dimarts, 15 de juny del 2010

sant jordi, amb retràs


Fa uns mesos algú me va demanar que li expliques que entenia jo per amor. Li vaig dir que allò era impossible d’explicar. Que l’amor no s’explica, hi es i punt. Que es intangible i indefinible. Que es com la fe. Però bé, donat el dia que fa, i sabent tots com les condicions meteorològiques ens influeixen, m’he animat a explicar-ho, més o menys per escrit. La persona que m’ho va demanar segur que ho veurà, i els/les demés, res, que feia temps que tenia abandonat això del blog, i avui m’he animat. Res idò, bona tarda, people.


Enamorament (si t’ho explic una nit d’estiu)

Es una recopilació de lletades de felicitat en moments còmplices. Es així mateix un cúmul de necessitats urgents sota perill de caure mort si no s’acompleixen aviat. Un descobridor d’orgulls i de gelosies mai sospitades. I un feix ben fermat d’èpoques de no servir per a res. Es allò que, si acaba com als contes, pots seguir-ne la definició més avall, a Amor que ha endolcit. Pastilla addictiva de felicitat (preneu-la sols sota prescripció).

Enamorament (si t’ho explic en dia de núvols)

Es el producte de frustracions. De llàgrimes vives que fabriquen torrents salats damunt les galtes. D’excursions de l’ego cap a l’abisme. Es allò que, si no acaba com als contes, t’entaferra tal bufetada que després se’n va inexorablement al poal dels fems pels segles dels segles. Malaltís.

Amor que ha endolcit

Es veure la vida com una successió de records. De records de dies fetitxe que voldríem conservar en pols en un potet petit guardat dins el comodí, per olorar-los de tant en tant. Son ànsies de tornar enrere, reviure el que es va viure, volent ser incrèduls respecte a allò ben sabut de ‘segones parts mai foren bones’.


Amor que ha espinat

Es un sembrat de penediments. De penedir-nos de no haver-li dit a Ella aquella paraula que volíem dir-li. O es un sembrat de malediccions. De maleir-nos de no haver tingut por de xiuxiuejar a cau d’oïda allò que tanmateix li havíem de xiuxiuejar. Si, potser es un feix de reprimendes per haver tingut tants collons i haver-se concagat quan encara hi havia temps de fer-ho.


Amor (fer l’)

A prop. Olor. Ensumar. Pell. Gemec. Fluix. Fort. Intens. Xiuxiueig. Orella. Llavi. Cabell. Humit. Còmplice. Pell. Brusc. Braços. Cos. A prop. Tocar-se. Dents. Suau. Fusionar-se. Ser un. En vull mes. Erecte. Banyada. Fusió. Volcà. No te’n vagis... Assossec,... Es tard. Surt el sol. Entra un raig de llum. Es sent el cantar de les caderneres. Farà un bon dia...


Amor (fer l’)

Repetim?


Viure

Es lluitar constantment contra els elements, i posar-los de la teva part, o en contra teva. Es esquivar les putejades, i seguir el camí com si no hagués succeït res.


Saber viure

Es saber posar-te els elements de la teva part. Es anar amb els elements, i no contra ells.


Conserv dins el comodí un potet petit de records en pols.
En obrir-lo surt l’essència dolça de moments fetitxe
O potser la pudor a ranci de quan cau la llàgrima viva.


Miquel