dilluns, 14 de març de 2011

supervivència en l'hostilitat: sigués una ovelleta blanca!!!

.
M’agradaria no sentir-me desgraciat per haver tingut sexe amb una noia tan guapa i tan buida. M’agradaria ‘maquinar’ les meves relacions, manipular sentiments, saber mentir, enterrar la sinceritat, i tenir ànsies boges de ser infidel.


INSTRUCCIONS DE SUPERVIVÈNCIA PER A ROMÀNTIQUES I PER A UTÒPICS

És la reflexió de sempre. Cada cert temps, reneix aquest dubte. Surt de dins i me fa tornar plantejar si jo i una guarda d’acòlits meus i de somniadores compulsives anem bé.

Me demano si no he nascut en una època històrica hostil per a la meva personalitat o caràcter. I ho he parlat amb aquestes altres persones, que crec que, en aquest sentit son iguals que jo, i més o menys creuen el mateix. Altres, fora d’aquest meu món, em diran egocèntric, narcisista, romàntic, o fins i tot il•lús.

No parlo de crisi econòmica, si això pensàveu quan heu llegit lo d’època històrica hostil. Parlo de crisi de valors, si. Però tampoc tant. Parlo més de crisi d’il•lusió, de crisi participativa, de crisi en l’autoestima col•lectiva, de crisi en la seguretat d’un mateix, etc. Parlo de vides molt fàcils, que sovint envejo. Parlo de no tenir cap problema ni un si ets suficientment influenciable com per ser una ovella més de la guarda, et deixes portar, i no t’has aturat mai a pensar amb criteri propi.

Ara fa dues o tres setmanes que li torno donar voltes, i plas!!!, tornen els dubtes existencials. Viuria millor, jo, sense pensar? Estaria millor amb mi mateix, si no volgués canviar el món? No me puc conformar, jo, en ser una ovella més de la guarda, sense liderar res, sense destacar les meves creences, sense creure que el món que jo penso és un món millor per a tothom, sense fer-me ‘palles mentals’, sense seguir pensant en una pel•lícula tres setmanes després d’haver-la vist, sense aplicar-me cada lletra de cada cançó que tingui un component poètic o sentimental implícit, sense cercar amors tan profunds pel que fa a la visió de la vida i de la manera de veure-la, sense etc., etc., etc...?

M’agradaria que els meus caps de setmana fossin sempre de sortir ‘a matar’, de gresca, de superficialitat, d’alcohol, i que, quan caigués un premi, el dia següent no me’n sentís culpable. I el dia després, amb un dia preciós, dormir tot lo dia: quina importància té, que faci bon dia?. M’agradaria abocar tota la meva (poca) creativitat al Facebook, com fa tanta gent, sense anar-me’n per les bardisses i sense “voler fer coses” pel bé del món, i sense tenir temptacions de publicar-hi enllaços com aquest. M’agradaria viure pendent de l’estètica de la vida, i no del seu interior. M’agradaria poder follar amb ties que només estan bones, i no tenir mai una conversa mínimament interessant amb elles, i així i tot, trobar-ho lo més natural del món (que, alerta, ho és!!!) i no sentir-me desgraciat per haver tingut sexe amb una noia tan guapa i tan buida. M’agradaria ‘maquinar’ les meves relacions, manipular sentiments, saber mentir, enterrar la sinceritat, i tenir ànsies boges de ser infidel amb mi mateix (existencialment). M’agradaria ser un ‘forofo’ d’aficions frívoles, i gaudir-ne; i també, m'agradaria voler una casa de sis habitacions, i saber molt de cotxes i motos, i cavil•lar sobre com treballar menys. I m’agradaria ser igualment feliç sense necessitar blogs, díngoles, obres culturals, esquerres, i altres herbes, i sense llegir un llibre primet en dos anys, i sense gastar-me cap euro darrera cap diari ni que sigui tendenciós, i mirant programes ‘basura’ per la tele.

M’encantaria.

Vos ho jur.

Voldria ser ovella, i ben blanca.

Els que ho sou, ovelles de la guarda, blanquetes i obedients, vos admir. No sé si sou més feliços, tampoc ho crec. Però sí crec que heu de menester poc. I de fet, és feliç qui ha de menester poc. I jo, repassant això que ara he escrit, me’n adono que he de menester molt. Dec ser un capritxós.

Com tu (si has llegit fins aquí).

pa negre

És de les que toca veure. Si et sents identificada amb el text d’abans, aquesta toca... Ja me contestaràs.



7 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo tambe vull ser ovella negre, i no xotet de cordeta o ca cossioler¡¡¡

Salut

Aina Sastre ha dit...

M'ha aradat molt el text que has escrit, però m'agradaria aclarar que aquestes anomenades "ovelles blanques" necessiten molt més del que dius, i molt més del que inclús elles mateixes volen. Al no tenir criteri d'elecció, la gent és influeciable fins el punt de tenir la necessitat d'adquirir tot allò que la nostra societat capitalista ens imposa (i no és poc)! Això cega cada vegada més a la gent... és un cercle viciós del què n'és molt difícil surtir (o això sembla).

Un gran text, de veres!

Un saludo cap a terres Sineueres ;)

Miquel ha dit...

Hola nina!!! Gràcies pel comentari. És que a vegades me rebenta veure tothom anant com a xotets de cordeta sense haver pensat res de res. Clar que no és tan senzill això, i que les ovelles blanques necessiten més del que escric, tot es metafòric o exagerat o frívol en el meu post, ben a posta. Venga guapa, i tu segueix amb el teu, que també ho fas molt bé. Besada. ;-P

Georgina :) ha dit...

http://recordsitextos.blogspot.com/


Seguiu-me, no us arrepentireu!

sua ha dit...

m'ha agradat l'escrit...
però un apunt!! jejejej
no hem considero una ovella, no tinc facebook, no m'agrada aparentar res que no sóc i fins i tot ni tinc tele a casa... però jo quan cau un premi no hem sento gens culpable t'ho asseguro jejejeeje som animals sexuals per naturalesa!!!!! a vegades no necessites pas estar enamorat per gaudir..només es tracta de fer un bé pel teu cos físic!! jejeej similar a quan vas al massatgista que gaudeixes sense amor..
salut noi

Laura

Nelly ha dit...

Has llegit la Insoportable levedad del ser, de Milan Kundera? Parla de la lleuresa de les ànimes que no s'adonen de res, que són felices xq són ignorants. Aquí està el dilema..ser feliç i ignorant o llegir poesia quan plou? ;)

Salut!

Anònim ha dit...

Felicitats pel teu blog! Sóc Carles Valls de Printcolor, impremta digital de llibres (http://www.printcolorweb.com) i com ens agrada el teu blog et regalem la impressió del teu llibre del blog gratis. Per a mes informació entra en aquesta página: http://www.printcolorweb.com/spa/item/exemple_promocional.html