Les hormones s’han dissolt massa, i ara ja no ens provoquen aquella cara de pardalets i de felicitat celestial que tots tenim quan estem enamorats; ara ja deixen que el cervell faci altres coses profitoses durant el dia i no s’estigui tot el temps pensant en l’objecte de desig; ara ja ens deixen dormir i no només somniar <em>petaneres</em>; i ara ja no ens provoquen aquell comportament ‘<strong><span style="color:#ff6600;">d’estar sempre als núvols</span></strong>’ que tothom ens nota però que quan ens ho diuen neguem amb tota la convicció de l’univers.<br /><br />L’altra dia de pagès, a <strong>IB3 ràdio</strong>, en la tertúlia dels matins que poso en el cotxe mentre em dirigeixo a la feina (suposo que ningú no dubte que no escolto precisament la <strong>COPE</strong>), xerraven d’això. No me demaneu qui eren, els convidats a la tertúlia matinal, que no ho se. Parlaven de que Nadal era un dels períodes de l’any en el que hi havia més ruptures de parelles. I feien referència a lo dit en el paràgraf anterior: el consumisme nadalenc es materialitzava també en les relacions de parella.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBxiKy8oBLAqVlvWxbKQBKr74d0mjrksE19zosQWNSBt5ZZJ1GPo_zBZBluftELYSaHff_Lu5LYTZ4N-oUdsKqtL-lbC47f6_PfOE54MPyKLTllHY-gOCDMIc0OU30qJBYH1PdYEAlXQ4/s1600-h/naranja.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5165065314850782130" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBxiKy8oBLAqVlvWxbKQBKr74d0mjrksE19zosQWNSBt5ZZJ1GPo_zBZBluftELYSaHff_Lu5LYTZ4N-oUdsKqtL-lbC47f6_PfOE54MPyKLTllHY-gOCDMIc0OU30qJBYH1PdYEAlXQ4/s320/naranja.jpg" border="0" /></a>La parella avui en dia s’ha convertit en un objecte de consum, deien: així com hi ha gent compradora compulsiva, que si s’està uns dies sense consumir entra en una fortíssima ‘<em>depre</em>’ (no recordo com es diu la malaltia aquesta), també hi ha gent que no pot estar sense parella, que no pot viure sense tenir aquell/aquella al seu costat exercint la funció d’ànima complementaria o, al manco, de taronja partida per la meitat i que l’acompanya en el camí de la vida. Es té parella per que toca, per costum, per vici, de la mateixa manera que jo tinc una gateta. A la meva gateta l’estimo molt, confio molt amb ella (tot el que es pugui confiar amb una petita pantera domesticada), i sense ella no podria imaginar la meva casa ni el meu jardí. Si la gateta un dia se’n va de ‘<em>picos pardos</em>’ pel mon i arriba tard a casa, em preocupo per ella, i si un dia no torna em moriré de pena. Facem un exercici d’imaginació i canviem la gateta per la parella. A la meva parella me l’estimo molt, em sento segur amb ella, i en privat les meves neurones del comportament social es poden relaxar (no he d’aparentar res especial, me veu sovint nuu, i puc fer un badall o mala cara quan em peti), i sense la qual no podria imaginar la meva existència (que faria sense ella?). Si la parella surt sovint sense jo, o estic massa temps sense saber d’ella, em poso gelós o desconfio d’ella. Se que les similituds amb la gateta son molt recercades, ho reconec, però crec que no deixen de ser situacions enrevessadament comparables.<br /><br />El regal de reis per moltes parelles d’aquestes es la ruptura; es com en la tornada de les vacances d’estiu: <strong>massa temps junts</strong>.<br /><br /></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><strong><span style="font-family:courier new;"><span style="font-size:130%;">Temperatura sentimental</span><br /></span></strong><br />Després hi ha l’altra possibilitat, la contraria. La gent a la que li costa imaginar poder arribar a complicar-se la vida i l’existència ara que viu tan bé totsol i folla amb qui vol (o millor dit, amb qui li deixa). En realitat aquesta gent es més sentimental que l’altra. No viure en parella no significa que les hormones no facin també les seves filigranes.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZhL9AK9wIbeZnzqTpKvd6xjuj2qJvMcGDPEK2e0PrUqRk_ZEwXsHbuQYrZtb3Jq4XYlWEMU17gAbprhyphenhyphenyvR6QOlIdP7ZlPgcH1ivSHLcoTZaWw2eT2VZ1sdSNr83CjU5EAo2M_qUaK5E/s1600-h/Arterias%20Coronarias.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5165066212498947026" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZhL9AK9wIbeZnzqTpKvd6xjuj2qJvMcGDPEK2e0PrUqRk_ZEwXsHbuQYrZtb3Jq4XYlWEMU17gAbprhyphenhyphenyvR6QOlIdP7ZlPgcH1ivSHLcoTZaWw2eT2VZ1sdSNr83CjU5EAo2M_qUaK5E/s320/Arterias%2520Coronarias.jpg" border="0" /></a>Aquí el problema va però de temperatures. La nostra temperatura corporal es de 37 ºC, dècima per amunt, dècima per avall. Si puja un o dos graus més es que tenim febre, o que arribem de córrer una marató, o que acabem de pegar el polvo del segle (tenim el vici de que cada polvo un poc milloret que l’anterior l’anomenem <span style="color:#ff0000;"><strong>el polvo del segle</strong></span>). Quan les famoses hormones que hem dit abans es dissolen massa, en aquesta gent el cor se li refreda. I va baixant de temperatura, fins que arriba a sota zero. <strong><span style="color:#ff6600;">Cor sota zero</span></strong>. Sota mínims. I clar, aquesta genteta sol tenir la <em>puta </em>mala sort que, en lo sentimental sempre li passen <em>putades</em>. I es quan el cor congelat cau al terra, i acaba esmicolat. <strong><span style="color:#ff6600;">Cor esmicolat</span></strong>. Cor fet a mil bocins.<br /><br />Aquesta gent es aquella gent que, després d’esbocinar-se-li el cor, no té cap interès en reconstruir-lo o no troba la goma adequada per fer-ho. I passa anys i segles sense parella formal o estable i rient-se del ‘<em>dia dels enamorats</em>’ (com faig ara jo).<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicGQFNn8KYncsq68td9Lkdra8Byo9dnzGGyeVd_ApWqOl9s7XbnmoHYxBRF37qt_s8LI3ApqU1WAA30dKXklM_4taWkD29X44Gju4mJrsxSfl-YnZRgQdOdkANrzgF8HbYwG4XfVtL_gg/s1600-h/sleeping3.jpg"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVxWEU3kr0ppRwQu5d7GvltTsaEDSDtTYDkjKKFw39XyNx4PYxHEmm7esVGd_g-tQCyu_1tUHREkoLhDF8HIjb8zYgSGmpuJS7wTHVCamH1wjAukg8YUhGTXd5Zg7wH7aA-F4ZJW7cdGo/s1600-h/sleeping3.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5165152262168722434" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVxWEU3kr0ppRwQu5d7GvltTsaEDSDtTYDkjKKFw39XyNx4PYxHEmm7esVGd_g-tQCyu_1tUHREkoLhDF8HIjb8zYgSGmpuJS7wTHVCamH1wjAukg8YUhGTXd5Zg7wH7aA-F4ZJW7cdGo/s320/sleeping3.jpg" border="0" /></a>La solitud dels d’aquesta darrera opció es diferent de la solitud de les parelles compulsives, que sovint també es troben soles. Ara, m'he donat compte que això no ho vaig acabar d'entendre del tot en el seu moment. <strong>Coses de nens</strong>. L’error estava en la manera d'interpretar la solitud. I es que <strong><span style="color:#ff6600;">no hi ha pitjor solitud que la que sents quan estàs acompanyat/da</span></strong>. De vegades caiem en el parany de buscar en l'altre el que ens manca a nosaltres mateixos. O busques tenir algú per, de fet, mai sentir-te sol/sola. Hi ha gent que té parella per tenir aquest aspecte de la vida (el sentimental) solucionat. I així és quan estàs sol/sola de debò. I així es com, en dies com dia 14, aquestes parelles celebren lo enamorades que estan. Celebren igualment lo acompanyades que estan, lo felices que son, l’absència de problemes existencials relacionats amb lo sentimental, i que mai no estan soles. <strong>Esperarem a dia 15 per tirar-nos els trastos pel cap, d'acord???</strong><br /><br />Miquel<br /><br /><span style="color:#c0c0c0;">P.S. Perdoneu els/les que ja tingueu regal comprat, o els/les que vos sentiu identificats amb algun dels dos models (sempre podeu dir que voltros sou d’un model entremig, ni una cosa ni l’altra, total ara no vos sent ningú i jo vos promet no dir res).<br /><br />P.S. 2. Per Sant Jordi hauré de fer quelcom semblant, però mesclant llibre i roses per enmig de les hormones, la temperatura, els polvos del segle, i la necessitat de parella. Potser puc aprofitar per abordar el tema de l'artificial i antibiològica monogàmia humana, el d'amics '<em>amb dret a roce</em>' o, més calent encara, el de la fidelitat. Això segur que sí que puja la temperatura de la discussió per sobre dels 37 ºC. Però encara pot ploure molt d’aquí a llavors, i refredar-ho. Així que no promet res. </span></span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;"><span style="color:#c0c0c0;"><br />P.S. 3. Si el problema d’avui en dia es que la gent es casa per amor, doncs quina seria la solució??? N’havia posada una, fent referència a la concepció d’amor i d’amistat que tenen els orientals (els xinesos en concret), però això es feia massa llarg... A més, jo no soc psicòleg ni antropòleg. Si vols saber-ne més, busca-ho amb Google.<br /><br />P.S. 4. Reconec que he estat excessivament cínic. Promet ser més romàntic en una propera entrega. I parlar d'allò del projecte de vida i tal i tal. :-)<br /></span></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><span style="color:#c0c0c0;"><br />P.S. 5. Si alguna me tenia el regal comprat per dia 14 que no el tiri al fems, que el medi ambient no està per aquests <em>despilfarros</em>; que m'el doni dia 15, val??? jajaja... </span><br /><br /></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><p></span></p><span style="font-family:trebuchet ms;"></span><span style="font-family:trebuchet ms;"></span><p></p>Miquelhttp://www.blogger.com/profile/03478502919402288577noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-445345821267790681.post-75326341062863555132008-01-01T23:21:00.000+01:002008-12-10T17:13:49.633+01:00Que regalareu: una Barbie o una Bratz??? Bratz - Barbie: l'eterna rivalitat per ser la nena més desitjada...<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw-H5vztQ_GZzF49O4ZrFpaBhqQIbkOQo6QYRLfyKOYQ8QNhCI8yauRHid1Fca0TnXMHByJvVROhyLjqM6rGMwohG0_FaiJ16R2HefqgS_wHWfyZ0L8x3b8YUg4xWFCQdDf9Bp6DDJ24I/s1600-h/BarbieV.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5150646386891022866" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw-H5vztQ_GZzF49O4ZrFpaBhqQIbkOQo6QYRLfyKOYQ8QNhCI8yauRHid1Fca0TnXMHByJvVROhyLjqM6rGMwohG0_FaiJ16R2HefqgS_wHWfyZ0L8x3b8YUg4xWFCQdDf9Bp6DDJ24I/s320/BarbieV.jpg" border="0" /></a> <span style="font-family:trebuchet ms;"><strong><span style="font-family:courier new;font-size:130%;">Físic<br /></span></strong><br /><strong><span style="color:#ff99ff;">Barbie:</span></strong> Si fos una dona de carn i ossos faria 1,70 d’alçada, pesaria uns 45 quilos, i les seves mides serien 99-55-85… Totes les barbies son rosses i amb els ulls blaus i amb somriure profident. Seria sospitosa d’haver-se operat els pits, i encara que fregui l’anorèxia, els tíos dirien que <em>està bona</em> (bé, i per les ties també, que ja sabem que les ties heterosexuals si que mireu les altres, amb ràbia, enveja, pena, complicitat, o indiferència: <em>coses de dones</em>).<br /><br /></span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;"><strong><span style="color:#993399;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirYPWtifRDDKnvNfGLoVN4fj1qxexaMEznA_wAMfkzgGk7npMEpPmPYE9QvSL0sBWdgzCmTTwziMLnlnYeBrRfU7keyGjKqCMj-F_V5OSo0AVwiSknACk3wQ0ud0XbzFtcXEBzx1n6W2I/s1600-h/BlingDolls.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5150889494924878514" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 248px; CURSOR: hand; HEIGHT: 229px" height="250" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirYPWtifRDDKnvNfGLoVN4fj1qxexaMEznA_wAMfkzgGk7npMEpPmPYE9QvSL0sBWdgzCmTTwziMLnlnYeBrRfU7keyGjKqCMj-F_V5OSo0AVwiSknACk3wQ0ud0XbzFtcXEBzx1n6W2I/s320/BlingDolls.jpg" width="271" border="0" /></a>Bratz:</span></strong> Les <em>pepes</em> Bratz tenen el cap hipertròfic i son extremadament primes. Hi ha molts tipus de pepes Bratz, amb diferents físics. N’hi ha de mulates (d’estètica <em>rastra</em>), de negres (com la Naomi Campbell), i sobretot, de <em>hyppie-pijas</em>. Inclús algunes d’estètica lleugerament <em>gòtica</em>. Son tan multiètniques que fins i tot en algunes botigues podeu trobar Bratz amb trets orientals.<br /></span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;"><strong><span style="font-family:courier new;font-size:130%;">Roba i complements</span><br /></strong><br /><span style="color:#ff99ff;"><strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxn61p0FRdKVUWFf5mD_UQ8ZdW0EJuHGP-EPr4uL6KqsTP9tcDl1pk76w_nuhBLi9GqVsgZyDLEpS7tDxSraSX54__pUyb4uLxKeLAFTOW5RiOL5joFt9XXMehguCgCwwmormGcE2Ea3Q/s1600-h/barbies.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5150650385505575490" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="264" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxn61p0FRdKVUWFf5mD_UQ8ZdW0EJuHGP-EPr4uL6KqsTP9tcDl1pk76w_nuhBLi9GqVsgZyDLEpS7tDxSraSX54__pUyb4uLxKeLAFTOW5RiOL5joFt9XXMehguCgCwwmormGcE2Ea3Q/s320/barbies.bmp" width="258" border="0" /></a>Barbie:</strong></span> La roba que porta la podríem trobar perfectament a la secció de dones d’<strong>El Corte Inglés</strong> d’avingudes o de jaume III. Barbie (la de <em>Mattel</em> també) ha omplert l’armari de roba de Versace, Dior i Adolfo Domínguez. Es tota una senyora en el vestir, elegantíssima i sofisticada, excepte quan li pega la neura de posar-se tota color rosa, que sembla més un pastís que una noia. Sempre porta sabates de taló. Si la Barbie de Mattel existís (barbies ja n’hi ha, de carn i ossos, però no son la de Mattel) seria una maniàtica del color rosa, i aniria cada tres dies a la ‘pelu’ i a la esteticienne. Sempre depiladíssima i semblant que acaba de sortir de la dutxa.<br /><br /><span style="color:#993399;"><strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHATs5Y0M-x7iLoP5yxMfEOK8jvIgjEixgSGsY96czKBP_MNMI1udf2OPwUHRCQ2IYGpRB6t4TAyg3k8Pu0fsbZeN8nySxAgwPg01rcqcWvA-rs3tC6Bum8ogR1t8aNOFuxrrf2BNDeHY/s1600-h/bratz-3.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5150648663223689778" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="177" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHATs5Y0M-x7iLoP5yxMfEOK8jvIgjEixgSGsY96czKBP_MNMI1udf2OPwUHRCQ2IYGpRB6t4TAyg3k8Pu0fsbZeN8nySxAgwPg01rcqcWvA-rs3tC6Bum8ogR1t8aNOFuxrrf2BNDeHY/s320/bratz-3.jpg" width="256" border="0" /></a>Bratz:</strong></span> El color amb el que s’identifiquen es el negre. També van a la moda, però amb un estil <em>urbà</em>: texans, plataformes, minifaldilles i samarretes diminutes. Les Bratz compren la roba a <strong>Bershka</strong>, a Mango, o a Zara, encara que les d’estètica més alternativa freqüenten <em>Passatiempos</em> (en un carreró baixant de Jaume II cap a Es Born). Porten sabatilles d’esport i, l’estiu, xancles menorquines. Solen mostrar el llombrígol i, algunes, el <em>tanguita</em>.<br /><br /></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><strong><span style="font-family:courier new;font-size:130%;">El novio de Barbie i els novios de les Bratz<br /></span></strong><br /><span style="color:#ff99ff;"><strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgP-1O03SWYdxpeXrKw_RIF-Ey_q5J2POF2JBHjQiIq3vZ9-RtvwNUoTeMczO9X4npLtLV8mAfko9FzkPlchX1sxx4XefaU5L4Nr7Xn5xjNtusZmXTSBgjGV4ikYSX3AA7Lhw9h47QxmY/s1600-h/Barbie%20and%20Ken%20as%20James%20Bond.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5151007542101009122" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="338" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgP-1O03SWYdxpeXrKw_RIF-Ey_q5J2POF2JBHjQiIq3vZ9-RtvwNUoTeMczO9X4npLtLV8mAfko9FzkPlchX1sxx4XefaU5L4Nr7Xn5xjNtusZmXTSBgjGV4ikYSX3AA7Lhw9h47QxmY/s320/Barbie%2520and%2520Ken%2520as%2520James%2520Bond.jpg" width="256" border="0" /></a>Barbie:</strong></span> El novio de la Barbie es en <strong>Ken</strong>, d’abdominals ben marcats, i amb els cabells que semblen de plàstic de tan engominats que els du. Sol anar amb ‘<em>traje</em> i corbata’, excepte els dissabtes i diumenges que porta un polo <strong>Laccoste</strong> o Burberris i ulleres de sol. En la vida real, Ken hauria fet un MBA a ESADE i ara seria un alt directiu d’una empresa multinacional, i segurament seria afiliat al PP (i coneixeria personalment en <strong>Jaume Matas</strong> i n’Eduardo Zaplana, als que hauria fet algun favor i demanat algun altre). En Ken portaria un BMW esportiu o, si es casés amb la Barbie i tinguessin molts fills, compraria un 4x4 d’uns quants milions. Va al gimnàs amb la Barbie, o a jugar a golf amb algun exconseller del PP. La Barbie <em>està boja perduda</em> pel Ken.<br /><br /><span style="color:#993399;"><strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwiaGE031BAP7uGVKkh1UuQ_MyBBXVx8P1oKRJ_H2ZM23H-KTU70OGjUHjy7qMhZ2Gvwf30zU44ZgwlZ-wdlg16LZKxnhJY_HtSZLX7SVUhF6azGjDM5jXTn49gvuMw8duCRZDVr-arfk/s1600-h/JamesDeanRollei1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5151008843476099826" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="352" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwiaGE031BAP7uGVKkh1UuQ_MyBBXVx8P1oKRJ_H2ZM23H-KTU70OGjUHjy7qMhZ2Gvwf30zU44ZgwlZ-wdlg16LZKxnhJY_HtSZLX7SVUhF6azGjDM5jXTn49gvuMw8duCRZDVr-arfk/s320/JamesDeanRollei1.jpg" width="250" border="0" /></a>Bratz:</strong></span> Els novios de les Bratz son els <strong>Boys</strong>. Son nois d’estètica menys cuidada, a vegades fins i tot <em>grunge</em>, amb els texans estripats, sovint amb cabells llargs i despentinats, i barba de quatre dies (a lo <strong>Mickey Rourke</strong> quan encara estava un poc 'decent' físicament). Alguns no son <em>grunge</em> i tenen un <em>look</em> a lo James Dean o Marlon Brando. Son idealistes i han estudiat història, biologia, magisteri, o literatura, per vocació, i mentre treballaven les nits dels dissabtes al <em>pub</em> del seu cosí o donaven classes particulars esperant lligar-se les adolescents a les que "instruien". Porten una moto <em>custom</em> o un cotxe de <em>mileurista</em>, d’acord amb la seva nòmina. Prefereixen jugar a futbol o <em>anar a correr</em>, estalviant-se la quota mensual de gimnàs. Es connecten a Internet mirant de robar freqüència del <em>wifi</em> del veïnat, i viuen en pisos de lloguer o compartits (i sempre tenen els veïnats emprenyats que els acusen de fer massa renou o tenir la musica alta). Les Bratz son més independents sentimentalment que la Barbie i, tot i que estan enamorades dels seus nois, no perden el cap ni el tenen idealitzat. Si s’és gelós, es un suplici sortir amb una Bratz.<br /><br /><span style="font-size:130%;"><strong><span style="font-family:courier new;">La seva (eterna) joventut:</span></strong><br /></span><br /><span style="color:#ff99ff;"><strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2DnypuAvPAMmnIhnTcuxn_r7gtj5P0rKMMQmNmzcI0dNzIqlEFvWxNFMD_4u6qOSamyElRhMXuAG3gkVmrbDW8RUjqm80rl_rADm8gcAmRBesCC-7yp8jhFeQB38gmOYdygXcfuA3NuM/s1600-h/brega+Bratz+-+Barbie.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5151013537875354418" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="243" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2DnypuAvPAMmnIhnTcuxn_r7gtj5P0rKMMQmNmzcI0dNzIqlEFvWxNFMD_4u6qOSamyElRhMXuAG3gkVmrbDW8RUjqm80rl_rADm8gcAmRBesCC-7yp8jhFeQB38gmOYdygXcfuA3NuM/s320/brega+Bratz+-+Barbie.bmp" width="256" border="0" /></a>Barbie:</strong></span> Barbie va debutar el 9 de març de 1959 en una tenda de joguines americana. Previament fou l'estrella d'una fira de la joguina (Barbie ha nascut per ser sempre l'estrella, la més mirada i admirada). Va nèixer de la ma de Mattel. La Barbie de Mallorca va anar al col·legi de monges de La Misericòrdia de Palma, i en acabar les classes anava a classes extraescolars de piano i a catequesi. No obstant, això no li va impedir d’aprendre a dur minifaldilles, les quals porta amb tota la comoditat del Món (sempre de color rosa, evidentment): diuen que sol passar això, amb les que surten d’un col·legi de monges. Les noves Barbie, al <em>cole</em>, volen ser les <em>madones</em> de l'institut, les que marquen la pauta i estil, les més desitjades pels nois, i sempre es barallen amb les Bratz.<br /><br /><span style="color:#993399;"><strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEwRcojxaPdOIM4ar_H3BfzXGrb9ylZvLZuA37EMcdpRCgu0i_DUwuqw8GzPQ0i_itpDhCLetX3NjpCHRL1MozYawcbmWgJaICs9Lfs8mpZYuvem39zUzUpBLtPYr_pbarMSWPgPKJdB4/s1600-h/chica+rosa.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5151016329604096834" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="335" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEwRcojxaPdOIM4ar_H3BfzXGrb9ylZvLZuA37EMcdpRCgu0i_DUwuqw8GzPQ0i_itpDhCLetX3NjpCHRL1MozYawcbmWgJaICs9Lfs8mpZYuvem39zUzUpBLtPYr_pbarMSWPgPKJdB4/s320/chica+rosa.bmp" width="263" border="0" /></a>Bratz:</strong></span> Son més jovenetes: van nèixer a la fira de la joguina de New York del 2001, de la ma de MGA Entertainment. Les Bratz van anar a un col·legi públic sempre. Allà van aprendre a liar porrets i a ser ‘radicals’ (duien les carpetes plenes de ferratines amb missatges nacionalistes o ecologistes). Després, a la universitat es van tornar més <em>pijes</em>. Volien ser hyppies, però acabaven sent pijes. Això si, s’ompliren el cos de <em>piercings</em> (algunes en els llocs més inversemblants de l’anatomia), van canviar de novio cada tres mesos, es van fer <em>rastres</em> al cabell, fumaven d'amagat en els banys de l'institut, practicaven sexe en els banys de les discoteques o en el cotxe, van acabar follant amb algun professor seu, i van patir una renyada forta dels pares aproximadament cada dos dies.<br /><br /><span style="font-family:courier new;"><strong><span style="font-family:courier new;font-size:130%;">Estil de vida:</span></strong><br /></span><br /><span style="color:#ff99ff;"><strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbjmBcR9P6fkkCDiLu0jQ_FgfxRDOLEXMtU6pCO0O0vOpcw_B-F-8VyqT64TY4R6zY21CL3hkp7orGMK_Ug4bPL5A2HcC0g8ae6B-D4oCB0uQYknxUsODACvL6tAgRWkY2_NpXeEqY654/s1600-h/micra-barbie.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5150651648225960530" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="174" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbjmBcR9P6fkkCDiLu0jQ_FgfxRDOLEXMtU6pCO0O0vOpcw_B-F-8VyqT64TY4R6zY21CL3hkp7orGMK_Ug4bPL5A2HcC0g8ae6B-D4oCB0uQYknxUsODACvL6tAgRWkY2_NpXeEqY654/s320/micra-barbie.jpg" width="250" border="0" /></a>Barbie:</strong></span> La Barbie es mestressa de casa (‘sus labores’, diu ella). Encara que va estudiar dret en una universitat catòlica del nord d’Espanya, els <em>papas</em> sempre l’han mantinguda i ara es en Ken qui ho fa. No cal dir que si Barbie existís seria una addicta al gimnàs del <strong>Mega Sport</strong>. Jugaria a pàdel cada dia i coneixeria a <strong>Rafel Nadal</strong> (o cal dir Rafael???) i a Severiano Ballesteros, que serien els seus ídols. La Barbie es políticament correcta, de dretes, i catòlica practicant. Condueix un <em>Corbette</em> descapotable (rosa, òbviament). Hi ha un Nissan Micra rosa en el mercat (de veritat, vegeu foto).<br /><br /><strong><span style="color:#993399;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhidJQ8ITx-_wcR61INJNIT0w4VQ6_Ks1WOLfBA8mM7IKNYS1rkiFsS1W76qNJdOZUPBzFuDDn1NxFdTM54zO2f8mAG_kN8xp4WyYBAPUmIPJJi_6Wq5zqr20w-lja_VILHodlwOOMLe3s/s1600-h/mini2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5150653031205429874" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="235" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhidJQ8ITx-_wcR61INJNIT0w4VQ6_Ks1WOLfBA8mM7IKNYS1rkiFsS1W76qNJdOZUPBzFuDDn1NxFdTM54zO2f8mAG_kN8xp4WyYBAPUmIPJJi_6Wq5zqr20w-lja_VILHodlwOOMLe3s/s320/mini2.jpg" width="256" border="0" /></a>Bratz:</span></strong> Les Bratz son atrevides, rebels, <em>outsiders</em>. Inestables i d’humor canviant. No son angelets i ho saben, però els agrada. Bratz significa literalment ‘mocoses’. I es que ho son. Son encara post-adolescents. Treballen a tendes de roba del centre històric de Palma, de cambreres a qualsevol pub, o de <em>gogos</em> en alguna discoteca, depenent del seu estil. S’apunten al gimnàs o a la piscina i hi van dos dies, perquè després els fa peresa. No coneixen personalment cap famós, però si poguessin s’enrotllarien amb Mickey Rourke quan va sense afaitar (el <strong>Tom Cruise</strong> guapo, net i polit el deixen per la Barbie). Les Bratz son d’esquerres, atees, ecologistes, i feministes. No tenen cotxe (les porten els seus novios, els Boys, que solen tenir <em>jeeps</em> o cotxes tipus Suzuki; o van en bus, tren i metro -quan no està inundat-).<br /><br /><strong><span style="font-family:courier new;font-size:130%;">La familia:</span></strong><br /><br /><span style="color:#ff99ff;"><strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZJymwBmeNkacAtaMLZVrJCbd60n_wNr6zfyukkQjDFtoNpLdOMixEY4PPdLWKrdmJCUBODH-Zj-aVojWClQQizpZxGCtzlYfnonHnVP4IESTH5_GkOCdUad5bCHs_WvhyphenhyphenDPrPltzfTGc/s1600-h/fotosa35.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5151009758304133890" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 254px; CURSOR: hand; HEIGHT: 181px" height="197" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZJymwBmeNkacAtaMLZVrJCbd60n_wNr6zfyukkQjDFtoNpLdOMixEY4PPdLWKrdmJCUBODH-Zj-aVojWClQQizpZxGCtzlYfnonHnVP4IESTH5_GkOCdUad5bCHs_WvhyphenhyphenDPrPltzfTGc/s320/fotosa35.jpg" width="273" border="0" /></a>Barbie:</strong></span> Barbie viu en mansions i cases amb jardí de gespa a davant, a <strong>La Bonanova</strong> o a Gènova. La Barbie i el Ken van de vacances a esquiar a Andorra (al gener) i a les platges de Honolulu (l’agost). Tot perquè la senyoreta Barbie llueixi bronzejat i <em>bikini </em>o<em> trikini</em>. Els nens van a escola a <strong>San Cayetano</strong> o al <em>British College</em> de Cala Major. Son pare els acompanya els matins, quan va cap a la feina (a les oficines que la seva empresa té al <em>ParcBIT</em>) amb el seu BMW. Quan acaben sa mare es la que els va a cercar, en tornar del gimnàs, amb el seu Corvette descapotable. Tots els diumenges van a missa, com a bons membres de l’Opus. Volen que els seus fills estudiïn d’advocat o de metge.<br /><br /><strong><span style="color:#993399;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIzWZRXE0kBszDD_6-nDIdeXMITdpayHhjJ0WQH-lK_-aIn9dIdPcmA4UPNE7dCQTC-cTuVFzUTlGvpqZarjry78WOd-Kf8IT4qS9kmzXghYAedeO7E98t5HTgAjDpYWtgkGQ_R-j1U7s/s1600-h/bratz2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5151011566485365522" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="208" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIzWZRXE0kBszDD_6-nDIdeXMITdpayHhjJ0WQH-lK_-aIn9dIdPcmA4UPNE7dCQTC-cTuVFzUTlGvpqZarjry78WOd-Kf8IT4qS9kmzXghYAedeO7E98t5HTgAjDpYWtgkGQ_R-j1U7s/s320/bratz2.jpg" width="252" border="0" /></a>Bratz:</span></strong> Les Bratz viuen a pisos llogats enmig de la capital, per l’Eixample. Son pisos petits (50 metres) que decoren i moblen amb objectes comprats a ‘Natura’ i mobles d’IKEA. Algunes viuen en pis compartit, tot i ja no ser estudiants. No van molt de vacances perquè tenen salaris de <em>mileuristes</em>, i si hi van, solen ser escapadetes de cap de setmana a alguna ciutat que encara no han visitat. No cal dir que les Bratz no tenen ni volen <em>criatures</em>, al manco per ara. Tanmateix, si tinguessin parella estable i la vida resolta (casa, feina fixa,...) sovint els assaltaria la temptació d’adoptar una neneta xineta.<br /><br /><strong><span style="font-family:courier new;font-size:130%;">El seu temps lliure:</span></strong><br /><br /><span style="color:#ff99ff;"><strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpycsH8GpORnS0ml6iLjIisZoSpDtndyJSLi_jjM5txoJgjiEjlCZBBuYZxJo5ft_0XvO5ckjv655Ew4ieFTYTldOQRyB5X4_pjYrp1fsZPGBjHn7P5ZRVjU1gbF6Bvo7JbwRijYUgKa8/s1600-h/barbie-beach-glam-teresa.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5150652382665368162" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="330" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpycsH8GpORnS0ml6iLjIisZoSpDtndyJSLi_jjM5txoJgjiEjlCZBBuYZxJo5ft_0XvO5ckjv655Ew4ieFTYTldOQRyB5X4_pjYrp1fsZPGBjHn7P5ZRVjU1gbF6Bvo7JbwRijYUgKa8/s320/barbie-beach-glam-teresa.jpg" width="249" border="0" /></a>Barbie:</strong></span> L'estiu Barbie va a la platja o a la piscina de la seva mansió, i l'hivern va a esquiar. La rossa llegeix Hola, Lecturas i revistes en les que apareix sovint <strong>Isabel Preysler</strong>, la seva icona femenina d’elegància i saber estar. Amb el Ken van a sopar al restaurant de l’Hotel Mardavall (cinc estrelles, a Portals Nous). Sovint van a l’òpera i tenen un vip de l’Auditorium del Passeig Marítim. Estan subscrits al diari <strong>El Mundo</strong>, el qual reben cada dia a casa.<br /><br /></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><span style="color:#993399;"><strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjln_nVR9ItUrmUt6M2lMqocu9A9uWiCCiC_lnNxVeCxdpIHKmFZT7EWGfGUBGsp37RSGfqWCf8lKVMsWAl-GD_LmbAAhQ8zn0gAkkvMoASnLvODimjBwkokdw_my9g_eh_8yw8yopFnvU/s1600-h/HGG-12659.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5150929377991189202" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 257px; CURSOR: hand; HEIGHT: 206px" height="146" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjln_nVR9ItUrmUt6M2lMqocu9A9uWiCCiC_lnNxVeCxdpIHKmFZT7EWGfGUBGsp37RSGfqWCf8lKVMsWAl-GD_LmbAAhQ8zn0gAkkvMoASnLvODimjBwkokdw_my9g_eh_8yw8yopFnvU/s320/HGG-12659.jpg" width="147" border="0" /></a>Bratz:</strong></span> Les <em>mocoses</em> en canvi, llegirien <strong>Cosmopolitan</strong>, i el seu estil pren molts aspectes d’<a href="http://www.sitioswebcr.com/modelos/esther/album01.htm">Esther Cañadas</a> o de <a href="http://www.katemosstopshop.com/">Kate Moss</a>, encara que això depen molt de la Bratz en concret de la que estiguem parlant. Soparien a <em>S’Esponja </em>(entre jaume III i la fundació ‘sa nostra’) i anirien de concerts i de <em>baretos</em>. Totes tindrien sempre el fancine del <em>Youthing</em> a ma i, no cal dir que, naturalment, adorarien el canal de l’MTV. Llegeixen el pronòstic de l’horòscop cada vegada que en troben un en algun diari o revista, sempre començant per l’apartat d’amor, i sorprenentment (o no) també analitzen profundament el del tio que es volen enrotllar.<br /><br /></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><strong><span style="font-family:courier new;font-size:130%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFpJ3fiHaxAqf__b6eA-SJ8OarmlMkG_spm-PeBbUbiwL827Gt5HJENh0uwDzvHoTBG5O2_5AVTUKYUFcMCI1LtIGk4OW2N14XYTkCoicfbK320PszOEGGD_bBEMmgD1JQ61ihIXCg2-k/s1600-h/Pamela_Anderson_Lee_01.jpg"></a>Els seus somnis pel 2008:</span><br /></strong><br /><span style="color:#ff99ff;"><strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpIh60Jo8yghgB4VXAQ-yHpren5skkKeMKW1xRjVk4etle44Xp4YB1sUghkKwf_R7iHv6leqKu-UzOqLOcQnKjOfIw0CueECb2otu1RiEIuPuaaCvFTWFMmfMF4GAu7hSvTUMHhgIl45k/s1600-h/jaume_matas.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5151021092722828130" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 261px; CURSOR: hand; HEIGHT: 255px" height="252" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpIh60Jo8yghgB4VXAQ-yHpren5skkKeMKW1xRjVk4etle44Xp4YB1sUghkKwf_R7iHv6leqKu-UzOqLOcQnKjOfIw0CueECb2otu1RiEIuPuaaCvFTWFMmfMF4GAu7hSvTUMHhgIl45k/s320/jaume_matas.jpg" width="254" border="0" /></a>Barbie:</strong></span> Conèixer i convidar a sopar <a href="http://www.hola.com/biografias/isabel-preysler/">Isabel Preysler</a>. Que en Jaume Mates torni a la política i es presenti de nou com a candidat a president de les Illes Balears. Ser l’enveja de totes les altres dones del Món. Continuar sent la més guapa sempre. Continuar sent una princesa rosa i rossa. Ser més carimàstica que les Bratz. Ser més famosa. Que l'estimin més que a les altres. Poder continuar fardant i estufant.<br /><br /><strong><span style="color:#993399;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVNZ7MhwgzHGvp5BfgB-GfSzi3Nmzk2fRQXhZPExQhKwaPe4OdOmeHzf4_N69gsfRqqXrp_1pDFmqmsiF9fB9Tt8CZdxVZat_wy2Vx5qo0MsmEuImhp6dLfenHGl0aR5KX53Priof5mvE/s1600-h/natalieportman_b.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5151020087700480850" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="201" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVNZ7MhwgzHGvp5BfgB-GfSzi3Nmzk2fRQXhZPExQhKwaPe4OdOmeHzf4_N69gsfRqqXrp_1pDFmqmsiF9fB9Tt8CZdxVZat_wy2Vx5qo0MsmEuImhp6dLfenHGl0aR5KX53Priof5mvE/s320/natalieportman_b.jpg" width="257" border="0" /></a>Bratz:</span></strong> Ser com <strong>Natalie Portmann</strong> a ‘Closer’. Trobar un novio nou (sempre estan igual), ja que a l'actual ara ja només l'estimen com a amic, i diuen que no es mereix una desequilibrada com elles. Ser desitjada pels tios que ella vol. Canviar de <em>look</em> i posar-se el pel d’un altra color (vermell o blau). Fer-se més <em>piercings</em>. <em>Putejar</em> la Barbie. Tirar ous a sa cara d'una diana amb cara de Barbie. Continuar sent innocent i pícara.</span><br /><br /><br /><span style="font-family:courier new;font-size:130%;"><strong>Barbies i Bratzs reals:</strong></span><br /><br /><span style="font-family:Trebuchet MS;"><strong><span style="color:#ff99ff;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxOWdPm_u5_qtvrq86cRMCbA609rsp8H_FFzlvj2cGIe2kkQaELIvmGZFdnobVM8DiL-HMVsIUGh2yFGfIkAyZFaij8QeR2Sm-8N4XrgIORbzkDSBLPSU8cNs7WIKN2bMlFIw1gs68GBg/s1600-h/judith+mascó.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5151024631775880050" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="211" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxOWdPm_u5_qtvrq86cRMCbA609rsp8H_FFzlvj2cGIe2kkQaELIvmGZFdnobVM8DiL-HMVsIUGh2yFGfIkAyZFaij8QeR2Sm-8N4XrgIORbzkDSBLPSU8cNs7WIKN2bMlFIw1gs68GBg/s320/judith+masc%C3%B3.jpg" width="254" border="0" /></a>Barbie:</span></strong> la nostra Barbie més universal es <a href="http://www.juditmasco.es/">Judith Mascó</a>; madura mentalment, que ha sabut dur bé la seva fama sense que li puji al cap; guapa, guapíssima; rossa, com no podía ser d'una altra manera (les Barbies autèntiques han de ser rosses!!!); amb un marit gens gelós i tres precioses criatures; esquia l'hivern i estiuetja a Menorca; només li cal ser del PP, cosa que no crec. Judith es una Barbie que cau bé, sofisticada, elegant, culta. En l'altra costat, i més vikinga que nostra, hi ha la <a href="http://www.claudia-schiffer.com.ar/home_es.php?Pag=ini&id=">Claudia Schiffer</a>: compleix absolutament tots els requisits (inclòs ser amiga del PP: el govern del PP l'emprava per promocionar ses illes). Es una Barbie de plàstic i sense personalitat (basta observar-la un poc). Ara bé, la Barbie de Mattel per excel·lència, la princesa de tots, la que encaixava amb la imatge que volia vendre Mattel, era <a href="http://www.biografiasyvidas.com/reportaje/diana_de_gales/fotos1.htm">Diana de Gal·les</a>. Òbviament.</span><br /><br /><br /><span style="font-family:Trebuchet MS;"><strong><span style="color:#996633;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8pluj1D_5kwYZ1KyEU5WlxjD3T0wzIg-nQRH5e22J0QxBG1HCJqXxW0v8lXyrRp9qZE1Kn4ekZcdEhFtu8syz4ucMgBTgyhpfVKIhSY4n9fQIICghXARrhAeJp3y1ZHKZy2Y7N87y7rA/s1600-h/Pamela_Anderson_Lee_01.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5151025430639797122" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="200" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8pluj1D_5kwYZ1KyEU5WlxjD3T0wzIg-nQRH5e22J0QxBG1HCJqXxW0v8lXyrRp9qZE1Kn4ekZcdEhFtu8syz4ucMgBTgyhpfVKIhSY4n9fQIICghXARrhAeJp3y1ZHKZy2Y7N87y7rA/s320/Pamela_Anderson_Lee_01.jpg" width="256" border="0" /></a>Ho tenen embullat:</span></strong> <a href="http://www.pamelaanderson.com/">Pamela Anderson </a>i <a href="http://www.parishilton.com/">Paris Hilton </a>son Barbies que han sortit deficients: Pamela Anderson té un cos de <em>pepa </em>de plàstic inflable (d'aquestes que venen als <em>sex-shops</em>) però no té cap elegància ni una: es un troç de carn, res més; Paris Hilton va nèixer princesa que no ha sabut dur bé allò de ser rica i a la pubertat es va tornar un '<em>putón</em> verbenero'. <a href="http://www.publispain.com/nicolekidman/biografia.htm">Nicole Kidmann </a>es una altra noia que podria ser Barbie però que no n'acaba de saber. La <a href="http://www.britneyspears.com/">Britney Spears </a>va nèixer Bratz (encara que no ho sap) i va voler ser Barbie (això sí, sense privar-se de res: ha acabat com tots sabeu).</span><br /><br /><span style="font-family:Trebuchet MS;"></span><br /><span style="font-family:Trebuchet MS;"><strong><span style="color:#993399;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEOu29C8IgJF96-jeGPpp3B7Gc-eTaKdh94QCj01at6teZECfOtMyCkRI-hS02g4P2B5oEXLBqkEDPAET77pKKzLrFqrBMCeg6N-rR70-LWdg6-LFSrVOAsBEE6t4jOw6y1lsL6N46RLU/s1600-h/bratz.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5151636144924517266" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="351" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEOu29C8IgJF96-jeGPpp3B7Gc-eTaKdh94QCj01at6teZECfOtMyCkRI-hS02g4P2B5oEXLBqkEDPAET77pKKzLrFqrBMCeg6N-rR70-LWdg6-LFSrVOAsBEE6t4jOw6y1lsL6N46RLU/s320/bratz.jpg" width="250" border="0" /></a>Bratz:</span></strong> Es impossible donar referències de Bratzs sense caure en tòpics, donat la seva diversitat d'estils (desde <em>pseudo-pijes</em> fins a <em>grunge</em>, passant per <em>heavies</em>, <em>gòtiques</em>, <em>rockers</em>,...). Potser <a href="http://www.publispain.com/jennifer-aniston/">Jennifer Aniston</a> en la peli "Y entonces llegó ella" (2004) seria una bona Bratz. Hi ha una peli de l'any passat sobre Bratzs, <a href="http://www.bratzlapelicula.com/">Bratz: The movie</a>, on les podeu veure <em>en la seva salsa</em>. </span><br /><p></p><p></p><p></p><p><br /></p><span style="font-family:courier new;font-size:130%;"><strong></strong></span><br /><span style="font-family:courier new;font-size:130%;"><strong></strong></span><br /><span style="font-family:courier new;font-size:130%;"><strong>+ info:</strong></span><br /><br /><span style="font-family:Trebuchet MS;">web de <strong><span style="color:#ff99ff;">Barbie:</span></strong> <a href="http://es.barbie.com/">http://es.barbie.com/</a></span><br /><br /><span style="font-family:Trebuchet MS;">web de <span style="color:#993399;"><strong>Bratz:</strong></span> <a href="http://www.bratz.com/es/">http://www.bratz.com/es/</a></span><br /><br /><span style="font-family:Trebuchet MS;">web de la comèdia <em>Bratz: The Movie</em>: <a href="http://www.bratzlapelicula.com/">http://www.bratzlapelicula.com/</a></span><br /><br /><span style="font-family:Trebuchet MS;color:#ffff66;"><em><strong>Regalant, eduques. I tu, doncs, que regalaries, a la neboda, Barbie o Bratz??? O cap de les dues, o totes dues???</strong></em></span><br /><br /><span style="font-family:Trebuchet MS;color:#ffff66;"><em><strong>I tu que ets??? Et sents Barbie o Bratz??? Et sents Ken o Boy???</strong></em></span><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFpJ3fiHaxAqf__b6eA-SJ8OarmlMkG_spm-PeBbUbiwL827Gt5HJENh0uwDzvHoTBG5O2_5AVTUKYUFcMCI1LtIGk4OW2N14XYTkCoicfbK320PszOEGGD_bBEMmgD1JQ61ihIXCg2-k/s1600-h/Pamela_Anderson_Lee_01.jpg"></a>Miquelhttp://www.blogger.com/profile/03478502919402288577noreply@blogger.com8