divendres, 9 de juliol de 2010

bugadejant calaixos sineuers... compareix Eros....


Bugadejant per coses meves que encara tenc per Sineu, dins de llibres antics m’he trobat fulls escrits a ma, quasi grocs pel pas del temps, i he retrobat al mateix temps part de la meva essència de fa un grapadet d’anys… M’ha agradat!!!


Recordes, quan Eros ens va deixar?

Recordes aquella tremolor
de la primera vegada que ens besarem
en aquella caleta rocosa
quan el Sol ja era a dormir?

Recordes les meves cartes
declarant el meu amor
com si et volgués convèncer
d’allò que tanmateix ja sabies?

Recordes els esclafits de rialles
darrera dels vidres entelats pel baf i la calentor
quan dins d’aquell cotxe cap postura era còmode
per pujar a l’olimp dels sentits?

Recordes aquella il.lusió
de quan fèiem plans de futur
com els arquitectes de somnis
fan amb les fantasies estel.lars?

Recordes aquells calfreds
de quan ens abraçàvem
i ens envaïa el silenci
amb els ulls clucs?

Recordes quan et vaig dir
que tot principi tenia un final
i que Eros deixaria de cuidar-nos
algun dia que ja ens coneguéssim massa?


Ara que no ens sent ningú...

Ara que no hi ha ningú
Serem confidents un de l’altre
I tu rient me picaràs l’ullet
I jo a cau d’orella te contaré secrets

Ara que hem apagat la tele
Ens mirarem massa d'aprop
I mentre tu em respiraràs l'alè
Jo et mossegaré els llavis

Ara que estem a les fosques
Començarem a jugar
Tu me tocaràs aquí
Jo te tocaré allà

Ara que el llençol ens tapa
Xiuxiuejarem fluixet com si algú ens pogués sentir
I tu me diràs coses que només me dius a mi
I jo te menjaré allò que només jo te se menjar

I quan tu no hi siguis o jo me'n vagi
Ens trobarem a faltar i ens sentirem buïts
Que només tu acluques els ulls quan beses
Que només jo se abraçar-te en silenci