.
Tothom es pensava que no seria res. Que en dos dies ho hauria curat. Però no. El virus del passat 20 de novembre, un virus molt virulent, color blau, que ataca tot allò de la terra i de l’esperit, va afectar de manera greu la salut de l’habitant més mític de les coves de baix del Puig de Reig.
En Gustavo, el metge de Ciudad Real que el va atendre a l’Hospital Comarcal d’Inca, ja ho va dir. “Serà greu”, foren les seves paraules. Això era el dilluns 21 de novembre, el dia després de l’explosió (previsible) del brot víric. Tres membres de la Prohomonia dels Donants de Suc l’havien hagut de dur escapats a urgències. Un d’ells havia anat a visitar-lo a sa cova del Puig de Reig el diumenge vespre i l’havia trobat molt fotut, i per això decidí passar la nit allà, i el dia després demanà ajuda a la Prohomonia per dur-lo a veure en Gustavo.
Però després, amb els dies, li va espassar un poc. I tothom, absolutament tothom, pensà que ‘no seria res’ i que els efectes del virus blau acabarien desapareixent. El període d’incubació hauria estat curt, però també la durada de la simptomatologia.
Tanmateix, ahir de matinada, li va tornar pegar de tot. Tenia una diarrea enorme, i devers la una i un poc de sa nit va rebentar en pets i merda, i tot va tremolar. El renou dels pets i la tremolor que aquests provocaren es sentí fins i tot a Sant Joan. Pel tremolor que arribà a Sineu, l’estàtua de Jaume II va perdre totes les barres de l’escut: ni tres ni quatre, cap ni una en té ara.
A Sa Plaça de Sineu (aquella que serveix com a pàrquing públic del poble i on es serveix Cafè amb Llet Repsol –és aquell que es pren amb un cert toc de fum de carburant–) ahir matí no es xerrava de res més. El Barrufet Tomeu, mentre s’empassolava un bon rebentat de cassalla Tres Caires, digué que la nit anterior es va aprofitar bé dels petarros del Muc. Per tothom és sabut que ses banyes del Muc no son de bromes. Tothom sap que sa Muca arria polvos amb tot allò que es mou i té forma fàl·lica. Idò sa Muca i el Barrufet Tomeu en aquelles hores arriaven un ‘bolero’ davall d’una mata de per devers Son Pastereta. I al Barrufet, que estava molt molt cansat, li va anar com l’anell al dit: amb el tremolor que venia del Puig de Reig ni tan sols s’havia de moure (sa Muca pensava vaja membre que té el Barrufet aquest, quines vibracions, sembla que li han endollat un compressor dins el cul).
Bé, resumint, el fet és que el nostro Muc està ben fotudet. I no només per ses banyes que li arria sa nimfòmana aquella, sa Muca, que tot lo dia va amb ses mames defora (basta veure-la dia 14 d’agost, cada any, patrona major a Sineu, tot lo dia amb el pitam a l’aire). No, no només per això. Està ben fotut pel virus blau aquell del 20 de novembre. Esperem que ho curi aviat.
Si sentiu cap tremolor del trespol aquests dies, no ho dubteu: es que el Muc ha tornat esclatar en diarrea i pets!!!.
En Gustavo, el metge de Ciudad Real que el va atendre a l’Hospital Comarcal d’Inca, ja ho va dir. “Serà greu”, foren les seves paraules. Això era el dilluns 21 de novembre, el dia després de l’explosió (previsible) del brot víric. Tres membres de la Prohomonia dels Donants de Suc l’havien hagut de dur escapats a urgències. Un d’ells havia anat a visitar-lo a sa cova del Puig de Reig el diumenge vespre i l’havia trobat molt fotut, i per això decidí passar la nit allà, i el dia després demanà ajuda a la Prohomonia per dur-lo a veure en Gustavo.
Però després, amb els dies, li va espassar un poc. I tothom, absolutament tothom, pensà que ‘no seria res’ i que els efectes del virus blau acabarien desapareixent. El període d’incubació hauria estat curt, però també la durada de la simptomatologia.
Tanmateix, ahir de matinada, li va tornar pegar de tot. Tenia una diarrea enorme, i devers la una i un poc de sa nit va rebentar en pets i merda, i tot va tremolar. El renou dels pets i la tremolor que aquests provocaren es sentí fins i tot a Sant Joan. Pel tremolor que arribà a Sineu, l’estàtua de Jaume II va perdre totes les barres de l’escut: ni tres ni quatre, cap ni una en té ara.
A Sa Plaça de Sineu (aquella que serveix com a pàrquing públic del poble i on es serveix Cafè amb Llet Repsol –és aquell que es pren amb un cert toc de fum de carburant–) ahir matí no es xerrava de res més. El Barrufet Tomeu, mentre s’empassolava un bon rebentat de cassalla Tres Caires, digué que la nit anterior es va aprofitar bé dels petarros del Muc. Per tothom és sabut que ses banyes del Muc no son de bromes. Tothom sap que sa Muca arria polvos amb tot allò que es mou i té forma fàl·lica. Idò sa Muca i el Barrufet Tomeu en aquelles hores arriaven un ‘bolero’ davall d’una mata de per devers Son Pastereta. I al Barrufet, que estava molt molt cansat, li va anar com l’anell al dit: amb el tremolor que venia del Puig de Reig ni tan sols s’havia de moure (sa Muca pensava vaja membre que té el Barrufet aquest, quines vibracions, sembla que li han endollat un compressor dins el cul).
Bé, resumint, el fet és que el nostro Muc està ben fotudet. I no només per ses banyes que li arria sa nimfòmana aquella, sa Muca, que tot lo dia va amb ses mames defora (basta veure-la dia 14 d’agost, cada any, patrona major a Sineu, tot lo dia amb el pitam a l’aire). No, no només per això. Està ben fotut pel virus blau aquell del 20 de novembre. Esperem que ho curi aviat.
Si sentiu cap tremolor del trespol aquests dies, no ho dubteu: es que el Muc ha tornat esclatar en diarrea i pets!!!.
.