dimarts, 1 de gener del 2008

Que regalareu: una Barbie o una Bratz??? Bratz - Barbie: l'eterna rivalitat per ser la nena més desitjada...

Físic

Barbie: Si fos una dona de carn i ossos faria 1,70 d’alçada, pesaria uns 45 quilos, i les seves mides serien 99-55-85… Totes les barbies son rosses i amb els ulls blaus i amb somriure profident. Seria sospitosa d’haver-se operat els pits, i encara que fregui l’anorèxia, els tíos dirien que està bona (bé, i per les ties també, que ja sabem que les ties heterosexuals si que mireu les altres, amb ràbia, enveja, pena, complicitat, o indiferència: coses de dones).


Bratz: Les pepes Bratz tenen el cap hipertròfic i son extremadament primes. Hi ha molts tipus de pepes Bratz, amb diferents físics. N’hi ha de mulates (d’estètica rastra), de negres (com la Naomi Campbell), i sobretot, de hyppie-pijas. Inclús algunes d’estètica lleugerament gòtica. Son tan multiètniques que fins i tot en algunes botigues podeu trobar Bratz amb trets orientals.

Roba i complements

Barbie: La roba que porta la podríem trobar perfectament a la secció de dones d’El Corte Inglés d’avingudes o de jaume III. Barbie (la de Mattel també) ha omplert l’armari de roba de Versace, Dior i Adolfo Domínguez. Es tota una senyora en el vestir, elegantíssima i sofisticada, excepte quan li pega la neura de posar-se tota color rosa, que sembla més un pastís que una noia. Sempre porta sabates de taló. Si la Barbie de Mattel existís (barbies ja n’hi ha, de carn i ossos, però no son la de Mattel) seria una maniàtica del color rosa, i aniria cada tres dies a la ‘pelu’ i a la esteticienne. Sempre depiladíssima i semblant que acaba de sortir de la dutxa.

Bratz: El color amb el que s’identifiquen es el negre. També van a la moda, però amb un estil urbà: texans, plataformes, minifaldilles i samarretes diminutes. Les Bratz compren la roba a Bershka, a Mango, o a Zara, encara que les d’estètica més alternativa freqüenten Passatiempos (en un carreró baixant de Jaume II cap a Es Born). Porten sabatilles d’esport i, l’estiu, xancles menorquines. Solen mostrar el llombrígol i, algunes, el tanguita.

El novio de Barbie i els novios de les Bratz

Barbie: El novio de la Barbie es en Ken, d’abdominals ben marcats, i amb els cabells que semblen de plàstic de tan engominats que els du. Sol anar amb ‘traje i corbata’, excepte els dissabtes i diumenges que porta un polo Laccoste o Burberris i ulleres de sol. En la vida real, Ken hauria fet un MBA a ESADE i ara seria un alt directiu d’una empresa multinacional, i segurament seria afiliat al PP (i coneixeria personalment en Jaume Matas i n’Eduardo Zaplana, als que hauria fet algun favor i demanat algun altre). En Ken portaria un BMW esportiu o, si es casés amb la Barbie i tinguessin molts fills, compraria un 4x4 d’uns quants milions. Va al gimnàs amb la Barbie, o a jugar a golf amb algun exconseller del PP. La Barbie està boja perduda pel Ken.

Bratz: Els novios de les Bratz son els Boys. Son nois d’estètica menys cuidada, a vegades fins i tot grunge, amb els texans estripats, sovint amb cabells llargs i despentinats, i barba de quatre dies (a lo Mickey Rourke quan encara estava un poc 'decent' físicament). Alguns no son grunge i tenen un look a lo James Dean o Marlon Brando. Son idealistes i han estudiat història, biologia, magisteri, o literatura, per vocació, i mentre treballaven les nits dels dissabtes al pub del seu cosí o donaven classes particulars esperant lligar-se les adolescents a les que "instruien". Porten una moto custom o un cotxe de mileurista, d’acord amb la seva nòmina. Prefereixen jugar a futbol o anar a correr, estalviant-se la quota mensual de gimnàs. Es connecten a Internet mirant de robar freqüència del wifi del veïnat, i viuen en pisos de lloguer o compartits (i sempre tenen els veïnats emprenyats que els acusen de fer massa renou o tenir la musica alta). Les Bratz son més independents sentimentalment que la Barbie i, tot i que estan enamorades dels seus nois, no perden el cap ni el tenen idealitzat. Si s’és gelós, es un suplici sortir amb una Bratz.

La seva (eterna) joventut:

Barbie: Barbie va debutar el 9 de març de 1959 en una tenda de joguines americana. Previament fou l'estrella d'una fira de la joguina (Barbie ha nascut per ser sempre l'estrella, la més mirada i admirada). Va nèixer de la ma de Mattel. La Barbie de Mallorca va anar al col·legi de monges de La Misericòrdia de Palma, i en acabar les classes anava a classes extraescolars de piano i a catequesi. No obstant, això no li va impedir d’aprendre a dur minifaldilles, les quals porta amb tota la comoditat del Món (sempre de color rosa, evidentment): diuen que sol passar això, amb les que surten d’un col·legi de monges. Les noves Barbie, al cole, volen ser les madones de l'institut, les que marquen la pauta i estil, les més desitjades pels nois, i sempre es barallen amb les Bratz.

Bratz: Son més jovenetes: van nèixer a la fira de la joguina de New York del 2001, de la ma de MGA Entertainment. Les Bratz van anar a un col·legi públic sempre. Allà van aprendre a liar porrets i a ser ‘radicals’ (duien les carpetes plenes de ferratines amb missatges nacionalistes o ecologistes). Després, a la universitat es van tornar més pijes. Volien ser hyppies, però acabaven sent pijes. Això si, s’ompliren el cos de piercings (algunes en els llocs més inversemblants de l’anatomia), van canviar de novio cada tres mesos, es van fer rastres al cabell, fumaven d'amagat en els banys de l'institut, practicaven sexe en els banys de les discoteques o en el cotxe, van acabar follant amb algun professor seu, i van patir una renyada forta dels pares aproximadament cada dos dies.

Estil de vida:

Barbie: La Barbie es mestressa de casa (‘sus labores’, diu ella). Encara que va estudiar dret en una universitat catòlica del nord d’Espanya, els papas sempre l’han mantinguda i ara es en Ken qui ho fa. No cal dir que si Barbie existís seria una addicta al gimnàs del Mega Sport. Jugaria a pàdel cada dia i coneixeria a Rafel Nadal (o cal dir Rafael???) i a Severiano Ballesteros, que serien els seus ídols. La Barbie es políticament correcta, de dretes, i catòlica practicant. Condueix un Corbette descapotable (rosa, òbviament). Hi ha un Nissan Micra rosa en el mercat (de veritat, vegeu foto).

Bratz: Les Bratz son atrevides, rebels, outsiders. Inestables i d’humor canviant. No son angelets i ho saben, però els agrada. Bratz significa literalment ‘mocoses’. I es que ho son. Son encara post-adolescents. Treballen a tendes de roba del centre històric de Palma, de cambreres a qualsevol pub, o de gogos en alguna discoteca, depenent del seu estil. S’apunten al gimnàs o a la piscina i hi van dos dies, perquè després els fa peresa. No coneixen personalment cap famós, però si poguessin s’enrotllarien amb Mickey Rourke quan va sense afaitar (el Tom Cruise guapo, net i polit el deixen per la Barbie). Les Bratz son d’esquerres, atees, ecologistes, i feministes. No tenen cotxe (les porten els seus novios, els Boys, que solen tenir jeeps o cotxes tipus Suzuki; o van en bus, tren i metro -quan no està inundat-).

La familia:

Barbie: Barbie viu en mansions i cases amb jardí de gespa a davant, a La Bonanova o a Gènova. La Barbie i el Ken van de vacances a esquiar a Andorra (al gener) i a les platges de Honolulu (l’agost). Tot perquè la senyoreta Barbie llueixi bronzejat i bikini o trikini. Els nens van a escola a San Cayetano o al British College de Cala Major. Son pare els acompanya els matins, quan va cap a la feina (a les oficines que la seva empresa té al ParcBIT) amb el seu BMW. Quan acaben sa mare es la que els va a cercar, en tornar del gimnàs, amb el seu Corvette descapotable. Tots els diumenges van a missa, com a bons membres de l’Opus. Volen que els seus fills estudiïn d’advocat o de metge.

Bratz: Les Bratz viuen a pisos llogats enmig de la capital, per l’Eixample. Son pisos petits (50 metres) que decoren i moblen amb objectes comprats a ‘Natura’ i mobles d’IKEA. Algunes viuen en pis compartit, tot i ja no ser estudiants. No van molt de vacances perquè tenen salaris de mileuristes, i si hi van, solen ser escapadetes de cap de setmana a alguna ciutat que encara no han visitat. No cal dir que les Bratz no tenen ni volen criatures, al manco per ara. Tanmateix, si tinguessin parella estable i la vida resolta (casa, feina fixa,...) sovint els assaltaria la temptació d’adoptar una neneta xineta.

El seu temps lliure:

Barbie: L'estiu Barbie va a la platja o a la piscina de la seva mansió, i l'hivern va a esquiar. La rossa llegeix Hola, Lecturas i revistes en les que apareix sovint Isabel Preysler, la seva icona femenina d’elegància i saber estar. Amb el Ken van a sopar al restaurant de l’Hotel Mardavall (cinc estrelles, a Portals Nous). Sovint van a l’òpera i tenen un vip de l’Auditorium del Passeig Marítim. Estan subscrits al diari El Mundo, el qual reben cada dia a casa.

Bratz: Les mocoses en canvi, llegirien Cosmopolitan, i el seu estil pren molts aspectes d’Esther Cañadas o de Kate Moss, encara que això depen molt de la Bratz en concret de la que estiguem parlant. Soparien a S’Esponja (entre jaume III i la fundació ‘sa nostra’) i anirien de concerts i de baretos. Totes tindrien sempre el fancine del Youthing a ma i, no cal dir que, naturalment, adorarien el canal de l’MTV. Llegeixen el pronòstic de l’horòscop cada vegada que en troben un en algun diari o revista, sempre començant per l’apartat d’amor, i sorprenentment (o no) també analitzen profundament el del tio que es volen enrotllar.

Els seus somnis pel 2008:

Barbie: Conèixer i convidar a sopar Isabel Preysler. Que en Jaume Mates torni a la política i es presenti de nou com a candidat a president de les Illes Balears. Ser l’enveja de totes les altres dones del Món. Continuar sent la més guapa sempre. Continuar sent una princesa rosa i rossa. Ser més carimàstica que les Bratz. Ser més famosa. Que l'estimin més que a les altres. Poder continuar fardant i estufant.

Bratz: Ser com Natalie Portmann a ‘Closer’. Trobar un novio nou (sempre estan igual), ja que a l'actual ara ja només l'estimen com a amic, i diuen que no es mereix una desequilibrada com elles. Ser desitjada pels tios que ella vol. Canviar de look i posar-se el pel d’un altra color (vermell o blau). Fer-se més piercings. Putejar la Barbie. Tirar ous a sa cara d'una diana amb cara de Barbie. Continuar sent innocent i pícara.



Barbies i Bratzs reals:

Barbie: la nostra Barbie més universal es Judith Mascó; madura mentalment, que ha sabut dur bé la seva fama sense que li puji al cap; guapa, guapíssima; rossa, com no podía ser d'una altra manera (les Barbies autèntiques han de ser rosses!!!); amb un marit gens gelós i tres precioses criatures; esquia l'hivern i estiuetja a Menorca; només li cal ser del PP, cosa que no crec. Judith es una Barbie que cau bé, sofisticada, elegant, culta. En l'altra costat, i més vikinga que nostra, hi ha la Claudia Schiffer: compleix absolutament tots els requisits (inclòs ser amiga del PP: el govern del PP l'emprava per promocionar ses illes). Es una Barbie de plàstic i sense personalitat (basta observar-la un poc). Ara bé, la Barbie de Mattel per excel·lència, la princesa de tots, la que encaixava amb la imatge que volia vendre Mattel, era Diana de Gal·les. Òbviament.


Ho tenen embullat: Pamela Anderson i Paris Hilton son Barbies que han sortit deficients: Pamela Anderson té un cos de pepa de plàstic inflable (d'aquestes que venen als sex-shops) però no té cap elegància ni una: es un troç de carn, res més; Paris Hilton va nèixer princesa que no ha sabut dur bé allò de ser rica i a la pubertat es va tornar un 'putón verbenero'. Nicole Kidmann es una altra noia que podria ser Barbie però que no n'acaba de saber. La Britney Spears va nèixer Bratz (encara que no ho sap) i va voler ser Barbie (això sí, sense privar-se de res: ha acabat com tots sabeu).


Bratz: Es impossible donar referències de Bratzs sense caure en tòpics, donat la seva diversitat d'estils (desde pseudo-pijes fins a grunge, passant per heavies, gòtiques, rockers,...). Potser Jennifer Aniston en la peli "Y entonces llegó ella" (2004) seria una bona Bratz. Hi ha una peli de l'any passat sobre Bratzs, Bratz: The movie, on les podeu veure en la seva salsa.




+ info:

web de Barbie: http://es.barbie.com/

web de Bratz: http://www.bratz.com/es/

web de la comèdia Bratz: The Movie: http://www.bratzlapelicula.com/

Regalant, eduques. I tu, doncs, que regalaries, a la neboda, Barbie o Bratz??? O cap de les dues, o totes dues???

I tu que ets??? Et sents Barbie o Bratz??? Et sents Ken o Boy???






8 comentaris:

Anònim ha dit...

No he vist la peli, però segur que soc una Bratz jajajaja, encara que ara em diguis que me tornat massa "modosita", petons i avisa quan tornis a barna. i parlem d'això ;P

Sònia ha dit...

Per sort, mai m´he sentit identificada amb les barbies ni amb les bratz (sortosament, perquè cap de les dues nines es podria mantenir dreta si fossin de tamany real..pesarien massa poc) En tot cas, jo seria la bratz indie que col.lecciona discos i ve amb accesoris com un ipod i una motxilla festivalera amb doble fons per poder ficar alcohol al primavera sound...un petonarro

Poliédrica ha dit...

Jo em quedo amb ella, la de sempre. Dies millors, dies pitjors. I qui no?

Vinc a ¿parlar? d'utopies i tòpics, ja que sense diàleg tornaríem als monos, i m'agrada caminar dreta.

apa!

(Söc del demà.cat i arribo per curiositat, com a tot)

Decalferro ha dit...

Ai miquelet nostro...., quines noches de sang enverinada, de parpella clucada i de poro dilatat.

He vist la pel.licula aquesta que comentes "Bratz the movie". Ignoro les possibles lessions mentals que pot haver-me ocasionat, l'únic que puc asegurar-te, es que la ingesta de tals productes - enallaunats - proporcionen una desconexió quasi total dels procesos psinàptics superiors, deixant tant sols en funcionament els elementals ( respiratori, circulatori i poca cosa mes). M'atreviría a afirmar que el sistema sensorial en resta parcialment bloquejat; aquí podriem plantejar amb la vostra parella - ocasional o espontània - certes proves de camp tals com la pessigada o la incisió de l'agulla, previament cauteritzada, no és òbviament assenyat que l'objecte o individu de camp, sigui un mateix).

En tot cas per aquells aventurers que vulguin disminuir la càrrega psinàptica que suporten, es un pel.licula recomanable, tant sols comparable amb "babe el porquet valent", entre moltes altres joies de la filmografía americana.

Para "noies" a part, no sé pas que en diria un (para) "noi X" de tot plegat i sobretot d'aquest joc tant distret que el l'EGO .

Julia Sanz ha dit...

madre mia chicooo...qué diserción mas detalladaaaa....
yo soy de la barbie godita, aquella de la publi de The Body Shop, te acuerdas?

;)

bs

Mr Blogger ha dit...

Más sobre la vida (privada) de barbie con ken...

http://pruebameblogger.blogspot.com/2007/10/ken-ex-barbie-se-confiesa.html

இலை Bohemia இலை ha dit...

Wow, pues si que has sabido estirar el tema Bratz versus Barbie...Yo soy de la generación de la Nancy, que estaba un poco más proporcionada y me hizo pasar de pequeña muy buenos ratos...

Saludos y gracias por pasar por mi blog...Interesante el tuyo, si señor...

La de Santiago ha dit...

No arribo al metro seixanta, per proporció seria una Polly Pocket amb pits de Barbie. De fet, de petita jo tenia un gos barbiefàgic, és a dir, se'm menjava les Barbies, així que totes eren manques, bòrnies o coixes. Eren Barbies Acción Mutante.