dijous, 16 de setembre del 2010

de nafres i fel·lacions... 37 coming soon

-
De fa un temps que les meves paranoies només es plasmen en forma de pseudopoema... estic perdent facultats!!! (això es l'edat, encara que enguany no hi haurà el terratrèmol que hi va haver -feu clic- l'any passat). Aquí en van dues, tretes d'algun rebost de ca meva.

L'un, el primer, un poc d'alegria, ara que els dies es fan més curts i més grisos. No apte per a menors. Allunyau-los!!!. Dos rombes.

L'altre, de dins sa sang... Succeeix que de vegades no qualsevol bena estronca una nafra coenta.


(NOTA: l'acces a aquesta pàgina des de facebook es retringit, i només certes persones hi poden accedir)


69

Tanca els ulls i sent…

Figa adolescent lliure de pilositats
Humitat amagada entre plecs gustosos
Llengua exploradora que recerca tot racó

Clou la boca i xucla…

Pebre vermell de venetes inflades
Puja i baixa, rítmica, la teva boca
Untant-ne de saliva tot el fruit

Toca’m el cuir, de pollastre plomat…

Revinglades mútues que ens ho enrampen tot
Singlotades de brou pecaminós
Que ens engolim com a afamats

Enviem-nos l’essència més nostra…

Escolta les darreres espetegades làcties
I mira’m la nineta dels ulls, mai serà tan grossa
I mira’m els llavis dient T’estim, mai seran tan gruixuts.



dolça llaga

Ets una llaga que del tot mai es vol tancar
Quan en lluna nova temperes la teva coentor
Ingenu jo, tenc fe d’haver-me curat
I quan de sobte perversa et tornes a badar
Talment un pebre de cirereta tornes a fiblar

No hi ha benes en el poblat
per estroncar la sang que raja del teu tall
Ja n’he cercades i no n’he trobat,
cutícules primes que ma pell no percep
Que només tu pots cloure aquest esquerdat



-