divendres, 21 de març de 2008

Variat de Paranoïes diverses sense connexió: feminisme, felacions polítiques, i cartells publicitaris... i al final, una llepadeta de mel

Darrerament he anat molt ocupat i poc inspirat, a part de que aquest mes he estat només una setmana a Mallorca, i no m’ha retut escriure. Disculpeu-me, els xafarders que espereu impacients les meves (para)noies, I, especialment, disculpeu-me les meves ‘fans’ virtuals o reals, jejeje...

Vaig dir que procuraria escriure els dies de ressaca. Potser perquè el dia anterior a una ressaca ha d’haver estat necessàriament un dia inspirador. Doncs no. Es Divendres Sant a la tarda. I no es que ahir fos massa encisador, a pesar de la ressaca que porto. El Dijous Sant d’enguany no passarà precisament a la meva història de les grans nits. Beure, gastar, i no lligar ni els cordons de les sabates (perquè no duien cordons). Si parlem de sexe, ahir això era quasi una utopia. La ressaca degué ser culpa dels xupets de Jägermeister.

A pesar de que la nit d’ahir no fos especialment encisadora, compliré el propòsit d’escriure avui, dia de ressaca. Total, per la tele només donen pel·lícules de romans, de Moisses, del bon Jesús, de l’arca de Noé, i dels egipcis, com cada any per aquestes dates (es com per Nadal amb les pelis del Pare Noel o de Disney).



Sense comentaris

(les dones no som objectes decoratius)

Hi ha cap comentari a fer???

Mamades en eleccions

En les properes eleccions municipals de Sineu hi haurà un nou partit, del que encara no es coneix el nom. I ja comença a fer feina. De fet, estan cercant la que ha de ser la cap de llista.

La ideologia del partit serà bastant alternativa, i la base del seu discurs serà la promoció de l’amor i el sexe, al vell estil hippye.

Si ets tia i estàs interessada en anar primera de files, cerquen una noia jove (20 – 30 anys), que estigui bastant bona, i que estigui disposada a fer un mínim de 150 mamades. I es que, durant la campanya, aquest nou partit està disposat a anar per tot Sineu, casa per casa, porta per porta, oferint als mascles de la casa una mamada d’uns 10 minuts totalment gratuïta. Una vegada realitzada la mamada, la noia lliurarà personalment les paperetes de vot a qui ha complagut. Ja no saben que han de fer per promocionar-se!!!

Ara bé, el que vol fer aquest partit sineuer no es res nou. Es copiat. Deixant el catxondeo i la broma, hi ha hagut en altres llocs candidatures polítiques que oferien mamades a tutiplen.

El partit belga NEE va fer el mateix, en les passades eleccions al senat. La seva líder, Tania Dervaux, va anar més lluny i va oferir no 150 fel·lacions, sinó 40.000. Tania era una estudiant de màrqueting de 24 anyets. La seva web aconseguí més visites que les webs de qualsevol dels altres partits tradicionals. Podeu llegir la noticia fent clic aquí.


I si recordeu, Cicciolina, el nom artístic de la conilleta italiana Ilona Staller, actriu eròtica que sempre portava un osset de pelutxo amb ella, també es va presentar a les eleccions parlamentaries i quan assistia als mítings es baixava el jersei per mostrar les tetes al públic i després es deixava tocar i ficar ma per qui volgués.

I es que es veu que els partits tradicionals no en sabem. Vistos els resultats, i vist el passotisme dels joves cap a tot allò polític, alguna cosa s’haurà de fer. Ja es poden anar preparant Esquerra i Sineuers Independents, per oferir als electors quelcom més suggestiu. Al manco pels tios.



Publicitat impactant


No m'importaria practicar lo de la foto amb El Cordobés... Per exemple enmig de Sa Plaça de Sineu... algú s'apunta???


Tornar grans ens fa perdre el cor i jo no vull

En aquest bloc dono una imatge. Potser es una imatge que ara he triat, perque ara vull que tengueu aquesta imatge. Ho se i ho sabeu.

Fa uns anys tenia èpoques d’aquelles en que em podia tornar veritablement boig per una nina, estimar algú fins al punt que trencar em suposava un greu col·lapse emocional de mesos de durada (encara que jo tot normalment ho porto bastant intern i exterioritzo poc), o fins i tot escriure coses com aquestes (fes clic).

Quan ara ho miro, m’adono que he canviat moltíssim. M'adono de les beneïtures que som capaços de fer. I de com de tontets semblam quan ens ho mirem des de la llunyania del temps.

Com lo de les hormones, quan parlava de Sant Valentí el mes passat, tot torna ser qüestió de biologia (potser es que tinc massa deformació professional). A mesura que ens feim grans, ens tornem més pragmàtics i menys utòpics, més racionals que espirituals, usem més el cervell que el cor. Es com la diferència entre un moixet jove i juganer (com la gateta del meu jardí de Palma) i un moix vell i malsofert.

Hi ha persones a les que veus (i vols) somniadores, utòpiques, que es tornen boges per algú (encara que sigui uns mesos), que assaboreixen els petits detalls de la vida, que somnien petaneres tot el dia, i que volen arreglar l'univers. Fa uns anys renyava a les que, sent així, utòpiques, romàntiques, especials, es començaven a fer grans i a tornar-se com totes les demés. Ara no se si m’hauré d’aplicar la mateixa renyada a jo mateix.

L’altra dia vaig rebre una trucada d’una de les grans protagonistes emocionals de la meva vida. Em va cridar perquè si. Perquè li feia ganes, me va dir. Fa un temps aquesta trucada m’hagués deixat destroçat. En canvi ara, no me va deixar empremta més enllà de les dues o tres hores posteriors. Me va contar sa vida, la d’ella i el marit, i la de la petita criatura que varen tenir no fa molt, i les classes d’economia que ara donava a no se quin institut, i sa seva sogra que no se que, i la seva germana que no se on, i no se que més. I vaig descobrir que a ella, això de fer-se grans li havia afectat molt més...

...I em vaig adonar que jo encara conservava un pessic d’aquell esperit romàntic i sensible del que vos he parlat abans. Però que ella ja l’havia perdut totalment, com toca ser, segons la pura biologia.

Mirau-lo, l’èxit biològic: que ella (quatre anys més jove) ja té descendència i jo encara no. Que ella ha transmès els seus gens, que es l’objectiu final del sexe, i jo potser no ho faci mai. Que ella ja emprava molt el cervell i jo encara massa el cor. Així li vaig dir i així ho escric. O no, nina???.

Que tengueu bona setmana de penitència, jejeje...


Ni contigo ni sin ti, contigo porque me matas, sin ti porque me muero...
(copla popular castellana)

...y matarme contigo si te mueres, y morirme contigo si te matas, porque el amor cuando no muere mata, porque amores que matan nunca mueren...
(Joaquín Sabina)


1 comentari:

Decalferro ha dit...

Fa un parell d'anys - mallorquins - un professor dèia que el sexe era la trampa que havia possat la natura per asegurar-ne la perpetuitat.

Fa poc llegia un llibre groller - per provocador - que afirmaba el creixent nivell d'imbecilitat de la humanitat i atisbaba la fi de la intel.ligència en el planeta - per perillosa. Si qualque inconscient en vol saber el títol que el pregunti.

Qui es més culpable, el judici, el jutge o el jutjat. Vita breve ! vivere secundum natura.