dimecres, 2 de novembre de 2011

amor i sexe, des d’un punt de vista animal (o real). Dr Serigot dixit.

.



S’altre dia, sense fer-ne comptes, vaig poder veure ‘cartetes’ d’aquestes que envies quan estàs pels núvols respecte a una ‘cotorrita’, i me’n vaig adonar de quan temps feia que, per exemple, no actualitzava aquest blog. Bé, les cartetes eren de fa mil segles, però bé, igualment m’envaí aquella sensació d’enyorança i allò de dir... “que som de beneïtets quan esteim flipats” i “com n’és de bonic però com n’és d’ingenu tot allò”.

D’acord, posem-nos freds.






No és l’objectiu del blog, ser freds. Ja ho sabeu tots i, especialment, totes. Siguem realistes i sincers (ja sabeu que jo, sincer, si ho soc): el blog és un calaix per guardar-hi les meves paranoies, per publicar-hi algun poema o alguna beneitura, o per amollar-hi les meves dèries sentimentaloïdes. Amor i sexe són els #trendingtopics més habituals en aquest blog (ara que s’ha posat de moda això dels trendingtopics), o si ho voleu més senzill, les paraules clau o els temes amb més suquet per mullar. Per tant, sol ser calentet, aquest blog. Avui però, me vull posar fred.

Fred i... políticament incorrecte.



feminisme, ciència i amor

En la dècada dels 80 se solia creure que la major part del comportament era après i, per tant, modificable (per la societat, pels altres). Ara sabem tanmateix que gran part del nostre comportament ens ve predeterminat (per la naturalesa, pels padrins). Això no vol dir que estiguem sotmesos només als desitjos de la genètica/biologia: òbviament la psicologia hi té una part a dir, però el que vull dir és que en el cervell humà no tot ho és psicologia i, encara que podem escollir, les nostres decisions es solen basar en l’estructura primitiva / animal que conformen les nostres neurones i les nostres hormones.

Els al·lots i les al·lotes tenim diferents perspectives pel que fa a amor i sexe, senzillament perquè és ‘normal’ que sigui així. Encara que en la societat actual s’ha posat de moda (i és políticament correcte) dir que les dones i els homes cerquen el mateix en una relació, en el vostre interior sabeu que això no és cert.

Els animals tenen sexe per perpetuar l’espècie. La idea (inconscient) dels homes també és la de perpetuar els seus gens, la seva descendència. La idea de les dones, també. En Serigot, per exemple, algun dia voldrà que en el món hi hagi serigotets. Com ens ho fem, aleshores?





què volen les tíes i que volen els tíos?

En realitat res ha canviat d’ençà de fa milers d’anys. O d’ençà del nostre passat de simis. Només s’ha disfressat, s’ha camuflat, s’ha fet políticament correcte. Els homes es senten atrets pels signes denotatius de fertilitat, bellesa i joventut, mentre les dones es senten atretes pels signes denotatius de fortalesa, independència, poder i compromís. I això és ben ‘normal’: els homes ‘cerquen’ inconscientment dones més joves (per això va sorgir fa dècades i ‘inconscientment’ la moda de depilar-se, per semblar més ‘nenes’), dones molt femenines i amb un cert cos (lo d’”estar bones” no es cap tonteria: els malucs més amples que la cintura denoten que la noïa tindrà capacitat per dur-hi un fetus, i les mametes dretes i turgents denoten capacitat per amamantar les cries). Les dones es senten atretes ‘inconscientment’ per unes bones espatlles (signe de fortalesa i, per tant, capacitat de protegir-les a elles i a les criatures recent parides), per una casa pròpia (perquè això denota independència i oferiment d’un ‘niuet’ per a la prole), per un ‘bon partit’ (si té doblers, tindrà poder i independència), i pel compromís (les dones necessiten que l’home es quedi, per ajudar-la amb la prole, i no que se’n vagi d’altres femelles: per això els homes solen cercar més ‘polvos d’un vespre’ que no les dones, que cerquen més compromís i amistat a l’hora de ‘pegar un polvo’). Ja dic, tot això és molt general, i òbviament hi ha vegades que una noïa també cerca només sexe, i un home també cerca també amor... faltaria més!!! Cas contrari no hi hauria parelles!!!

Per tot això que he posat al paràgraf anterior, generalment als homes els agraden les noies més joves que ells i, al revés, elles es senten atretes per mascles més madurs. Ja dic però, això és la tònica, només. Milers de dones de quaranta s’enamoren d’al·lotets de vint, i també tots els mascles quan hem tingut quinze anys ens hem masturbat pensant amb qualque tia bona de trenta.

Resum: els tíos cerquen una tia que estigui bona, i si pot ser intel·ligent (per així tenir una descendència perfecta), i les ties cerquen tíos que els donin una estabilitat que no poden aconseguir per elles soles (i que això, en un futur, els permetrà tenir cries i cuidar-les).



què és l’enamorament???

Ok. Si has llegit fins aquí es que estàs mínimament interessada (o interessat) en el tema. Així que seguiré donant la ‘tabarra’. Què és l’enamorament?

Les substàncies alliberades pel cervell durant l’inici d’un nou gran amor resulten en una varietat de sensacions com son: pèrdua de gana (això a mi no em passa, en sèrio, jajajaja), pensar constantment en l’altra persona, fer coses per atreure l’altra persona cap a tu, passar de l’altra persona (per fer-te l’interessant o la interessada, i sentir com si fos l’altra el que ‘va de tu’ i no tu d’ella), eufòria (sempre estàs content), poc rendiment a la feina (per pensar massa en l’altra persona), poc dormir, etc. John Marsden, un neurofarmacòleg anglès, que vaig estudiar a 5é de carrera, diu que l’enamorament és com un ‘xute’ de cocaïna, però suau i que dura uns mesos. L’enamorament és per mi i per quasi tots els que llegiu això, com una muntanya russa. No es té el control de la situació, però ens agrada. No pots fer res, quan hi has pujat, i hi ha pujades i baixades i, sempre, molta adrenalina. Ja dic, com una muntanya russa.

El cervell d’ells treballa només per aconseguir l’estimada: per això, quan ens agrada una nina, estem més creatius (podem escriure poemes o cartes d’amor que serien impensables si l’altra persona no ens agradés), si som del tipus de mascle més sensible. I si som del tipus de mascle menys sensible, podem córrer una marató (sempre que l’estimada ho sàpiga, of course), cosa que no faríem per nosaltres mateixos. Els que no destaquen en res, faran també altres coses per destacar. Per exemple passar de tot, per ‘anar de sobrats’. I sinó, no es mengen una rosca. Ho sento, no ho dic jo, ho diuen els gens vostres, els femenins. I és que així és com trieu quan la cosa ‘va de veres’ i no és només un rotllo d’un vespre. Ho diuen els experts, ho diuen els estudis, ho diuen les estadístiques, i ho diuen els vostres gens.

Hi ha una dotzena de varietats de tio: uns més sensibles i uns menys, uns que ploren si hi ha un terratrèmol amb estimada i altres només per la butxaca, uns que corren maratons i altres que escriuen poemes (i uns pocs que fan ambdues coses!!!) i molts que no fan cap de les dues coses, uns que fa anys que tenen casa seva i altres que encara viuen amb ‘sos papis’, uns més ‘intel·lectuals’ i uns més payasos i fins i tot n’hi ha que ni una cosa ni l’altra,... Però tots (tots!!!) cerquem el mateix. No vos equivoqueu. No tots els homes són iguals (en això aneu errades), però si cerquem tots el mateix. Com voltros, ben igual. Així que ja podeu enterrar lo de tots els tios iguals. O lo de les ties cercant coses diferents.

Per què el desig no perdura? Sento ser tan cruel, nines i nins, però és ben senzill i fred: és culpa de les hormones i de la biologia. Després d’un any o dos, les hormones canvien (menys serotonina, la mateixa hormona del trastorn obsessiu compulsiu –i és que l’enamorament inicial ho és, com un trastorn obsessiu). Les hormones disminueixen ja que idealment el mascle i la femella ja han aconseguit el seu objectiu biològic, tenir cries. Per això, quan dos enamorats es diuen que ‘sempre’ es sentiran igual que ara (jo també ho he dit eh!!!), només diuen dois. És impossible això. Estem programats per estar ‘drogats’ una temporada, tenir ganes de sexe tot lo dia, i després caure en l’abisme (separació) o en la rutina. Ok, si no es cau en l’abisme, després queda l’amor (que en el fons és una amistat molt forta, una complicitat), però això ja serà motiu d’un altre capítol.

P.S. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. No tot el que diu la ciència és matemàtic. Aquí he xerrat de biologia, però ja he dit que després hi ha una part de psicologia que s’ha de tenir en compte. L’amor és la cosa més imprevisible de l’univers.

to be continued...



Quin dimecres avui!!! i jo haver d'anar a treballar... Bon dia, nenes i nens.



EN CLAU MASCLISTA / FEMINISTA:



Què és fer l'amor? És el que fa la dona mentre l'home se l'està tirant.




El sexe és com l'aire: no se li dóna importància fins que et falta.




Quina és la diferència entre un home i una dona? La dona vol que un sol home satisfaci totes les seves necessitats. L'home vol que totes les dones satisfacin la seva única necessitat.




Si alguna vegada heu dit que estaveu 'boig' per algú, ho heu encertat.




Un nen de tres anys s'estava mirant els testicles a la banyera: "mama, això és el meu cervell"; "no fillet, encara no".





No et fiis maï d'un animal que fa sang quatre dies i no li passa res!!! (Xisco de Can Castell dixit).


.